Misog¨ªnia humanista

Els estudis human¨ªstics i l¡¯auge del nou llatinisme van ser protagonitzats, com ¨¦s sabut, per una classe mixta, eclesi¨¤stica i civil, que va ser la responsable de transformar els anomenats ¡°estudis catedralicis¡± en les universitats tal com encara s¡¯entenen avui. Abans de la Universitat de Bolonya, que va ser pionera a tot el m¨®n, els joves que volien abra?ar ad¨¦s la carrera eclesi¨¤stica, ad¨¦s la de funcionaris de la ciutat, l¡¯estat o la rep¨²blica, assistien a classes de llat¨ª, gram¨¤tica, ret¨°rica i cultura cl¨¤ssica de la m¨¤ de clergues i savis, tots hereus, en certa mesura, de l¡¯anomenat protorenaixement carolingi, i tots un precedent del que els francesos anomenen clerc, paraula que val tant per al clergue com per a l¡¯estudi¨®s. Avui, quan han passat m¨¦s de vuit segles de la fundaci¨® europea de les universitats, el llat¨ª i la cultura cl¨¤ssica tornen a ser patrimoni d¡¯una rara ecclesiaformada per homes i dones de costums intempestius, tots lluitant a contrap¨¨l perqu¨¨ el llegat de Gr¨¨cia i Roma no caigui en un oblit que podria durar segles.

Aix¨° diem pel fet que un savi mallorqu¨ª, Alexandre Font Jaume, que hauria hagut d¡¯ocupar una c¨¤tedra de lleng¨¹es cl¨¤ssiques en alguna universitat i no va arribar a fer-ho malgrat ser un n¨²mero u en mat¨¨ria d¡¯estudis cl¨¤ssics i lletres llatines, ha editat, com a coordinador d¡¯un equip petit, el manuscrit d¡¯un humanista mallorqu¨ª enormement curi¨®s, del qual, que jo s¨¤piga, fins ara nom¨¦s se n¡¯havia publicat una Hist¨°ria general del Regne de Mallorca: Joan Baptista Binimelis (1539? - 1616), amb un perfil human¨ªstic gaireb¨¦ com el d¡¯Alberti, ¨¦s a dir, metge, eclesi¨¤stic, historiador, matem¨¤tic, astr¨°nom i amic de la poliorc¨¨tica ¡ªsempre practicada en temps de guerres¡ª, estudiant a Val¨¨ncia i a Roma, i un dels representants d¡¯aquell humanisme en llengua catalana que va fundar una de les discussions universit¨¤ries m¨¦s apassionants dels anys 1980, l¡¯esdevinguda entre Miquel Batllori i Lola Badia.

Els lectors poden fer festa

Alexandre Font i el seu equip, doncs, van visitar l¡¯Arxiu del Regne de Mallorca i van exhumar dos manuscrits de Binimelis que faran les del¨ªcies dels mis¨°gins del pa¨ªs, ¨¤dhuc de les dones, que sempre s¡¯ho passen b¨¦ veient com s¡¯equivoquen els homes quan parlen d¡¯elles: perqu¨¨, com va dir Jacques Lacan, la femme, ?a n¡¯existe pas; el que hi ha ¨¦s una dona al costat de l¡¯altra, totes diferents en forma, natura i subst¨¤ncia. Els homes s¡¯assemblen m¨¦s entre si.

En una labor de fil¨°leg escrupol¨®s, carregat de tota la institutio que ¨¦s del cas, Font ha dirigit la transcripci¨®, la traducci¨®, les notes i l¡¯aparat cr¨ªtic d¡¯aquest llibre que presentem avui: Joan Baptista Binimelis, Sobre els vicis de les dones i el seu tarann¨¤ variable, seguit de Cat¨¤leg de dones especialment s¨¤vies (Palma, Lleonart Muntaner Editor ¡ªsigui lloada la seva tasca¡ª, 2014), en qu¨¨ l¡¯autor serveix una palada de cal? i una altra d¡¯arena, no se sap ben b¨¦ per quin motiu: despr¨¦s del Llibre de les dones, de Jaume Roig, en qu¨¨ es diuen les m¨¦s grans barbaritats mai escrites sobre el g¨¨nere femen¨ª, qualsevol humanista catal¨¤ ja podia dir all¨° que pogu¨¦s semblar-li. Binimelis, certament, no es queda curt, i parla, en cap¨ªtols respectius, de com ¡°totes les dones s¨®n dolentes¡±, ¡°dels vicis de les dones¡±, ¡°de la sup¨¨rbia i hipocresia de les dones¡±, de llur ¡°xerrameca i curiositat¡±, de la seva ambici¨® i tossuderia, de la seva lux¨²ria i irac¨²ndia, i d¡¯altres extrems igualment saborosos. S¡¯ha de recon¨¨ixer que els homes xalen cosa de no dir quan parlen amb tan poca correcci¨® pol¨ªtica del g¨¨nere femen¨ª, cosa, diguem-ho clar, que fa la vida quotidiana molt m¨¦s passadora que quan predomina el sof¨ªstic llenguatge ¡°pol¨ªticament correcte¡±, pare d¡¯una de les formes d¡¯avorriment m¨¦s esp¨¨s dels nostres dies. La culpa de la misog¨ªnia occidental ¨¦s d¡¯arrels hebrees, com es llegeix en un dels episodis inicials del G¨¨nesi, i tamb¨¦ d¡¯Arist¨°til, que va escriure ¡ªcosa de sentit com¨², i aix¨° pensen totes les nenes quan veuen els atributs del seu germanet¡ª que les dones eren un mascle mancat, perqu¨¨ no tenen armament.

Si sumem a la perfecci¨® filol¨°gica d¡¯aquesta edici¨® el suc i bruc d¡¯una misog¨ªnia que venia dels segles medievals, els lectors i lectores d¡¯aquest llibre faran la festa grossa.