La sonda ¡®Rosetta¡¯ far¨¤ una caiguda lliure de set hores al terra del cometa

A les 9.35 (hora peninsular espanyola) del proper 12 de novembre comen?ar¨¤ una nova i arriscada aventura de la hist¨°ria de l'exploraci¨® espacial: el m¨°dul Philae se separar¨¤ en aquest moment de la sonda Rosetta, que est¨¤ fent voltes al voltant del cometa 67P/Txuriumov-Gerasimenko, i iniciar¨¤ un descens de set hores de durada en caiguda lliure fins a arribar al terra del nucli cometari. Fins ara no s'havia intentat mai una maniobra aix¨ª i les experi¨¨ncies de descens de robots adquirides a Mart o fins i tot a la lluna Tit¨¤ de Saturn no serveixen de gaire perqu¨¨ el petit nucli del cometa, a difer¨¨ncia d'aquests objectes del Sistema Solar visitats in situ per artefactes terrestres, amb prou feines t¨¦ gravetat, assenyalen els especialistes de l'Ag¨¨ncia Europea de l'Espai (ESA), que tenen calculada al mil¡¤l¨ªmetre tota l'operaci¨®. I es far¨¤ a uns 450 milions de quil¨°metres de la Terra, en un objecte del Sistema Solar que ara est¨¤ entre les ¨°rbites de J¨²piter i de Mart.

¡°Vam comen?ar les operacions cient¨ªfiques de la?Rosetta el 7 de maig passat, quan la sonda s'anava apropant al cometa [va arribar el 6 d'agost]¡±, ha assenyalat Matt Taylor, responsable cient¨ªfic de la missi¨®. El nucli cometari t¨¦ un volum d'uns 25 quil¨°metres c¨²bics i est¨¤ ¡°predominantment¡± cobert de pols. ¡°La temperatura mitjana all¨¤ ¨¦s de 70 graus cent¨ªgrads sota zero, amb pics de fins a 40 sota zero, i sua 300 mil¡¤lilitres d'aigua per segon¡±, comenta el cient¨ªfic.

La coma, l'embolcall de gas i pols que es desenvolupa en anar-se apropant l'objecte al Sol, ja fa 19.000 quil¨°metres de llarg. Quant a la composici¨®, ¡°el perfum del cometa ¨¦s de sofre, amon¨ªac, met¨¤ i alcohol¡±, resumeix Taylor. Els instruments cient¨ªfics de la Rosetta continuaran prenent dades a mesura que el 67P/Txuriumov-Gerasimenko segueixi viatjant en direcci¨® a l'estrella (la seva m¨¤xima aproximaci¨® ser¨¤ l'estiu que ve) i la missi¨®, en principi, s'acabar¨¤ el desembre del 2015.

La nau Rosetta, amb 11 instruments cient¨ªfics a bord m¨¦s el m¨°dul de descens, va marxar de la Terra el mar? del 2004 i va rec¨®rrer 6.400 milions de quil¨°metres (una?part dels quals en hibernaci¨®) fins a la seva cita amb el cometa. Participen en la missi¨®, amb un cost de 1.300 milions d'euros, diversos equips cient¨ªfics espanyols i cinc empreses del sector.

El ¡®Philae¡¯ pesava cent quilos a la Terra, que no seran m¨¦s de 10 grams al cometa a causa de la poca atracci¨® gravitat¨°ria

¡°El Philae se separar¨¤ de la Rosetta amb una velocitat de 18 cent¨ªmetres per segon, que ser¨¤ de 95 cent¨ªmetres per segon en el moment del contacte amb la superf¨ªcie del cometa¡±, ha explicat aquest mat¨ª Laurence O'Rourke, coordinador d'operacions cient¨ªfiques de la missi¨® a l'ESAC, el centre de l'ESA a Madrid. El Philae es comunicar¨¤ amb la?Rosetta, que enviar¨¤ tota la informaci¨® a la Terra. Els senyals, que viatjaran a la velocitat de la llum, trigaran 28 minuts i 20 segons a arribar a les antenes de recepci¨®, ha explicat aquest expert.

