La bola

L¡¯actualitat mana. I ara l¡¯actualitat porta el nom d¡¯un min¨²scul riu de la Rep¨²blica Democr¨¤tica del Congo, al nord del pa¨ªs. B¨¦, de fet no ¨¦s del nom d¡¯un riu, sin¨® d¡¯una malaltia all¨° de qu¨¨ parla tothom, i la manera de dir-ne ¡ªamb maj¨²scula o min¨²scula, amb accent o sense¡ª ens est¨¤ fent anar de corcoll. Possiblement els menys preocupats s¨®n els metges, que aparentment segueixen dient-ne, quan parlen en catal¨¤, ¨¨bola, que era la f¨®rmula que f¨¨iem anar quan les informacions sobre aquesta malaltia infecciosa eren escadusseres. Per¨° alg¨² va tocar a sometent i la substituci¨® de la forma ¨¨bola per Ebola s¡¯ha est¨¨s sense topall, en un canvi de grafia i de pron¨²ncia que ha agafat tothom a contrapeu, tant els mitjans escrits, que sempre s¡¯han pogut inhibir de la pron¨²ncia, com els audiovisuals, sempre indiferents a les maj¨²scules. Si ¨¦s que, en aix¨° de la llengua, quan la bola avan?a ja no hi ha qui la pari.

El cert ¨¦s que la malaltia, pr¨°piament, no t¨¦ un nom que la designi, i en tot cas el terme fa refer¨¨ncia al virus que la provoca, anomenat t¨¨cnicament Ebola virus o, catalanitzat seguint el Termcat, virus de l¡¯Ebola. S¨®n moltes les malalties que tenen un nom propi que les designa, per¨° no s¨®n gaires les que presenten un nom de lloc; m¨¦s habitual ¨¦s trobar-hi noms de persona. ?s el que ens passa amb la malaltia d¡¯Alzheimer, amb el Parkinson, amb la s¨ªndrome de Down o amb el mal de Chagas, unes vegades al¡¤ludint a l¡¯investigador que va descriure els primers casos, en d¡¯altres a algun dels primers pacients diagnosticats. En tot cas, aquestes maj¨²scules se solen respectar, i per b¨¦ que algun cop s¡¯ha obert el debat sobre baixar la lletra inicial (i fer alzheimer, per exemple), el cert ¨¦s que s¨®n maj¨²scules que aguanten s¨°lidament. Ning¨² s¡¯ha plantejat mai fer down ni chagas.

S¨®n menys el casos ¡ªi menys coneguts¡ª en qu¨¨ el terme que designa la malaltia al¡¤ludeix a un nom de lloc. Hi ha per exemple l¡¯¨²lcera de Buruli, la febre de la Camarga, o la febre de Haverhill, que mantenen la maj¨²scula, i en general aquests termes s¨®n tractats en analogia als noms de persona. ?s aquest el motiu que fa que, almenys en catal¨¤, la forma majorit¨¤ria estigui sent Ebola, seguint la f¨®rmula can¨°nica, amb algun mitj¨¤ atrevit que s¡¯ha animat a fer la min¨²scula. Passa, per¨°, que com m¨¦s s¡¯est¨¦n el terme, com m¨¦s ¨²s agafa en tant que paraula comuna, m¨¦s es perd el referent del top¨°nim, que acaba sonant a exotisme inexplicable. I aix¨ª, tan bon punt el terme designa de forma gen¨¨rica una malaltia m¨¦s o menys present en l¡¯actualitat, la maj¨²scula queda com una excentricitat.

S¨®n diversos els noms de lloc que, havent format part d¡¯estructures m¨¦s ¨¤mplies, han usurpat la designaci¨® sencera i han acabat arrelant com a paraules ben normals, amb totes les de la llei. Abans parl¨¤vem dels homes de Neanderthal, i ara ja tenim els neandertals al diccionari, amb adaptaci¨® ortogr¨¤fica inclosa. Tamb¨¦ s¡¯han adaptat els entrepans de Sandwich, i en fem sanvitxos, i de l¡¯aigua de Col¨°nia fa temps que en diem col¨°nia a seques. Sembla que els fr¨¤nkfurts no han tingut tanta sort, ja que apareixen com salsitxes de Frankfurt, per¨° el cert ¨¦s que ning¨² evoca la ciutat quan se¡¯n pren un. S¨®n casos, tots aquests, que justificarien sense reserves l¡¯opci¨® d¡¯escriure ebola sense maj¨²scula inicial per designar la malaltia.

Per¨° la cosa no s¡¯acaba aqu¨ª, tamb¨¦ la pron¨²ncia del mot ha mutat, tot tendint a fer una paraula plana ¡ªtan acostumats com est¨¤vem a l¡¯esdr¨²ixola¡ª d¡¯acord amb l¡¯escriptura. Tanmateix, no podem saber de quina llengua ind¨ªgena original deu procedir el nom, ni quan es va adaptar a l¡¯alfabet llat¨ª, ni com hauria de sonar realment. I el que han fet totes les lleng¨¹es del nostre entorn ha estat, en tot cas, adaptar la pron¨²ncia a la pr¨°pia pros¨°dia, sense fer-ne una lectura gr¨¤fica. Aix¨ª, el castell¨¤ i l¡¯itali¨¤ fan el mot esdr¨²ixol i l¡¯accent tancat (¡®¨¦bola¡¯, amb un accent que en castell¨¤ tamb¨¦ ¨¦s gr¨¤fic); el portugu¨¨s, tamb¨¦ esdr¨²ixol, per¨° fent un accent obert; l¡¯angl¨¨s fa paraula plana (¡®ebowla¡¯, amb una vocal neutra inicial i una mena de diftong); alemany diries que no fa cap vocal t¨°nica, i el franc¨¨s, molt seu, fa paraula aguda (¡®ebol¨¤¡¯, per entendre¡¯ns). Si la cosa est¨¤ aix¨ª, qu¨¨ ha de fer el catal¨¤?

A mi, personalment, ja m¡¯estava b¨¦ ¨¨bola, per¨° no crec que ja ning¨² pugui parar la bola.