A Internet, clar i catal¨¤

El darrer informe oficial sobre l¡¯estat de la llengua, presentat al setembre per l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC), certifica que durant l¡¯¨²ltim any ha continuat l¡¯aven? del catal¨¤ a Internet. La part d¡¯aquest informe elaborada pel professor de la URV Bernat L¨®pez, sobre els mitjans de comunicaci¨®, afirma que ¡°la xarxa sembla ser el mitj¨¤ o l¡¯¨¤mbit comunicatiu en el qual la situaci¨® de la llengua catalana presenta m¨¦s bon estat de salut¡±. L¡¯aparici¨®, el 6 d¡¯octubre, d¡¯Elpais.cat, l¡¯edici¨® digital en catal¨¤ d¡¯EL PA?S, consolida aquesta tend¨¨ncia. ¡°?s una gran not¨ªcia i una opci¨® que encara no ha fet La Vanguardia¡±, exposa sense embuts, clar i catal¨¤, el catedr¨¤tic de Comunicaci¨® de la UPF Josep Gifreu.

Precisament la setmana passada, Gifreu va presentar el seu llibre El catal¨¤ a l¡¯espai de comunicaci¨® (Aldea Global), que repassa el proc¨¦s de normalitzaci¨® de la llengua als mitjans de comunicaci¨® entre 1976 i 2013. Gifreu hi afirma: ¡°Si la irrupci¨® d¡¯Internet era un dels grans reptes per a una llengua fragmentada com el catal¨¤, tamb¨¦ era, com s¡¯ha demostrat, una de les millors oportunitats per superar la fragmentaci¨® i les arbitr¨¤ries fronteres pol¨ªtiques i administratives¡±. Per¨° aix¨° ¡°no estava escrit que hagu¨¦s de ser aix¨ª¡±, com va recordar el director de Vilaweb Vicent Partal durant la presentaci¨® del llibre al Col¡¤legi de Periodistes.

La situaci¨® del catal¨¤

Entrevistat a posteriori pel Quadern, Gifreu explica l¡¯¨¨xit del catal¨¤ a Internet per la ¡°capacitat d¡¯iniciativa de la societat civil¡± a l¡¯hora de promoure ¡°accions i estrat¨¨gies per aconseguir la pres¨¨ncia del catal¨¤ en el nou espai virtual¡±. Segons Gifreu, Catalunya ¨¦s una societat oberta i emprenedora on sempre hi ha hagut una ¡°sensibilitat especial¡± per les noves tecnologies. Si a aix¨° hi afegim el fet que ¡°les grans privacions, ja des de l¡¯era Marconi, perqu¨¨ el catal¨¤ tingui espai als mitjans de comunicaci¨® han fet que els m¨¦s militants de la llengua hagin fet un esfor? per no quedar de nou enrere¡±, s¡¯ent¨¦n m¨¦s b¨¦ el profit que el catal¨¤ treu de les noves tecnologies. ¡°Hem vist que Internet podia ser una eina que superava els grans d¨¨ficits que arrossegava la nostra hist¨°ria cultural i medi¨¤tica¡±, resumeix Gifreu. El ling¨¹ista Rudolf Ortega rebla aquesta idea: ¡°Per primer cop el catal¨¤ no ha d¡¯arribar tard a l¡¯hora de posicionar-se en un nou ¨¤mbit d¡¯¨²s comunicatiu¡±. Nom¨¦s cal comparar l¡¯omnipres¨¨ncia de cap?aleres en castell¨¤ a qualsevol quiosc de Catalunya amb les 89 cap?aleres digitals exclusivament en catal¨¤ censades el 2014 per l¡¯Associaci¨® Catalana de la Premsa Gratu?ta i Mitjans Digitals (ACPG). Es tracta d¡¯un univers digital en bona mesura local o sectoriaque conviu amb l¡¯aposta digital en catal¨¤ de grans cap?aleres de la premsa escrita originalment en castell¨¤ com El Peri¨®dico i EL PA?S.

