El singular cas de transfuguisme de la senyora Puigner¨®

Entre tant d¡¯orgull espanyol em sorprenen unes paraules en catal¨¤: ¡°Perdoni, jove, pot avisar el senyor Albiol que vull fer-me una foto amb ell?¡±. Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona, home fort del PP catal¨¤, ¨¦s a deu metres d¡¯on s¨®c atenent el p¨²blic de primera fila de la manifestaci¨® del 12 d¡¯octubre. Qui m¡¯ho demana ¨¦s una senyora amb una gorra on es pot llegir "I love Espa?a" i un cartr¨® on ha escrit, damunt una estelada: ¡°Tapa fraus¡±. Es diu N¨²ria Puigner¨®, t¨¦ 65 anys i ¨¦s membre de l¡¯Associaci¨® de Ve?ns del barri de Sant Roc de Badalona. Ha estat una de les primeres persones a arribar a la pla?a de Catalunya: a les deu del mat¨ª. La senyora Puigner¨® ¨¦s catalana de soca-rel i no per aix¨° deixa d¡¯emocionar-se quan sona l¡¯himne espanyol. Per¨° encara hi ha m¨¦s: fa tres anys va anar a les llistes municipals de CiU.

Aviso la cap de gabinet d¡¯Albiol i aquesta, diligent, trasllada l¡¯alcalde on hi ha la senyora Puigner¨®. Amb ella s¡¯hi atansen dues senyores m¨¦s per saludar el seu ¨ªdol pol¨ªtic. S¨®n de Cubelles i han vingut amb un dels tres autocars que Societat Civil Catalana (SCC) ha habilitat des d¡¯aquest poble, segons m¡¯explica la Conchita Sevilla. Ella, al costat de Puigner¨®, oneja tres banderes: la catalana, l¡¯espanyola i la de la Uni¨® Europea. Puigner¨® est¨¤ contenta, i m¨¦s despr¨¦s de saludar Albiol. ¡°No el vaig votar perqu¨¨ anava a la llista de Ferran Falc¨®, d¡¯independent, per omplir espais buits. Me n¡¯he penedit cinquanta vegades¡±. Sant Roc ¨¦s un dels barris de Catalunya amb m¨¦s densitat de poblaci¨® immigrant i m¨¦s problemes d¡¯integraci¨® social. Tamb¨¦ ¨¦s un dels barris on Albiol ha estat m¨¦s actiu a l¡¯hora de captar votants. Recordo de manera especial la visita que va fer amb Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho, a les darreres eleccions auton¨°miques, per mostrar a la premsa les planxes d¡¯acer que s¡¯havien instal¡¤lat en alguns edificis per evitar que s¡¯hi instal¡¤lessin ocupants il¡¤legals. En aquest xup-xup de malestar social, Albiol ha pescat molts suports com els de la senyora Puigner¨®.

La senyora Puigner¨® ¨¦s catalana

Puigner¨® flota en un onatge de banderes i tamb¨¦ de paraig¨¹es patri¨°tics de SCC. Els paraig¨¹es els oferien a canvi de la voluntat: hi ha gent que pagava 3 euros, d¡¯altres que 5 euros o res. S¨®n paraig¨¹es de molt poca qualitat, d¡¯aquells que et desmunta el primer cop de vent fort. A difer¨¨ncia de l¡¯any passat, on hi destacaven els seguidors radicals del Casal Tramuntana, enguany el grup m¨¦s nombr¨®s s¨®n els seguidors del Partit Popular amb samarretes amb el lema ¡°Som gent legal¡±. El lema no es refereix a B¨¢rcenas o Jaume Matas sin¨® als catalans en general: gent legal que no vol saltar-se la Constituci¨®.

Com va ser el cas amb la ¡®V¡¯ de la Diada, a la mobilitzaci¨® espanyolista ha quallat la moda de la de portar la bandera com una capa. Als Ferrocarrils de la Generalitat hi ha pares que tamb¨¦ han aconseguit sarrons amb la bandera espanyola brodada. Una dona presenta a una amiga el seu amic Santi, ¡°que ha vingut de Girona, t¨¦ molt de m¨¨rit¡±. La dona vesteix amb una ca?adora de cuir vermella. ¡°?s el color que ens uneix¡±. Em fa pensar en unes paraules que em va dir dimarts passat Nora Ancarola, presidenta de l¡¯Associaci¨® d¡¯Artistes Pl¨¤stics de Catalunya, durant la inauguraci¨® de l¡¯exposici¨® d¡¯artistes a favor del dret a decidir: ¡°El fons de la meva obra ¨¦s el vermell perqu¨¨ el vermell ¨¦s el color que uneix el poble¡±. El vermell, doncs, uneix a tothom i pot donar peu a confusions, potser per aix¨° l¡¯organitzaci¨® d¡¯Ara ¨¦s l¡¯Hora ha optat per fer campanya amb el color groc.

Entre els mitingueros de la jornada em quedo amb la calma de Leopoldo Ortega-Monasterio, n¨¦t del compositor de l¡¯havanera El meu avi, segons m¡¯informa un conegut escriptor present entre el p¨²blic. A Ortega-Monasterio el recordo com un dels psiquiatres forenses de m¨¦s renom a Barcelona. El m¨¦s professional, comunicativament parlant, entre els qui s¡¯adrecen a la massa ¨¦s Joaquim Coll. Ho fa combinant el castell¨¤ i el catal¨¤. Coll assegura que ¨¦s la primera vegada que celebra el 12 d¡¯Octubre. Defensa que Espanya no ¨¦s un concepte metaf¨°ric i parla del seu col¡¤lectiu com ¡°els que no som nacionalistes de res¡±. Coll ho diu davant d¡¯una multitud de persones amb banderes, encantades de cantar himnes i visques a Espanya. Aix¨°, com la senyora Puigner¨®, s¨®n dues paradoxes m¨¦s del proc¨¦s.