Arquitectures per a petits pa?sos

Fa uns mesos, en finalitzar una confer¨¨ncia sobre les caracter¨ªstiques de l'arquitectura i l'urbanisme a Catalunya impartida a un grup d'arquitectes nord-americans, una jove em va preguntar si aquest fenomen de concentrar altes qualitats en un petit pa¨ªs es donava en altres llocs. Una pregunta intel¡¤ligent que em va fer pensar que la bona arquitectura i el bon urbanisme es donen, generalment, entorn de ciutats en petits pa?sos, territoris o regions.

Immediatament em va venir a la ment el cas d'Holanda, constru?da en gran part a partir de la col¡¤laboraci¨® i el consens sistem¨¤tic de la societat per anar guanyant terreny al mar. No ¨¦s casual que fos el primer pa¨ªs que va tenir una llei d'habitatge, la Woningwet del 1901, abans fins i tot que la Rep¨²blica de Weimar, i que continu? estant al capdavant de l'arquitectura internacional, des de l'Escola d'Amsterdam i Gerrit Th. Rietvelt fins al sistema dels Suports de John Habraken i les obres de Rem Koolhaas/OMA.

Tamb¨¦ a Su?ssa va destacar en els anys setanta i vuitanta l'arquitectura del cant¨® Ticino (Mario Botta, Aurelio Galfetti, Luigi Snozzi, Livio Vaccini) i avui ¨¦s emblem¨¤tica la materialitat i relaci¨® amb l'entorn de l'arquitectura de Peter Zumthor. I un petit pa¨ªs com Eslov¨¨nia concentra avui molt bona arquitectura contempor¨¤nia, partint de la tradici¨® de Joze Plecnik, l'arquitecte que va anar transformant Ljubljana amb el seu saber acad¨¨mic i urb¨¤, amb la seva gran creativitat i coher¨¨ncia. Podr¨ªem pensar tamb¨¦ en Charles Rennie Mackintosh i Margaret MacDonald a Esc¨°cia, o en Alvar Aalto, Aino Aaltoiy Elsa Kaisa Makiniemi a Finl¨¤ndia; sempre petits pa?sos dins de l'Europa que desitjar¨ªem, amb molt bona relaci¨® entre context i paisatge, arquitectura i urbanisme, cultura i societat.

Encara que pugui semblar ut¨°pic, aquest seria un m¨®n desitjable, molt m¨¦s igualitari i democr¨¤tic, fet de pocs centenars de petits pa?sos que s'han fet a si mateixos pel treball, lluny dels processos de domini i explotaci¨® imperialista d'algunes grans pot¨¨ncies; i menys atractius per a la voracitat dels grans operadors.

Aquesta mirada al que ¨¦s propi pot comportar una introvertida i retroactiva mirada heideggeriana a les arrels, a la terra, als cultius

Ja ho va definir Christopher Alexander en la seva teoria dels Patterns el 1977. El primer, Regions independents, argumenta que ¡°les regions metropolitanes no arribaran a l'equilibri fins que cadascuna d'elles sigui suficientment petita i aut¨°noma per constituir una esfera independent de cultura¡±. Alexander, seguint les teories sociol¨°giques de principis dels anys setanta, que despr¨¦s de les revoltes de finals dels seixanta van creure en un m¨®n m¨¦s igualitari, just i lliure, definia que la poblaci¨® de cadascuna d'aquestes nacions estaria compresa entre 2 i 10 milions d'habitants. Per sobre d'aquesta grand¨¤ria les persones queden distanciades de la burocr¨¤cia cortesana i centralista d'uns Governs; es fan m¨¦s dif¨ªcils de controlar democr¨¤ticament. I posava com a refer¨¨ncia Dinamarca, Esc¨°cia, Gal¡¤les o Irlanda.

?s cert que un m¨®n fet de petits pa?sos i regions independents, configurat solament per fronteres naturals, amb la seva pr¨°pia cultura i economia, aut¨°nomes i dotades d'autogovern, seria molt millor, m¨¦s divers i pac¨ªfic. I com Holanda o Catalunya, no solament podrien organitzar-se i funcionar b¨¦, sin¨® que tamb¨¦ tindrien bona arquitectura, urbanisme i paisatgisme. Aquesta expectativa, tan d'actualitat en el nostre horitz¨® cap a la independ¨¨ncia, tamb¨¦ ve al cas per la pres¨¨ncia de l'arquitectura catalana a la Biennal d'Arquitectura de Ven¨¨cia, seguint la bona iniciativa de l'Institut Ramon Llull de ser-hi presents amb un pavell¨® aut¨°nom des del 2012. I l'edici¨® actual de la Biennal d'Arquitectura ha estat comissariada, precisament, per Rem Koolhaas.

Aquesta mirada al que ¨¦s propi, caracter¨ªstica d'un petit pa¨ªs, pot comportar, d'una banda, tal com passa al pavell¨® catal¨¤ d'aquesta Biennal 2014, una introvertida i retroactiva mirada heideggeriana a les arrels, a la terra, als cultius, amb aquesta met¨¤fora catalana que l'arquitectura aqu¨ª sorgeix, senzillament, de l'empelt del que ¨¦s nou en el que ¨¦s vell (empelt, graft), prenent com a inspiraci¨® Josep Maria Jujol i la seva reforma de la Casa Bofarull als Pallaresos, Tarragona.

Per¨°, d'altra banda, tamb¨¦ hauria de portar a una interpretaci¨® cosmopolita, amb la intenci¨® de teorizar a fons sobre la complexitat, i acceptar el desafiament de fer pedagogia i d'establir comparacions, posant ¨¨mfasis en les aspiracions avantguardistes i experimentals, i visibilizant la realitat d'un paisatge en evoluci¨®, predominantment metropolit¨¤. Perqu¨¨ el que caracteritza i aporta possibilitats de futur a aquests pa?sos ¨¦s la seva estructura territorial i la seva capacitat creativa, que s'articula entorn de capitals com Barcelona, que es desplega amb relaci¨® a un context, material i ambiental, cultural i hum¨¤, i que es posiciona en un m¨®n que ¨¦s, inevitablement, global.

Josep Maria Montaner, arquitecte i catedr¨¤tic de la ETSAB-UPC