Segons Ortega, ¨¦s evident que ¡°hi ha un component activista molt clar¡± en els or¨ªgens del catal¨¤ a Internet, un camp de ¡°gran potencial¡± per a totes les lleng¨¹es. Entre d¡¯altres coses, perqu¨¨, com diu el ling¨¹ista i expresident de la secci¨® filol¨°gica de l¡¯IEC Isidor Mar¨ª, ¡°al ciberespai no hi ha les barreres de producci¨®¡± que havien configurat una ¡°desigual distribuci¨® dels mitjans audiovisuals en l¡¯espai de comunicaci¨®¡± i dels quals ¡°dep¨¨n molt l¡¯evoluci¨® de la llengua¡±.

Ara b¨¦, aix¨ª com ¨¦s cert que l¡¯activisme ling¨¹¨ªstic ha estat determinant perqu¨¨ el catal¨¤ pugui competir amb al castell¨¤ a Internet, Ortega sost¨¦ que actualment el catal¨¤ ja hi va tenint pres¨¨ncia ¡°per simple normalitat i naturalitat¡±. El cas d¡¯Elpais.cat n¡¯¨¦s un exemple. I tot plegat, segons Ortega, no deixa de ser ¡°un ¨¨xit generacional¡± dels qui s¡¯han alfabetitzat en catal¨¤ amb tota normalitat. Ortega i Gifreu coincideixen a explicar que ¡°el catal¨¤ no ¨¦s una llengua minorit¨¤ria¡± i certifiquen que no hi ha cap cas similar al del catal¨¤ a Internet ¡°en tot Europa o al m¨®n occidental¡±. Gifreu precisa que ¡°el gran handicap del catal¨¤ ¨¦s no estar reconegut com a llengua oficial a la Uni¨® Europea¡±. Per la resta, com explica Ortega, ¨¦s una llengua que est¨¤ situada, en nombre de parlants, entre les 100 primeres del m¨®n (n¡¯hi ha m¨¦s de 5.000) i entre les 10 primeres d¡¯Europa.

Segons Joan Soler, un dels m¨¦s autoritzats analistes de l¡¯¨²s del catal¨¤ a la Xarxa citats per l¡¯IEC, ¡°la situaci¨® del catal¨¤ a Internet ¨¦s, en general, bona, amb una pres¨¨ncia a la xarxa molt superior al pes demogr¨¤fic dels seus aproximadament 10 milions de parlants¡±. Ho explicita el darrer informe de l¡¯IEC: els 10 primers mitjans en catal¨¤ del r¨¤nquing d¡¯audi¨¨ncies segons l¡¯OJD van incrementar conjuntament els seus usuaris ¨²nics mensuals en un 30,4% entre desembre del 2012 i desembre del 2013. Cal interpretar aquest creixement en el context d¡¯un augment generalitzat de les audi¨¨ncies dels mitjans en l¨ªnia, amb independ¨¨ncia de l¡¯idioma que utilitzin. I, alhora, en el context d¡¯una davallada del consum de premsa di¨¤ria en paper. El segment de diaris impresos en catal¨¤ a Catalunya era, a final del 2011, del 35,8% (79,4% en castell¨¤) i s¡¯acostava al mili¨® de lectors. Un p¨²blic real i m¨¦s que potencial per a la premsa digital.

