El Poder Judicial rebutja suspendre el jutge de la Constituci¨® catalana

El Consell General del Poder Judicial ha decidit no apartar de les seves funcions Santiago Vidal, el magistrat de l'Audi¨¨ncia de Barcelona que va participar en la redacci¨® d'una Constituci¨® per a Catalunya. La comissi¨® disciplin¨¤ria s'ha reunit aquest migdia i ha acordat, per quatre vots a tres, no suspendre el jutge en considerar que, en aquest cas, l'adopci¨® de la mesura cautelar no suposaria aturar la situaci¨® que es vol evitar: les declaracions p¨²bliques i la seva participaci¨® en la redacci¨® de la Constituci¨® catalana, segons informen fonts del Poder Judicial. Han votat a favor de la suspensi¨® tres dels quatre membres de la comissi¨® proposats pel PP: ?ngeles Carmona, Wenceslao Olea i Carmen Llombart (aquests dos han anunciat vot particular). Vicente Guilarte, tamb¨¦ proposat pel PP, ha votat en contra de la suspensi¨®, igual que els dos membres proposats pel PSOE i el del PNB.

La decisi¨® de la comissi¨® disciplin¨¤ria no posa fi a l'expedient obert pel promotor de l'acci¨® disciplin¨¤ria, Antonio Jes¨²s Fonseca-Herrero, que a l'abril va incoar una informaci¨® pr¨¨via per analitzar l'actuaci¨® de Vidal i la setmana passada va proposar a la comissi¨® disciplin¨¤ria la seva suspensi¨® cautelar. El que avui s'estudiava era apartar el jutge de forma cautelar mentre es tramita l'expedient amb el qual es resoldr¨¤ si el Poder Judicial sanciona el jutge o no. Fonseca-Herrero, que al maig va prendre declaraci¨® al magistrat, considera que Vidal ha donat suport p¨²blicament ¡°com a leg¨ªtim¡± a l'incompliment de les lleis i de la Constituci¨® espanyola. El promotor recordava, a m¨¦s, que Vidal ha reconegut que ha participat en un grup de treball ¡°de composici¨® heterog¨¨nia i indeterminada¡± que t¨¦ com a objectiu elaborar una Constituci¨® per a una Catalunya independent.

Aquests fets, segons el promotor, poden constituir dues infraccions disciplin¨¤ries que la Llei Org¨¤nica del Poder Judicial tipifica com a molt greus. La primera, una ¡°ignor¨¤ncia inexcusable¡± en el compliment dels deures judicials de fidelitat a la Constituci¨® i a l'ordenament jur¨ªdic. La segona, la vulneraci¨® del r¨¨gim d'incompatibilitats al qual estan sotmesos els funcionaris. Fonseca-Herrero va proposar la suspensi¨® cautelar de Santiago Vidal ¡°atesa l'extrema rellev¨¤ncia dels fets descrits, amb una evident projecci¨® p¨²blica i social¡±.

El jutge Vidal va defensar al maig davant el promotor la ¡°legitimitat¡± que, tal com va assegurar, no va ser contractat ni afavorit per cap partit ni instituci¨®. A m¨¦s, va defensar la seva llibertat de pensament, d'expressi¨® i d'opini¨®. Avui, hores abans de saber la decisi¨® del Poder Judicial, el magistrat tornava a defensar-se en termes similars. "Tinc dret a la llibertat d'expressi¨® i a la creaci¨® jur¨ªdica i, diguin el que diguin, ho continuar¨¦ fent", ha dit, informa Alfonso Congostrina. Vidal havia de participar aquest mat¨ª en un acte de l'Assemblea Nacional Catalana titulat "Construcci¨® d'un Estat nou". El magistrat no ha pogut pronunciar la confer¨¨ncia, ja que en el mateix moment el CGPJ es reunia per decidir si suspenia el jutge.

En comptes d'acovardir-se, Vidal nom¨¦s ha volgut deixar molt clar quina ser¨¤ la seva posici¨® independentment de la decisi¨® del consell. "Mai, des del 1978, s'ha adoptat la suspensi¨® cautelar d'un jutge", ha remarcat. I preveient la decisi¨® ha sentenciat: "Espero seguir confiant en el dret, per¨° si no ¨¦s aix¨ª, vull deixar clar que les meves opinions no han influ?t en les meves decisions jur¨ªdiques". Vidal va aclarir que ell jutja causes penals que no tenen a veure amb conflictes de naturalesa pol¨ªtica. A m¨¦s, va remarcar que durant el seu temps lliure ¨¦s un ciutad¨¤ i t¨¦ dret a "debatre com construir legalment un nou Estat". Vidal ha concl¨°s l'acte celebrat a la Facultat d'Econ¨°miques de la UB amb la lectura d'un conte, un petit relat que s'acabava aix¨ª: "Mai no obeirem aquells que no feien res m¨¦s que oprimir".

En el text pel qual s'ha expedientat Vidal participen, des del mes d'abril passat, una desena de jutges, catedr¨¤tics de Dret Constitucional i lletrats especialistes, que estan redactant un esborrany d'una hipot¨¨tica Constituci¨® catalana. El text va ser suposadament el producte de la iniciativa d'un grup de diputats independentistes de CiU, ERC i d'altres, que els van demanar el text. El treball, en fase d'esborrany quan el Consell General del Poder Judicial va obrir expedient al magistrat, es resumeix en nou t¨ªtols, 17 cap¨ªtols i un centenar d'articles on desenvolupen la idea d'una rep¨²blica de Catalunya que es defineix com una naci¨®. Aquesta naci¨® tindria un president representatiu i un primer ministre amb tots els poders amb un l¨ªmit de dos mandats, a m¨¦s d'una Ag¨¨ncia Catalana de Tributs que recaptaria tots els impostos. El primer article d'aquest document diu: ¡°Catalunya ¨¦s una naci¨®. Aquesta naci¨® es configura des del punt de vista juridicopol¨ªtic com una rep¨²blica¡±.

Quan el jutge Vidal va declarar davant el promotor de l'acci¨® disciplin¨¤ria del Consell General del Poder Judicial, va explicar que es tractava d'una iniciativa particular d'un grup d'amics experts en Dret Constitucional que van elaborar un esborrany d'¡°una hipot¨¨tica i futura rep¨²blica de Catalunya en la hip¨°tesi que finalment es dugu¨¦s a terme la consulta del proper 9 de novembre i en la hip¨°tesi que d'aquesta consulta sorg¨ªs l'inici d'un proc¨¦s de transici¨® nacional cap a un Estat diferent de l'espanyol¡±.