Retor?at i brillant Fincher

El major aval davant la ind¨²stria d'Alfred Hitchcock, un dels suprems creadors visuals que ha donat el cinema, era que les seves pel¡¤l¨ªcules generaven molts diners i que disposaven del millors professionals. El p¨²blic tamb¨¦ sabia el que oferiria. Suspens, por, inquietud, entreteniment. Si a m¨¦s, Truffaut i la cr¨ªtica havien descobert que el m¨®n del titellaire tamb¨¦ estava habitat per l'¨¤nima, sentit de culpa, perversi¨®, mordacitat, humor maligne, malvats que posse?en m¨¦s inter¨¨s que els bons, una po¨¨tica febril que en el cas d'aquesta pel¡¤l¨ªcula necrof¨ªlica i genial anomenada V¨¦rtigo provoca esgarrifances.

?Penso en el que va suposar aquell home gras, savi i tortu¨®s per al cinema nord-americ¨¤ (tamb¨¦ en els seus comen?aments a Anglaterra, per¨° menys, ja que el seu art tocar¨¤ el cel a Hollywood) observant la brillant carrera de David Fincher, un director de 52 anys amb un sentit del cinema, capacitat per crear desassossec, complexitat narrativa, facilitat per integrar en les seves obsessions guions aliens i per enganxar l'espectador en la trama, i que les seves imatges i els seus personatges deixin p¨°sit en el receptor, que el converteixen en el m¨¦s semblant a l'hereu de Hitchcock. Hi ha tres pel¡¤l¨ªcules seves que mai em canso de reveure, que s¨®n Seven, Zodiac i El curi¨®s cas de Benjamin Button. I amb el temps, fins i tot ha arribat a agradar-me molt La xarxa social, poblada per ¨¦ssers prodigiosos que han transformat el m¨®n amb els seus invents a les xarxes socials, per¨° que a trav¨¦s de la descripci¨® que fa d'ells Fincher i el gui¨® d'Aaron Sorkin tamb¨¦ em semblen ¨¦ssers abominables.

Conseg¨¹entment, cada nou lliurament de Fincher em renova una cosa tan afeblida com la il¡¤lusi¨® de trobar-me amb un poder¨®s narrador d'hist¨°ries. I t¨¦ alts i baixos, per¨° sempre inter¨¨s. La trama de Perdida posseeix un inici cristal¡¤l¨ª del qual es va apoderant una terbolesa alarmant. Explica la fulgurant passi¨® entre una parella de triomfadors, sofisticats, trempats, amb agilitat mental i llengua afilada i seductora en la seva expressivitat, plet¨°rics en el desig mutu, encantats de la seva condici¨® de novaiorquesos il¡¤lustrats. Cinc anys m¨¦s tard s'han hagut de traslladar de ciutat, les seves finances trontollen, per¨° mantenen l'aparen?a que en el que ¨¦s essencial continuen els dies de vi i roses.

Despr¨¦s de la desaparici¨® de la dona amb mostres de viol¨¨ncia i l'estesa sospita que el seu irreprotxable marit pot haver-la pelat, comen?a un misteri en qu¨¨ res resulta previsible, desenvolupat a dues veus mitjan?ant les diferents versions que ofereix l'antic matrimoni feli? sobre el que veritablement ha passat. I, per descomptat, res ¨¦s el que sembla, veritats i mentides es barregen segons els interessos del que parla i actua. I l'alternan?a d'aquests testimoniatges, que posseeixen anvers i revers, en els quals conviuen la farsa i la realitat, l'acorralament estupefacte i el joc maquiav¨¨l¡¤lic, el xantatge emocional i els sentiments terror¨ªfics, condueix a un desenlla? que menysprea totes les convencions, cruel, realista, demolidor. I sabent que no he vist una obra mestra, descobreixo que no m'he desent¨¨s ni un moment del que t¨¦ lloc en la pantalla durant gaireb¨¦ dues hores i mitja. I aix¨° ho aconsegueix el talent de Fincher. Tamb¨¦ que Ben Affleck, aquest actor tan limitat (i director m¨¦s que curi¨®s) resulti convincent, que et faci creure igualment que pot ser culpable o innocent.