Cal tenir present, en el conf¨²s magma de les dades d¡¯audi¨¨ncia, que el r¨¤nquing dels principals mitjans en catal¨¤ a Internet que analitza Gifreu n¡¯exclou els que, com El Peri¨®dico des de 1997, tenen doble versi¨® per¨° no faciliten dades sobre els seus usuaris ¨²nics en catal¨¤. Fet l¡¯aclariment, aquesta era l¡¯audi¨¨ncia dels mitjans en catal¨¤ a Internet l¡¯any 2013: Televisi¨® de Catalunya liderava el r¨¤nquing amb 1,68 milions d¡¯usuaris ¨²nics mensuals, seguida de la versi¨® digital del diari Ara (1,57 milions), els portals Naciodigital (1,23 milions) i Vilaweb (844.000) i el web d¡¯El Punt Avui (680.000). Una altra desena de cap?aleres van superar tamb¨¦ durant el 2013 la barrera dels 100.000 usuaris ¨²nics mensuals. No obstant aix¨°, i com explicita el darrer informe de l¡¯IEC, cal tenir en compte que ¡°els mitjans en l¨ªnia catalans amb m¨¦s audi¨¨ncia difonen els seus continguts en llengua castellana (en concret, les versions digitals dels diaris Sport i El Mundo Deportivo, i de La Vanguardia)¡±.

?s obvi, doncs, que hi ha el ¡°forat al mercat¡± a qu¨¨ es refereix el director adjunt d¡¯EL PA?S, Llu¨ªs Bassets, i molt de camp per c¨®rrer per un ¡°mitj¨¤ competent i de qualitat, que vol ser global i local alhora¡±. Tom¨¤s Delcl¨°s, a qui Bassets cita com ¡°el primer periodista digital¡± que va con¨¨ixer, aporta com a dada que ¡°el 31% dels lectors catalans de diaris a Internet consulten EL PA?S¡±. Delcl¨°s, que el 2006 va ser qui va instar el diari a adquirir el domini Elpais.cat, veu ¡°interessant i molt normal potenciar l¡¯¨²s del catal¨¤ com a llengua d¡¯¨²s en l¡¯¨¤mbit de la informaci¨®¡±. I normal per¨° alhora ¡°simb¨°lic¡±, com reconeix el ling¨¹ista Ortega, ¨¦s el fet que a la cap?alera digital del diari aparegui la pestanya ¡°Catalunya¡± al costat i al mateix nivell de les edicions d¡¯Espanya, Am¨¨rica i el Brasil. Hi ha qui, com el periodista i exdirector general de Cultura amb ERC Eduard Voltas, despr¨¦s de celebrar la normalitat que suposa la sortida d¡¯Elpais.cat, va ironitzar a Twitter: ¡°El Pa¨ªs ens ha fet la DUI a la cap?alera¡±. Per¨° el fet ¨¦s que, com va recordar el primer director del diari i president del Grup PRISA, Juan Luis Cebri¨¢n, en un discurs pronunciat ¨ªntegrament en catal¨¤ durant la presentaci¨® d¡¯Elpais.cat, la renovada aposta per la ¡°bicapitalitat¡± espanyola Barcelona-Madrid ¨¦s la mateixa de quan va sortir l¡¯edici¨® de Barcelona el 1982.

El mar? del 2014 es van

Sigui com sigui, aproximar-se a aquesta normalitat ling¨¹¨ªstica del catal¨¤ a Internet no ha estat f¨¤cil. La fita m¨¦s destacada del ciberactivisme catal¨¤ va ser, el 2006, l¡¯assoliment oficial del domini .cat. Gifreu ho qualifica d¡¯¡°extraordinari¡± pel fet de ser la catalana ¡°la primera cultura no estatal amb domini espec¨ªfic a Internet¡±. Per¨° m¨¦s enll¨¤ de la import¨¤ncia que ling¨¹istes com Mar¨ª i Ortega tamb¨¦ donen al domini .cat, hi ha la constataci¨® que el catal¨¤ juga a primera divisi¨®. ¡°?s, de llarg, la llengua sense Estat propi m¨¦s ben situada a Internet¡±, recalca Ortega.

