El Banc d¡¯Espanya va alertar del poder absolut de Blesa

Des del 2006, quan el governador del Banc d'Espanya era Jaime Caruana, el supervisor va alertar de l'immens poder ¡°presidencialista¡± que tenia Miguel Blesa al capdavant de Caja Madrid. En un informe de supervisi¨® d'aquell any, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, el Banc d'Espanya va destacar que Blesa tenia les mans lliures per invertir 2.000 milions en participacions estrat¨¨giques, sense donar explicacions ni a la comissi¨® executiva ni al comit¨¨ d'inversions ni al consell d'administraci¨®. ?s a dir, que tenia mans lliures per fer el que volgu¨¦s i nom¨¦s despr¨¦s informava de les decisions que havia pres.

El Banc d'Espanya destaca en els escrits enviats a l'entitat que aquest sistema ¡°no t¨¦ gaire sentit i suposa buidar de cert contingut les funcions de control previ¡± d'aquests ¨°rgans. En la mateixa acta es critica aquesta situaci¨® amb duresa: ¡°S'est¨¤ buidant de contingut les funcions d'informaci¨® pr¨¨via de la comissi¨® d'inversions i del mateix consell, amb l'argument de la confidencialitat i augmentant la concentraci¨® de poder en el president executiu¡±.

Les actes del Banc d'Espanya mostren com Blesa va anar guanyant un poder absolut. L'expresident, amic de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, va teixir aparentment una xarxa de consellers i directius agra?ts i acr¨ªtics a trav¨¦s de les altes retribucions i de les quantitats que disposaven lliurement amb les targetes opaques. Emparat sempre per la necessitat de discreci¨®, l'organisme dirigit per Caruana en aquell moment va denunciar que la comissi¨® d'inversions s'havia assabentat de la compra del 4% d'Endesa (on va invertir 726 milions d'euros) i del 4,95% d'Indra (amb 106 milions) en el mateix moment que ho va fer el p¨²blic general, quan es va enviar la comunicaci¨® de fet rellevant a la CNMV. Fins i tot es detalla que, en el cas d'Endesa, la comissi¨® d'inversions en va ser informada un dia despr¨¦s, i el consell d'administraci¨®, sis dies m¨¦s tard.

L'escrit del supervisor denuncia que hi ha tres inversions que haurien d'haver passat per la corresponent comissi¨® i no ho van fer: les adquisicions del 15% del fam¨®s aeroport de Castell¨®, el 29% d'Applus i el 25% d'Inhova.

El president de Caja Madrid no va informar el consell ni els executius de la compra d'Endesa i Indra

La resposta oficial de Blesa davant aquesta situaci¨® va ser la seg¨¹ent: ¡°Considerem que la discreci¨®, confidencialitat i flexibilitat que cal aplicar en aquestes operacions aconsella que la recomanaci¨® que ens efectuen en la seva carta nom¨¦s sigui aplicada quan, per part d'aquesta presid¨¨ncia, es consideri que aquest informe previ no perjudicaria el normal desenvolupament de l'operaci¨® que es tracti¡±.

El Banc d'Espanya tamb¨¦ va alertar que la comissi¨® d'inversions i la de retribucions ¡°no presenten actes ni informes al consell¡±. No figuren ni les votacions ni si hi havia discussions sobre els afers tractats. El Banc d'Espanya lamentava que Caja Madrid continu¨¦s amb aquesta actitud despr¨¦s que ¡°es transmet¨¦s a l'entitat en diverses ocasions en el passat exercici que aquesta operativa no era del tot conforme amb les millors pr¨¤ctiques sobre govern corporatiu¡±.

En un altre escrit, la recomanaci¨® que li remeten a Blesa, el desembre del 2006, des del Banc d'Espanya deia aix¨ª: ¡°S'estima que ha de documentar formalment les seves deliberacions i acords a trav¨¦s de les seves corresponents actes. Li prego que informi internament d'aquesta comunicaci¨® al consell d'administraci¨® i la comissi¨® de control¡±.

Ho va fer Blesa? Va seguir pressionant el Banc d'Espanya per combatre els riscos del presidencialisme de Blesa? ?s dif¨ªcil saber-ho. El que ara s'ha conegut ¨¦s que durant anys els consellers i directius de la caixa van gaudir de targetes de cr¨¨dit opaques per al seu ¨²s personal, mentre Blesa governava l'entitat a rampells.