Mostrant la capa misteriosa del Sol

A l'atmosfera del Sol hi ha una regi¨® fronterera entre capes que intriga els cient¨ªfics des de fa temps i que ¨¦s important perqu¨¨ s'hi produeixen fenomens clau en la transfer¨¨ncia d'energia generada a l'interior de l'estel cap a fora. Aquesta regi¨® emet, sobretot, en ultraviolat, per aix¨° no es pot estudiar des de la superf¨ªcie terrestre, ja que ho impedeix l'atmosfera (afortunadament, at¨¨s que aquesta radiaci¨® ¨¦s nociva per a la vida). Per aix¨°, per investigar amb detall aquesta transici¨® entre capes, la NASA va llan?ar a l'espai l'any passat un telescopi, l'IRIS, d'alta resoluci¨®, les dades del qual estan ajudant els cient¨ªfics a desentranyar els detalls de la massiva transfer¨¨ncia d'energia al Sol.

Camps magn¨¨tics retor?ats, dolls d'alta energia, petites bombes de plasma a temperatures superiors als 100.000 graus cent¨ªgrads i bucles magn¨¨tics grans i petits s¨®n els trets que han descobert diversos equips cient¨ªfics analitzant les dades que ha proporcionat fins ara l'IRIS. Cinc articles amb tots aquests resultats es presenten aquesta setmana a la revista Science.

De les tres capes principals de l'atmosfera solar -la fotosfera (la superf¨ªcie de l'estel, des de la qual ens arriba la llum que veiem), la cromosfera i la corona-, els cient¨ªfics de l'IRIS estan sobretot interessats en la transici¨®, a la regi¨® interm¨¨dia.

Amb el telescopi, adequat per observar amb gran detall el plasma calent i determinar par¨¤metres com la temperatura, la velocitat, les turbul¨¨ncies i la densitat, s'est¨¤ veient la complexitat d'aquesta capa interm¨¨dia des del punt de vista de la f¨ªsica solar.

En un dels articles de Science, Hui Tian (del Centre d'Astrof¨ªsica Harvard-Smithsonian) i els seus col¡¤legues han vist petits dolls intermitents ultracalents, amb velocitats d'entre 80 i 250 quil¨°metres per segon, que s'originen en petites regions brillants en la capa de transici¨®, que duren entre 20 i 80 segons i que poden ser una font del vent solar. L'equip de Paola Tesla (tamb¨¦ de l'Smithsonian) ha estudiat els bucles magn¨¨tics a les regions actives del sol, amb part¨ªcules accelerades a molt alta energia. Hardi Peter (Institut Max Planck, Alemanya) i el seu equip han trobat bosses de plasma molt calentes en l'entorn m¨¦s fred de la fotosfera, de manera que aquest contrast de temperatura crea una mena de bombes de plasma que exploten amb molta m¨¦s energia del que s'esperava i Bart De Pontieu (Laboratori Solar i d'Astrof¨ªsica Lockheed Martin) i els seus col¡¤legues s'han centrat en la generaci¨® d'energia de la cromosfera, mentre que el grup de Viggo Hansteen ha descobert bucles magn¨¨tics curts l'exist¨¨ncia dels quals s'ha debatut durant molt de temps, assenyala Science.

?¡°Amb el Sol acostant-se a un m¨¤xim d'activitat, les observacions de l'IRIS continuaran sent importants per a la nostra comprensi¨® del vent solar que emana de les latituds actives [de l'estel], els esclats solars i les ejeccions de massa de la corona¡±, conclou Harra.

?

Un telescopi solar

Amb 200 quilos de pes en el llan?ament, 2,1 metres de llarg i 3,7 de di¨¤metre amb els panells solars desplegats, el telescopi solar IRIS ¨¦s un observatori relativament petit pel que fa a grand¨¤ria, per¨° no ambici¨® cient¨ªfica. El van col¡¤locar en ¨°rbita terrestre (sobre els pols, allunyant-se fins a 670 quil¨°metres de la superf¨ªcie del planeta) el 27 de juny de 2013, perqu¨¨ funcion¨¦s un parell d'anys i investigar els mecanismes que regulen la transfer¨¨ncia de massa i energia entre la fotosfera i la corona.

La NASA resumeix la missi¨® en dos objectius. ¡°La comprensi¨® dels processos f¨ªsics fonamentals de l'entorn espacial des del Sol a la Terra, els altres planetes i m¨¦s enll¨¤ fins al mitj¨¤ interestel¡¤lar¡± i ¡°el desenvolupament de capacitats de predicci¨® de les condicions extremes i din¨¤miques en l'espai per maximitzar la seguretat i la productivitat dels exploradors humans i rob¨°tics¡±.

Amb el seu mirall principal de 20 cent¨ªmetres de di¨¤metre (el del?Hubble fa 2,4 metres i el del seu futur successor, el James Webb, 6,5 metres), l'IRIS ¨¦s un telescopi especial que obt¨¦ imatges i espectres de la llum del Sol amb alta resoluci¨® (detalls al Sol de fins a 240 quil¨°metres) en un ampli rang de temperatures.