Por de la recessi¨®

Encara que Alemanya s'obstini a negar-ho, la pol¨ªtica econ¨°mica d'austeritat total est¨¤ portant l'eurozona a entrar en una nova fase d'estancament econ¨°mic (i potser recessi¨®) molt m¨¦s perillosa que les anteriors. I el que ¨¦s pitjor, amb aquesta estrat¨¨gia d'ajustos i contraccions fiscals es corre el risc de detonar una nova crisi de deute. Alemanya, reconegut impulsor de l'economia europea, acaba de revisar a la baixa la seva taxa de creixement per aquest any des de l'1,8% a l'1,2% i de cara al 2015 des del 2% a l'1,3%. La incertesa sobre la recuperaci¨®, agreujada per la rebaixa alemanya, va sembrar el p¨¤nic en totes les Borses mundials, amb caigudes d'entre el 2% i el 4%. Els mercats entenen que l'euro no ha trobat l'estrat¨¨gia correcta per cr¨¦ixer i que tampoc trobar¨¤ el cam¨ª a mitj¨¤ termini.

Per¨° aquest diagn¨°stic, que sembla tan clar als analistes dels cinc continents, rellisca sense commoure l'ortod¨°xia alemanya (estalvi, austeritat, prohibici¨® d'endeutament). Mentre el ministre alemany anunciava les seves previsions, explicava sorprenentment que ¡°no hi ha motiu per canviar la nostra pol¨ªtica econ¨°mica i fiscal¡±. Cal suposar que ¡°la nostra pol¨ªtica econ¨°mica¡± vol dir ¡°la pol¨ªtica econ¨°mica de l'euro¡±; ¨¦s el que es despr¨¨n de la insist¨¨ncia de la cancellera Merkel en les bondats de l'austeritat, malgrat la tensi¨® ja manifesta en la coalici¨® de Govern.

La veritat ¨¦s que s¨ª que existeixen raons, i molt poderoses, per dissenyar una altra pol¨ªtica econ¨°mica. La primera ¨¦s que l'estabilitat de la zona euro corre un greu risc amb totes les seves economies nacionals aplicant pol¨ªtiques proc¨ªcliques. N'hi ha prou a observar que ¨¤rees econ¨°miques han respost millor a la crisi (el d¨°lar i la lliura) per entendre que l'ortod¨°xia econ¨°mica europea ¨¦s inadequada.

Tamb¨¦ ¨¦s perniciosa en termes pol¨ªtics. De fet, pot deteriorar la unitat europea si, com ja passa, Fran?a es nega a acceptar la imposici¨® d'un ajust dr¨¤stic i presenta un pressupost raonablement expansiu. T¨¦ sentit per a Berl¨ªn acorralar el Govern franc¨¨s amb exig¨¨ncies que Par¨ªs rebutja i que, en el millor dels casos, provocarien una crisi interna de notables conseq¨¹¨¨ncies per a la UE? Per poc que Alemanya s'entossudeixi en la seva intransig¨¨ncia es trobar¨¤ no nom¨¦s amb una nova fase d'estancament (a Espanya comen?a a ser visible la ralentitzaci¨®, amb la caiguda de les exportacions a l'agost), sin¨® amb un nou episodi de convulsions en els deutes nacionals causat per la por d'una altra recessi¨®.

L'euro demana a crits una altra estrat¨¨gia. Necessita totes les bateries monet¨¤ries que pugui oferir el BCE (incloent-hi la compra de deute), m¨¦s una pol¨ªtica econ¨°mica coordinada dels Governs orientada a estimular la demanda i l'ocupaci¨®. I el canvi s'ha d'organitzar amb rapidesa, no al ritme de cims i grups que es demoren per obstrucci¨® pol¨ªtica. Tret que l'eurozona es resigni a vegetar com el malalt de l'economia mundial fins al 2020.