Qui hi guanya i qui hi perd amb la caiguda del preu del petroli?

El preu del petroli est¨¤ en caiguda lliure. El barril de Brent, el cru de refer¨¨ncia a Europa, ha passat de costar 115 d¨°lars a mitjans de juny als prop de 84 d¨°lars a qu¨¨ cotitza aquest dimecres, ¨¦s a dir, m¨¦s d'un 26% de baixada. El West Texas, la varietat de refer¨¨ncia per als Estats Units, s'acosta als 82 d¨°lars. La franja de preus de tots dos productes ¨¦s la m¨¦s baixa des del 2010. Els motius de la caiguda s¨®n diversos, i van des de les noves t¨¨cniques d'extracci¨® que eleven la producci¨® (com la fractura hidr¨¤ulica), a les exportacions recents dels EUA o una oferta m¨¦s gran des de pa?sos com L¨ªbia i l'Iraq. M¨¦s enll¨¤ de les causes, qui hi guanya i qui hi perd, amb la baixada de preus? Espanya ¨¦s al b¨¤ndol guanyador. Tot i que compte: una baixada d'un 26% del cru no significa que la gasolina dem¨¤ costi als espanyols un 26% menys.

Ara el petroli ¨¦s barat?

?s m¨¦s barat que al juny. I que en els ¨²ltims quatre anys: el preu mitj¨¤ del cru el 2011 era de 107 d¨°lars; el 2012, de 111 d¨°lars, i el 2012, de 110 d¨°lars. Per¨° el seu cost ara tampoc no es pot considerar barat si es mira l'evoluci¨® amb m¨¦s perspectiva: el 2008 el preu mitj¨¤ del barril era de 45 d¨°lars i aquest any va arribar a reduir-se fins als 36 d¨°lars.?

Els que m¨¦s hi guanyen: els pa?sos importadors

Aquells pa?sos amb gran depend¨¨ncia energ¨¨tica seran, en principi, els beneficiats principals?d'unes factures entre un 20% i un 30% m¨¦s barates. No ¨¦s q¨¹esti¨® de quins pa?sos consumeixen m¨¦s, sin¨® de quins es veuen obligats a importar m¨¦s barrils i, per tant, a pagar-los a preus m¨¦s cars.?

• Europa, la gran beneficiada.?Per regions, Europa ¨¦s la que m¨¦s importacions de petroli des de l'exterior va fer l'any 2013: va comprar 9,3 milions de barrils de cru al dia i 3,3 milions m¨¦s de barrils de productes petroliers, segons l'informe anual World Energy 2014. Encara que ¨¦s necessari tenir en compte que els preus varien segons els productes, la proced¨¨ncia i les assegurances sobre preus de combustible, una baixada de preus de prop d'un 30% (d'aproximadament 110 d¨°lars a 80 d¨°lars per barril), es pot traduir en un estalvi conjunt mitj¨¤ de 370 milions de d¨°lars (280 milions d'euros al dia) en la mat¨¨ria primera.?
• Espanya, al grup guanyador.?Espanya consumeix de mitjana 1,2 milions de barrils de petroli al dia. I no en produeix pr¨¤cticament gens. Comprar aquests barrils als pa?sos productors a 80 d¨°lars en comptes de 110, si es mantingu¨¦s aquest any el consum, significaria gastar 36 milions de d¨°lars menys al dia (28 milions d'euros) en la mat¨¨ria primera del combustible. Hi haur¨¤ estalvi si es mantenen els preus baixos, encara que ¨¦s molt dif¨ªcil quantificar el seu import real, ja que el preu del cru fluctua cada dia i tamb¨¦ ho fa el consum.
• Impuls per a la Xina i l'?ndia.?La factura energ¨¨tica de dues de les economies m¨¦s puixants del m¨®n ¨¦s molt elevada. Tots dos pa?sos importen m¨¦s petroli que tota Europa junta. La Xina compra a l'exterior 5,6 milions de barrils de cru al dia i 1,2 milions d'altres productes petrol¨ªfers. Les seves exportacions s¨®n m¨ªnimes. D'altra banda, l'?ndia no exporta gens i es veu obligada a importar 3,8 milions de barrils de cru al dia.
• Els conductors? Potser en el futur.?Si el barril val un 26% menys, significa que un ciutad¨¤ que reposti gasolina pagar¨¤ un 26% menys? No. Els espanyols no veuran redu?da la seva factura a la gasolinera a aquest nivell. De moment, de fet, no s'ha notat pr¨¤cticament gens a les gasolineres. La primera explicaci¨® est¨¤ relacionada amb la composici¨® del preu del combustible: el preu del cru ¨¦s nom¨¦s una part del que paguen per cada litre de gasolina, ja que, a m¨¦s de la mat¨¨ria primera del petroli, la gasolina inclou el cost de refinat i transformaci¨®, aix¨ª com un elevat percentatge d'impostos. La setmana passada el litre de di¨¨sel a Espanya costava 1,40 euros, per¨° m¨¦s de la meitat (0,71 euros) eren taxes, segons el butllet¨ª petrolier de la Uni¨® Europea. A tot aix¨°, cal afegir tamb¨¦ el pes de les divises: el petroli es paga en d¨°lars. Si l'euro es deprecia (com ha passat, ja que ha baixat d'1,36 d¨°lars a 1,28 des del juny), la compra de barrils per a pa?sos de l'euro surt m¨¦s cara, i aix¨° pot esmorteir la baixada de la mat¨¨ria primera. Arribar¨¤ a la gasolinera, almenys, una part de la baixada? Pot ser que depengui en part de les empreses gasolineres. De moment, des del juny, nom¨¦s s'ha abaratit dos c¨¨ntims. Potser ¨¦s q¨¹esti¨® de temps, encara que les autoritats de la compet¨¨ncia fa anys que denuncien l'efecte coet-ploma: significa que les gasolineres traslladen les pujades com un coet per¨° les baixades es reflecteixen amb la velocitat de caiguda d'una ploma.
• Empreses industrials, aerol¨ªnies, transport per carretera... La factura energ¨¨tica ¨¦s una part essencial de les empreses i, a la ind¨²stria, un element b¨¤sic de competitivitat respecte d'altres pa?sos. A m¨¦s, el petroli s'utilitza com a mat¨¨ria primera de multitud de productes qu¨ªmics. Per a les aerol¨ªnies, el cost del combustible suposa prop d'un 30% dels seus costos fixos, de manera que ara haurien de gaudir de descomptes. De la mateixa manera, totes les companyies dedicades al transport per carretera es podrien veure beneficiades d'un preu m¨¦s barat del combustible, encara que en aquest cas dependr¨¤ de si s'acaba traslladant amb una incid¨¨ncia m¨¦s gran als assortidors, una cosa que, de moment, no ha passat.
• Algunes companyies de cobertura de riscos per combustible.?A les ind¨²stries en qu¨¨ el preu del petroli ¨¦s clau, com a la ind¨²stria a¨¨ria, ¨¦s habitual l'exist¨¨ncia d'assegurances o cobertures, que les empreses contracten perqu¨¨, si el preu es dispara, tinguin almenys un percentatge d'aquesta pujada cobert. Els preus estan baixant i, per tant, les empreses que van pagar aquests contractes no activaran les assegurances, la qual cosa beneficia les empreses que les van emetre.