Ara b¨¦, la hist¨°ria del catal¨¤ a Internet i de l¡¯evoluci¨® del periodisme digital a casa nostra ve d¡¯abans. Concretament de fa 20 anys, quan els mitjans de comunicaci¨® van comen?ar el seu assalt a la Xarxa amb un car¨¤cter pioner a Espanya que cal recon¨¨ixer en l¡¯¨¤mbit dels Pa?sos Catalans. El periodista Luis ?ngel Fern¨¢ndez Hermana sol explicar que el seu primer contacte amb la Xarxa va ser el 1987, durant una visita que com a redactor cient¨ªfic d¡¯El Peri¨®dico va fer al centre d¡¯IBM de Nova York. Per¨° ell mateix admet que nom¨¦s es considera ¡°periodista digital¡± des del 1992, precisament l¡¯any que, als Estats Units, 150 diaris ja oferien en l¨ªnia la seva edici¨® de paper. No va ser fins al 1993 que la popularitzaci¨® dels primers navegadors va facilitar l¡¯expansi¨® dels primers webs informatius.

A Espanya, el pioner va ser El Peri¨®dico, que el novembre de 1994 va penjar en un servidor de Servicom els textos de la seva edici¨® en paper, aleshores nom¨¦s en castell¨¤. El Peri¨®dico estrenaria web propi el maig de 1995, per¨° el diari Avui se li va avan?ar unes setmanes, quan aquella primavera va ser el primer diari d¡¯arreu d¡¯Espanya a disposar, i exclusivament en catal¨¤, d¡¯una p¨¤gina web. Tamb¨¦ la primavera de 1995 va n¨¦ixer La Infopista, que un any despr¨¦s donaria pas al portal Vilaweb, dirigit pels periodistes Vicent Partal i Assumpci¨® Maresma i que en els seus primers mesos de vida va censar mig miler de webs en catal¨¤; un any despr¨¦s eren ja 1.500.

Com explica la catedr¨¤tica de Comunicaci¨® de la UAB Rosa Franquet al llibre col¡¤lectiu Assalt a la xarxa, sobre la batalla decisiva dels mitjans de comunicaci¨® online en catal¨¤ (Col¡¤legi de Periodistes, 2006), Vilaweb va n¨¦ixer ¡°com un directori de recursos especialitzats en l¡¯¨¤rea ling¨¹¨ªstica del catal¨¤ i r¨¤pidament va evolucionar cap a un model innovador de diari electr¨°nic amb gran impacte¡±. En la seva prehist¨°ria hi ha les primeres proves de periodisme digital que Partal va fer el 1994 quan treballava al setmanari El Temps. I m¨¦s antiga ¨¦s encara la fita del 17 de febrer de 1993, quan la Universitat Jaume I de Val¨¨ncia va obrir el que es considera el primer web en catal¨¤.

Els grans mitjans amb seu a Madrid van iniciar tamb¨¦ la seva carrera digital el 1995, nom¨¦s una mica per darrere de les iniciatives catalanes amb seu a Barcelona i Val¨¨ncia. I aix¨ª com TV-3 i Catalunya R¨¤dio eren pioneres a estrenar web aquell mateix any, i emissions digitals a l¡¯abril de 1996, EL PA?S llan?ava una primerenca edici¨® digital el mateix 1996, coincidint amb el vint¨¨ aniversari del diari. L¡¯any 2000, un total de 68 cap?aleres de premsa di¨¤ria d¡¯informaci¨® general d¡¯arreu d¡¯Espanya tenien pres¨¨ncia a la Xarxa. Tres anys despr¨¦s, quan el professor de Comunicaci¨® de la URV David Domingo va tancar un primer cens sistem¨¤tic de l¡¯oferta period¨ªstica disponible a la Internet catalana, fins a 445 llocs webs informatius en catal¨¤ radiografiats certificaven la riquesa d¡¯iniciatives a la Xarxa.

