Un dia al laboratori dels Nobel

"Sisplau, poseu-vos el guardapols, el casquet i el protector per al cal?at". El tour est¨¤ a punt de comen?ar i tothom obeeix sense protestar les paraules carregades d'amabilitat i entusiasme d'Edvard I. Moser. I com si anessin vestits per anar a un quir¨°fan, entren. No es tracta d'un laboratori de bioseguretat nivell 4 on es contenen agents pat¨°gens com el virus de Marburg o el de la febre hemorr¨¤gica del Congo. Tampoc ¨¦s una instal¡¤laci¨® on es prepara i es posa a punt una sonda espacial per enviar a Mart. Al quart pis del Kavli Institute for Systems Neuroscience,?a la petita ciutat universit¨¤ria de Trondheim, a Noruega, hi ha un dels molts laboratoris al m¨®n que busquen entendre cada dia una mica m¨¦s l'objecte m¨¦s complex de l'univers: el cervell.

No ¨¦s precisament el millor lloc per perdre's. En aquests passadissos i cambres on regna el silenci i en els quals nom¨¦s sura l'aroma floral d'algun desinfectant, el matrimoni de neurocient¨ªfics cognitius Edvard i May-Britt Moser ¨Cdues celebritats a Noruega¨C estudien com naveguem a trav¨¦s de l'espai, com ens situem. Aquest matrimoni es va convertir dilluns en el cinqu¨¨ de la hist¨°ria a rebre un premi Nobel, en el seu cas, el de Medicina, per descobrir el GPS del nostre cervell.

"Mai estem del tot perduts", explica May-Britt, que no aparenta els 51 anys que diu que t¨¦ i que surt a c¨®rrer cada dia a les set del mat¨ª de punta a punta d'aquesta ciutat, situada a 350 km al sud del Cercle Polar ?rtic. "Com que no ho podem fer en ¨¦ssers humans, estudiem en rates com el seu cervell sap on s¨®n a cada moment, on volen anar, quan han de girar, quan s'han d'aturar, com s'han de moure pel m¨®n".

Implanten als rosegadors el¨¨ctrodes al cervell ¨Cde la mida d¡¯un ra?m¨C?per mapar l¡¯activitat cerebral

"Sabem que tamb¨¦ hi ha aquestes c¨¨l¡¤lules nervioses al cervell dels primats i estem gaireb¨¦ segurs que se'n trobaran en tots els mam¨ªfers, entre els quals, els ¨¦ssers humans", assegura Edvard, un fan¨¤tic dels volcans i l'alpinisme i que va demanar matrimoni a May-Britt al cim del Kilimanjaro, a Tanz¨¤nia, el 1985.

En el redu?t grup de periodistes i curiosos que conformen aquest tour per les instal¡¤lacions on aquesta parella passa la major part dels dies, hi ha una altra celebritat, una veritable estrella cient¨ªfica internacional: la neuropsic¨°loga canadenca de 96 anys Brenda Milner, coneguda pels seus estudis pioners de la mem¨°ria i per les seves investigacions amb H.M., un dels pacients m¨¦s famosos de la ci¨¨ncia, i recent guanyadora del prestigi¨®s Premi Kavli.

May-Britt agafa aquesta petita per¨° vital dona del bra? i l'escorta a la primera estaci¨® del recorregut: una sala on s'allotgen i dormen les rates. Un cartell enganxat a la paret diu en tipografia Comic Sans: "Recordatori: quan h¨¤giu d'agafar a una rata, no ho feu mai per la cua. Ni per un mil¡¤lisegon, fer-ho estressaria l'animal". Aix¨ª ¨¦s com May-Britt agafa amb paci¨¨ncia un dels animalets i li presenta a la seva col¡¤lega: "Aquesta ¨¦s una dels nostres veritables estrelles. ?s una campiona. Digues-li 'hola' a la Brenda", li demana la investigadora a la rata.

Sabem que aquestes c¨¨l¡¤lules nervioses tamb¨¦ es troben al cervell dels primats¡±, assenyala la investigadora

May-Britt i Edvard saben que s¨®n una anomalia en el paisatge cient¨ªfic internacional. No ¨¦s com¨² que un matrimoni d'investigadors treballi de costat en el mateix tema i al mateix lloc. Per aquest motiu no els estranya que els comparin cont¨ªnuament amb Pierre i Marie Curie. "Per sort no manipulem material radioactiu", bromeja May-Britt, que va cr¨¦ixer en una granja en una petita illa anomenada Fosnav?g.