Els que hi perden: exportadors i petrolieres

El mercat del petroli funciona, en principi, marcat per l'oferta i la demanda. Per¨° tamb¨¦ marcat per la previsi¨® d'oferta i demanda, a causa de l'elevat pes en el sector dels contractes de futur i assegurances de cobertura. Per als pa?sos exportadors de petroli, una baixada de preus es tradueix en una reducci¨® dels seus ingressos. La q¨¹esti¨® ¨¦s si finalment alguns grans productors actuaran contra la baixada, reduint la producci¨® per mantenir els preus.

• Els grans exportadors.?Els 11 pa?sos de l'Organitzaci¨® de Pa?sos Exportadors de Petroli (OPEP) produeixen prop d'un 40% del cru del m¨®n. L'Ar¨¤bia Saudita produeix 11,5 milions de barrils al dia. L'Iran, 3,5 milions. Nig¨¨ria, 2,3 milions... La immensa majoria va a l'exportaci¨® i ara ser¨¤ menys rendible. A m¨¦s de l'OPEP, R¨²ssia ¨¦s un altre dels grans jugadors del m¨®n: produeix m¨¦s de 10 milions de barrils al dia. Malgrat la reducci¨® de preus, de moment, els exportadors tradicionals no han aplicat retallades a la producci¨® per augmentar els preus i semblen apostar per mantenir quotes de mercat.
• Els nous productors.?Hi ha pa?sos, com el Brasil, que s'han sumat en els ¨²ltims anys a la llista d'exportadors, o ¨¤rees com Vaca Muerta (Argentina) on s'han multiplicat els treballs d'extracci¨®, malgrat que aquestes tasques puguin ser m¨¦s cares, perqu¨¨ el preu de venda elevat compensa. Si la baixada de preus s'acceler¨¦s molt, podria desincentivar les t¨¨cniques extractives m¨¦s cares.
  
• Les empreses petrolieres (tamb¨¦ les espanyoles). Els comptes de les companyies petrolieres estan unides al preu internacional del cru, el de refinament i les troballes que fan en l'exercici. La baixada del preu del cru, si continua, pot tenir un impacte en els resultats de Repsol, Cepsa o BP. De moment, els inversors ja es mouen davant el possible efecte: les accions de Repsol han caigut un 16% des del juny. Les de BP, m¨¦s d'un 20%.
  
• Un pessic a les arques p¨²bliques? Els fons p¨²blics dels pa?sos productors de petroli estan alimentats pels ingressos de l'exportaci¨® de cru. No obstant aix¨°, fins i tot als pa?sos importadors el preu del combustible est¨¤ lligat als impostos. Dels 1,40 euros que costa a Espanya el litre de di¨¨sel, 0,7 euros van a impostos. I, si baixa el preu, baixar¨¤ la recaptaci¨®. El Govern espanyol estima uns ingressos tributaris per hidrocarburs de 9.944 milions d'euros aquest any, i de 10.695 milions el 2015. ?Segons les estimacions dels Pressupostos Generals de l'Estat, el preu mitj¨¤ del cru ser¨¤ de 106,2 d¨°lars per barril aquest any i de 104,1 d¨°lars el que ve. Si s¨®n inferiors, es poden reduir una mica els ingressos tributaris, encara que els beneficis pel cost m¨¦s baix compensarien.?