Avui el ciberespai catal¨¤ ¨¦s un dels m¨¦s actius i concorreguts. Segons la Fundaci¨® PuntCAT, que gestiona el domini, els seus 71.065 registres a 31 de desembre de 2013 el converteixen, percentualment (un 16% m¨¦s que l¡¯any anterior i un 80% m¨¦s que el 2010), en el que creix m¨¦s en el conjunt d¡¯Espanya, molt per davant de .com i de .net. Des de la seva posada en funcionament el 2006, el domini .cat ha crescut una mitjana del 21% anual. Avui, el 57,9% dels titulars de webs .cat s¨®n empreses (unes 35.000), mentre que un 19,4% s¨®n entitats de tota mena, un 12,1% s¨®n organismes p¨²blics i un 10,6% s¨®n particulars. No obstant aix¨°, l¡¯IEC constata que encara hi ha un 40% d¡¯empreses i organismes de l¡¯¨¤mbit ling¨¹¨ªstic dels Pa?sos Catalans que no tenen web en la llengua pr¨°pia.

La Viquip¨¨dia ¨¦s un altre bon indicador del que Gifreu identifica com una ¡°clara mostra de l¡¯activisme de la comunitat catalana a Internet¡±. El 16 de mar? de 2001 la Viquip¨¨dia va ser la primera a disposar d¡¯articles en una llengua que no fos l¡¯anglesa original. Avui, el nombre d¡¯entrades en catal¨¤ ¨¦s de 438.372, m¨¦s d¡¯una tercera part de les 1.129.638 entrades que t¨¦ l¡¯edici¨® castellana i gaireb¨¦ una desena part dels 4,6 milions d¡¯entrades de la Wikipedia anglesa. Gifreu qualifica ¡°d¡¯¨¨xit clamor¨®s¡± el que quantifica amb dades al seu llibre: la Viquip¨¨dia catalana se situa en el n¨²mero 14 entre les diverses versions idiom¨¤tiques ¡°i en el primer lloc de l¡¯¨ªndex que mesura la qualitat dels 1.000 articles m¨¦s importants¡±, d¡¯un total de 272 lleng¨¹es. La pres¨¨ncia del catal¨¤ a Twitter ¨¦s un altre indicador que cal tenir present: el mar? de 2014 es va superar la xifra de 150.000 tuitaires en catal¨¤, un 65% m¨¦s que l¡¯any anterior.

Pel que fa concretament al m¨®n de la informaci¨®, Gifreu explica que, a principis de la d¨¨cada del 2000, ¡°eren els grans portals estatals espanyols i la premsa de Madrid¡± els que concentraven la major part de l¡¯audi¨¨ncia d¡¯Internet a Espanya. Serveixi d¡¯exemple que, segons dades de l¡¯OJD del 2002, la pres¨¨ncia catalana en els primers 25 llocs d¡¯Internet ¡°era petita, i els m¨¦s destacats eren d¡¯una entitat financera (La Caixa) i d¡¯una universitat exclusivament en l¨ªnia (la UOC)¡±. En canvi, per la mateixa ¨¨poca, el catal¨¤ ja obtenia ¡°un ¨²s majoritari¡± a Internet tant en mitjans locals com en els webs dels ajuntaments.

Per¨° aix¨° ja ha canviat i, segons Gifreu, ¡°el salt m¨¦s notable¡± del catal¨¤ a Internet s¡¯est¨¤ produint des de la segona meitat de la d¨¨cada del 2000. I va paral¡¤lel al salt en la premsa de paper que signifiquen la sortida del diari Ara, el novembre del 2010, i l¡¯edici¨® catalana de La Vanguardia el mateix 2011 en qu¨¨ el diari Avui es va fusionar amb El Punt.En tot cas, el salt virtual per¨° real al qual se suma l¡¯edici¨® digital catalana d¡¯EL PA?S t¨¦ molt a veure amb el que Gifreu anomena ¡°les bases d¡¯un nou equilibri entre la terra i el cel¡±. ?s a dir, el nou equilibri entre els diferents mons dels mitjans anal¨°gics tradicionals, de base territorial, i en el cas catal¨¤, singularment locals, i el nou m¨®n del ciberespai i dels nous mitjans digitals en xarxa, de base virtual i abast global.

?