Aix¨ª no s'arregla la pobresa
Catalunya lidera les execucions hipotec¨¤ries i cada vegada hi ha m¨¦s fam¨ªlies amb tots els membres a l'atur
El 17 d'octubre que ve, Dia Internacional per a l'Eradicaci¨® de la Pobresa, els mitjans de comunicaci¨®, les entitats socials i els pol¨ªtics posaran a primera l¨ªnia informativa que la pobresa ¨¦s un greu problema i que cal lluitar per eradicar-la, encara que potser l'endem¨¤ alguns ja tindran a l'agenda molts altres temes i s'oblidaran d'aquesta realitat.
Per poc que s'hi pari esment, podem veure com ¨²ltimament els informatius no deixen de referir-se a informes, testimoniatges i situacions en qu¨¨ apareixen persones que pateixen. Les dades disponibles indiquen que a Catalunya augmenta cada any la taxa de risc de pobresa, que en aquests moments ja supera el 20%. Els procediments de desnonaments han augmentat un 8,4% a Espanya, i Catalunya figura com la comunitat que encap?ala les execucions hipotec¨¤ries. El Banc d'Aliments at¨¦n 250.000 persones i ja hi ha m¨¦s de 200.000 fam¨ªlies que no tenen cap ingr¨¦s. En el conjunt d'Espanya, 873.000 immigrants han perdut el dret a l'atenci¨® sanit¨¤ria, dels quals, una part important resideixen a Catalunya.
El trist ¨¦s que aquestes dades s'han convertit en habituals. Componen una m¨²sica de fons que ja no ens molesta, perqu¨¨ no s¨®n novetat i perqu¨¨ altres temes ocupen les portades dels diaris i els informatius de r¨¤dio i televisi¨®. Nom¨¦s de tant en tant ocupen la consci¨¨ncia ciutadana, com va passar el mar? d'aquest any amb motiu del ple sobre la pobresa i les desigualtats que es va fer al Parlament de Catalunya, o com esperem que passi el 17 d'octubre. Per¨° aix¨ª no s'arregla la situaci¨®.
El problema ¨¦s molt important i requereix una mica m¨¦s que actes o alertes puntuals. Exigeix reflexionar i, alhora, actuar sense rep¨°s per transformar la realitat injusta que vivim. El punt de partida ¨¦s decidir quin Estat del benestar volem i, a partir d'aqu¨ª, quin percentatge del nostre PIB dediquem a la inversi¨® social. Tamb¨¦ hem de decidir com ha de ser el nostre sistema tributari per construir una societat m¨¦s justa i sostenible.
El punt de partida ¨¦s decidir quin Estat del benestar volem i quin percentatge del nostre PIB dediquem a la inversi¨® social
Haur¨ªem de comen?ar a canviar els criteris de tributaci¨® per aconseguir una recaptaci¨® m¨¦s equitativa, que no recaigui majorit¨¤riament en les persones f¨ªsiques, que avui paguen sobre les rendes del treball, el tipus impositiu de les quals arriba al 52% mentre que les rendes del capital tributen nom¨¦s entre un 21% i un 27%. Haur¨ªem de recuperar l'impost sobre el patrimoni, que es va eliminar el 2008, i incrementar els de successions i donacions, avui redu?ts a la m¨ªnima expressi¨®, fins al punt que es recapta un 80% menys del que es recaptava abans que s'introdu?ssin els ¨²ltims canvis.
A m¨¦s, i aix¨° ¨¦s tan important com urgent, haur¨ªem de refor?ar els mitjans de control per evitar l'evasi¨® i el frau fiscal, que alguns estudis xifren en uns 60.000 milions d'euros anuals. Tots sabem que la dotaci¨® d'inspectors ¨¦s insuficient per vigilar, prevenir i castigar els incompliments de les obligacions fiscals a c¨¤rrec dels defraudadors. Espanya ¨¦s un dels pa?sos europeus amb menys recursos de vigil¨¤ncia tribut¨¤ria: un inspector d'Hisenda per cada 1.928 habitants, quan al Regne Unit la proporci¨® ¨¦s d'un per cada 862 habitants, i a Alemanya, d'un per cada 729 habitants. En aquests pa?sos, s'estima que el frau fiscal ¨¦s la meitat del que es produeix a Espanya.
La conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s que, malgrat tenir uns tipus impositius nominalment alts, a Espanya recaptem menys que en molts altres pa?sos europeus que tenen una pressi¨® fiscal inferior. A m¨¦s del frau, hi ha a Espanya un gran nombre d'exempcions i possibilitats de reducci¨® d'impostos, de les quals es beneficien precisament els que tenen m¨¦s.
El resultat ¨¦s que les desigualtats s'estan disparant, com pot comprovar-se en les estad¨ªstiques comparatives. Espanya ¨¦s el pa¨ªs de l'OCDE on m¨¦s ha crescut la desigualtat des del comen?ament de la crisi. Mentre que el 10% de llars espanyoles m¨¦s pobres ha perdut el 33% dels ingressos els ¨²ltims anys, el 10% m¨¦s ric nom¨¦s n'ha perdut un 1%. Una din¨¤mica que tampoc no contribueix a resoldre el problema.
La pobresa i les desigualtats nom¨¦s es combaten veritablement i de forma efica? definint i posant els recursos necessaris per construir un model socioecon¨°mic m¨¦s equitatiu, que faci tributar m¨¦s a qui m¨¦s t¨¦, que castigui l'evasi¨®, el frau i la corrupci¨®, i que destini una proporci¨® m¨¦s elevada del PIB a inversi¨® social per garantir uns serveis p¨²blics universals i de qualitat. Aix¨ª, s¨ª que s'arregla la pobresa.
Teresa Crespo ¨¦s presidenta de la plataforma Entitats Catalanes d'Acci¨® Social
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