Aix¨ª, l'horari d'esdeveniments el proper 12 de novembre tindr¨¤ els pics d'emoci¨® al centre de control a les 10.03 (hora peninsular espanyola), quan haur¨¤ d'arribar el senyal que indiqui que el m¨°dul es va separar correctament gaireb¨¦ mitja hora abans, i a les 17 hores, quan es tindr¨¤ la primera dada del contacte amb el terra. Entre mig aniran arribant dades de com s'executa la seq¨¹¨¨ncia de descens i la informaci¨® ¨Cincloses fotos¨C?que vagin recollint diversos instruments sobre gravetat, camp magn¨¨tic, pols i plasma.

¡°El lloc escollit per a l'aterratge, anomenat J, est¨¤ al?cap del cometa, i el de reserva, C, al?cos¡±, ha assenyalat O'Rourke. La sorprenent forma del 67P/Txuriumov-Gerasimenko, desconeguda fins que hi ha arribat la sonda espacial europea, recorda als cient¨ªfics un ¨¤nec de goma amb dos l¨°buls enganxats, un que seria el cos i un altre el cap. El nucli del cometa fa uns quatre quil¨°metres de di¨¤metre com a m¨¤xim. La Rosetta donar¨¤ un lleu impuls a la sonda de descens (en descargolar-se una mena de cargols i, si no funciona aquest m¨¨tode, amb una molla que es deixar¨¤ anar mitjan?ant uns dispositius pirot¨¨cnics) quan estigui a 22,5 quil¨°metres de la superf¨ªcie del cometa.

El lloc J t¨¦ bona il¡¤luminaci¨®, ¨¦s una superf¨ªcie m¨¦s o menys plana i t¨¦ trets interessants per als cient¨ªfics. Per¨° encara que sigui el lloc m¨¦s idoni no est¨¤ exempt de riscos: pot haver-hi roques (blocs de gel i pols), o una inclinaci¨® excessiva en algun punt, apunta O'Rourke. Com que el 67P/Txuriumov-Gerasimenko t¨¦ tan poca gravetat, els enginyers han hagut de dotar el Philae de dispositius per agafar-se al terra del cometa, ja que, si no, rebotaria i tornaria a sortir disparat a l'espai: uns arpons a les potes desplegades han de garantir la subjecci¨® immediata, ajudats per un propulsor a la part superior del m¨°dul que l'aixafar¨¤ contra el terra.

El Philae fa 0,85x0,85 metres de costat, 1,3 d'altura i 1,46 de llarg amb les potes desplegades, i pesava cent quilos a la Terra, que no seran m¨¦s de 10 grams al cometa a causa de la poca atracci¨® gravitat¨°ria, han comentat els cient¨ªfics de l'ESAC. Si tot va b¨¦, el m¨°dul de descens pot funcionar fins a tres mesos agafant imatges i dades de la composici¨® del s¨°l (fins i tot porta un trepant per perforar fins a 20 cent¨ªmetres de profunditat i agafar mostres) i explorant les propietats de la superf¨ªcie i la subsuperf¨ªcie. ¡°Esper¨¤vem que fos un lloc amb molt gel i ha resultat ser un lloc cobert amb molta pols¡±, ha declarat O'Rourke.

El ¡®Philae¡¯ se separar¨¤ de la ¡®Rosetta¡¯ amb una velocitat de 18 cent¨ªmetres per segon

Els instruments de bord hi podran buscar amino¨¤cids, que no serien un indicador directe de vida, per¨° s¨ª d'un entorn idoni, apunta de la missi¨® un altre cient¨ªfic, Nicol¨¢s Altobell¨ª. Aix¨° podria ajudar a aclarir dubtes respecte a la hip¨°tesi que apunta als estels com a vehicles en els quals podria viatjar la vida al Sistema Solar i en els quals hauria pogut arribar a la Terra.

Ara la nau Rosetta est¨¤ fent voltes al cometa, a vuit quil¨°metres de dist¨¤ncia sobre la superf¨ªcie i fent una volta completa cada quatre dies. Quan est¨¤ a 30 quil¨°metres, triga un parell de setmanes, han explicat els especialistes de l'ESAC. Un total de 25 enginyers i f¨ªsics s'ocupen de l'operaci¨® cient¨ªfica de la missi¨® (76 persones en total en els diversos centres europeus implicats), ha assenyalat Miguel P¨¦rez de Ay¨²car, cient¨ªfic de la Rosetta.