El 1995, amb dues filles a coll i havent acabat recentment els doctorats respectius, Mary-Britt i Edvard Moser van prendre una decisi¨® que els va canviar la vida: van abandonar moment¨¤niament la tranquil¡¤litat i el fred de Noruega i van bolcar tota la seva curiositat i el seu entusiasme en els millors laboratoris del m¨®n. Aix¨ª, primer van passar un parell d'anys al?Centre de Neuroci¨¨ncies de la Universitat d'Edimburg, Esc¨°cia, sota la direcci¨® de Richard Morris, i despr¨¦s una temporada al laboratori de qui des de llavors ¨¦s el seu mentor, John O'Keefe, a Londres, al qual han concedit el Nobel de Medicina aquest any junt amb el matrimoni Moser.

Fins que el 2007, per fi, van decidir que era hora de tornar a Noruega per instal¡¤lar gaireb¨¦ des del no-res el seu propi centre d'experimentaci¨®, el?Kavli Institute for Systems Neuroscience de la Universitat Noruega de Ci¨¨ncia i Tecnolog¨ªa (NTNU) a Trondheim, una ciutat de 180.000 habitants creuada pel riu Nidelva, fundada pels v¨ªkings al segle X i el nom del qual significa "llar on es creix sa".

El 1995 van abandonar Noruega i van bolcar tota la seva curiositat i el seu entusiasme en els millors laboratoris del m¨®n

"Al principi, el laboratori semblava un refugi antibombes", recorda la investigadora, "per¨° de mica en mica vam anar creixent". Des del 2005, aquest duo cient¨ªfic no deixa de guanyar premis: van rebre el Louis-Jeante, l'Anders Jahre, el Perl-UNC Neuroscience Prize, el Louisa Gross Horwitz Prize i el Karl Spencer Lashley. Les parets del laboratori porten un registre dels seus ¨¨xits: els murs estan decorats amb fotografies on es veu els membres de l'equip d'investigaci¨® alegres i abra?ats amb copes amunt en ple brindis. Tamb¨¦ hi ha fotografies en les quals han quedat immortalitzades visites de ministres de Ci¨¨ncia; filantrops, com el multimilionari Fred Kavli, i el neurocient¨ªfic Eric Kandel amb la seva marca registrada, el corbat¨ª vermell.

Tant May-Britt com Edvard ¨Cque sol assistir a c¨°ctels cient¨ªfics en vestit i sabatilles¨C?saben que les seves investigacions podrien tenir futures aplicacions tant en l'estudi de com funciona la nostra mem¨°ria espacial com en el tractament de malalties neurol¨°giques, per exemple, el mal d'Alzheimer: al cap i a la fi, l'¨¤rea cerebral on hi ha les c¨¨l¡¤lules quadr¨ªcula que van descobrir ¨¦s de les primeres a atrofiar-se en persones que pateixen aquesta malaltia, cosa que explica per qu¨¨ els primers s¨ªmptomes que pateixen els pacients d'alzheimer s¨®n els de sentir-se perduts i marejats.

Al ritme de les explicacions, el tour avan?a. A cada sala del laboratori, un nou experiment busca desentranyar els misteris de com funciona el cervell. En un, per exemple, una rata ¨Camb el¨¨ctrodes que els sobresurten del cap com si fossin antenes¨C?recorre un laberint. Una investigadora li llan?a galetetes. El rosegador es mou primer a la dreta. Avan?a i despr¨¦s gira a l'esquerra. I cada vegada que ho fa, una computadora registra els moviments.

Enganyem les rates. Els canviem els ambients i veiem com reaccionen: primer es confonen fins que tornen a trobar el trajecte¡±,?explica Edvard

En una altra sala, una rata es despla?a sobre una bola estacion¨¤ria en el que sembla una petita sala de realitat virtual. L'animal mou les potes per¨° no fa ni un pas: l'¨²nica cosa que canvia s¨®n les imatges de la pantalla que t¨¦ al davant. Aix¨ª, els investigadors poden saber precisament quines neurones ¨Centre els milions que formen el seu cervell¨C?s'activen cada vegada que el rosegador es despla?a en un espai virtual. O com recorda la traject¨°ria. En mesurar l'activitat el¨¨ctrica, per exemple, els cient¨ªfics van poder comprovar que cada mem¨°ria?fa nom¨¦s 125 mil¡¤l¨¨simes de segon.

"Enganyem la rata perqu¨¨ cregui que el seu ambient canvia", explica Edvard. "Els canviem els ambients i veiem com reaccionen: primer es confonen fins que tornen a trobar el trajecte".

El tour s'acaba. Brenda Milner, somrient i una mica cansada, estampa la firma en un quadern on deixa const¨¤ncia de la seva visita estel¡¤lar. S'han de tornar els guardapols i els casquets. I la foto que fan ¨¦s una imatge congelada en el temps que acabar¨¤ penjada en una paret d'aquest laboratori proper a l'?rtic en el qual mem¨°ria, despla?ament i espacialitat perden, dia a dia, una capa de misteri.