A prop¨°sit del ¡®Sis d¡¯Octubre¡¯

Les analogies van comen?ar fa mesos, per¨° han aconseguit el seu paroxisme arran de l'efem¨¨ride del 80¨¨ aniversari, aquesta setmana. Tots els defensors de la tesi segons la qual la din¨¤mica sobiranista en curs condueix inexorablement al desastre han invocat com a antecedent i prova els successos d'octubre del 1934. Per descomptat, ho han fet interpretant-los al seu gust i conveni¨¨ncia, en la majoria dels casos sense haver llegit cap llibre sobre aquella crisi i, sovint, amb una desimboltura pol¨ªtica formidable. Vet aqu¨ª Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, ministre de l'Interior, que ha qualificat el 6 d'octubre de ¡°desastre per a Catalunya i per a Espanya¡±, per¨° no ha dit mai res sobre el 18 de juliol del 1936..., tal vegada perqu¨¨ aix¨° significaria renegar de la seva pr¨°pia genealogia i de la del seu partit.

A Catalunya, els usuaris m¨¦s il¡¤lustrats de l'espantall del Sis d'Octubre citen sovint com a font d'autoritat el dietari d'Amadeu Hurtado, publicat el 2008 sota el t¨ªtol d'Abans del sis d'octubre. Comencem, doncs, per examinar la personalitat i el valor d'aquest testimoniatge. Amadeu Hurtado i Mir¨® (Vilanova i la Geltr¨² 1875-Barcelona 1950) va ser un rellevant advocat i impulsor de cap?aleres period¨ªstiques tant a Madrid com a Barcelona, la intensa vocaci¨® de les quals pel poder i/o la influ¨¨ncia pol¨ªtiques es va veure en gran part frustrada tant per les circumst¨¤ncies com pels seus propis errors i limitacions.

Si els errors de llavors s'han d'evitar, subratllem-los sense excepci¨®, inclosos els de l'Estat espanyol

Extremadament satisfet de si mateix, i situat en la tebiesa d'Acci¨® Catalana durant una ¨¨poca prop¨ªcia a la bipolaritzaci¨®, Hurtado no va digerir ni va entendre mai la triomfal irrupci¨®, el 1931, dels que ell considerava demagogs i agitadors d'Esquerra Republicana, capitosts desconeguts d'una torba amorfa. D'aqu¨ª el desdeny condescendent que les seves voluminoses mem¨°ries (Quaranta anys d'advocat. Hist¨°ria del meu temps) destil¡¤len fins i tot contra els dirigents m¨¦s preparats i v¨¤lids d'ERC, com el diputat, conseller i ministre Lluh¨ª i Vallesc¨¤. Nom¨¦s Maci¨¤ se salva de la crema. Companys? Un ciclot¨ªmic desordenat, manipulable, gandul i negligent.

Situat en aquest context, el dietari d'Amadeu Hurtado sobre el per¨ªode de maig a setembre del 1934 deixa de ser un dogma de fe per reduir-se al testimoniatge de part d'un catalanista hist¨°ric ressentit per no ser ell i uns altres com ell els qui governen Catalunya; alg¨² que menysprea el president Companys en nom del qual negocia amb Madrid; alg¨² que, en ¨²ltim terme, culpa del xoc de trens a la radicalitzaci¨® de la Generalitat, quan en realitat va ser la dreta espanyola (en aquell temps, la CEDA) la que va dinamitar qualsevol f¨®rmula transaccional l'1 d'octubre, fent caure el Govern republic¨¤ centrista de Ricardo Samper i exigint per a si diverses carteres ministerials al nou Executiu.

En proclamar, aquell 6 d'octubre, l'Estat Catal¨¤ de la Rep¨²blica Federal Espanyola, Companys va cometre un greu error pol¨ªtic i, per descomptat, va violar la legalitat constitucional vigent. El que no va fer va ser proclamar cap independ¨¨ncia ¡ªal contrari, el seu discurs traspua fraternitat cap a ¡°les forces aut¨¨nticament republicanes d'Espanya¡±¡ª ni, menys encara, promoure un aixecament armat. Els limitats tirotejos d'aquella nit infausta es van deure al frac¨¤s del principal factor amb qu¨¨ comptava el president, i que no era ni els escamots ni els mossos d'esquadra, sin¨® la mobilitzaci¨® popular.

Per¨°, si els esdeveniments del Sis d'Octubre han d'alli?onar-nos, que sigui a tots; si els errors de llavors han d'evitar-se, llavors subratllem-los sense excepci¨®, inclosos els de l'Estat espanyol. El primer, la grollera manipulaci¨® dels fets ocorreguts a Barcelona per part de la dreta centralista: la manifestaci¨® del mat¨ª del 7 d'octubre a la Puerta del Sol sota el lema ¡°?Viva la unidad de Espa?a!¡±, casualment encap?alada pel jove diputat Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera i rebuda fins i tot pel president Lerroux.

El segon, la desmesura i el car¨¤cter venjatiu de la repressi¨® a Catalunya: milers de detinguts; suspensi¨® de les llibertats democr¨¤tiques per temps indefinit; condemna m¨¤xima (30 anys) a Companys i els seus consellers, tractats despr¨¦s com a criminals comuns i humiliats deliberadament; transformaci¨® del Parlament de Catalunya en caserna de la Legi¨®... El tercer, la suspensi¨® de l'Estatut, substituci¨® de les institucions catalanes, d'entrada, per un coronel d'Intend¨¨ncia, i despr¨¦s per una pat¨¨tica Generalitat-marioneta.

Aquests errors del poder espanyol van tenir un colossal efecte bumerang. ERC en particular i les esquerres catalanes en general, que el 1933-1934 anaven de mal borr¨¤s, es van veure galvanitzades per la persecuci¨® fins a sumar, al febrer del 1936, el 59% dels vots. Si, el 7 d'octubre del 1934, la gran majoria dels catalans consideraven Companys un carallot, un irresponsable, al llarg dels 16 mesos seg¨¹ents veure al seu president democr¨¤tic entre reixes, vestit de presidiari i rapat al zero mentre la cabra de la Legi¨® pasturava al Parlament, va transformar el carallot en heroi i m¨¤rtir i el va absoldre de totes les seves equivocacions.

Al Govern de Rajoy, coneixen tamb¨¦ aquesta part de la hist¨°ria?

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.