Explica¡¯m una hist¨°ria que s¡¯acabi b¨¦

Un escriptor li demana a un altre: ¡°Explica'm una hist¨°ria que s'acabi b¨¦¡±. S¨®n dos israelians, l'un ¨¦s ¨¤rab i l'altre, jueu. Llegeixo les seves cartes creuades i em faig la mateixa petici¨® a mi mateixa i a la meva ombra. Ara m'hi poso. I no una, sin¨® tres, pel preu d'una. No m'ho tingueu en compte, si resulta que el final de les tres ¨¦s en realitat un final obert. Com uns ulls oberts que somien que les coses poden acabar b¨¦.

Comencem per la primera hist¨°ria. El suplement de llibres de Le Monde, a trav¨¦s del seu redactor Jean Birnbaum, es va sentir interpel¡¤lat quan l'escriptor arabo-hebreu Sayed Kashua va anunciar al juliol que marxava d'Israel, se n'anava als Estats Units i potser es posava a escriure en angl¨¨s o, encara millor, s'oblidava d'escriure. Potser recordeu que li vaig dedicar un article. Birnbaum i el seu diari van anar m¨¦s enll¨¤. Sense que hi intervingu¨¦s cap ra¨® promocional, van recordar que Kashua publica en franc¨¨s en la mateixa editorial que un altre escriptor hebreu, jueu, Etgar Keret. A trav¨¦s de l'editor els van demanar unes cartes creuades. El tema israeli¨¤ d¨®na per molt, ja ho sabeu. Ja m'agradaria que una iniciativa aix¨ª interpel¡¤l¨¦s escriptors en el seu propi context i llengua/lleng¨¹es.

Val la pena llegir-les, les tenim tamb¨¦ a l'¨²ltim suplement Domingo d'aquest diari. Kashua, que es mor de nost¨¤lgia a Urbana, comen?a el di¨¤leg. Malgrat que ¨¦s araboparlant, no escriu en la seva llengua materna, va ser escolaritzat en hebreu i va decidir publicar en hebreu, no sap escriure en ¨¤rab, almenys fins ara. ¡°I aqu¨ª em tens, un ¨¤rab que nom¨¦s sap escriure en hebreu, atrapat en els confinis d'Illinois¡±. Li prega a Keret aix¨°, que li expliqui una hist¨°ria que s'acabi b¨¦.

Keret l'hi explica: el 2015 ha estat un any hist¨°ric a l'Orient Mitj¨¤ gr¨¤cies a una troballa sorprenent d'un escriptor ¨¤rab-israeli¨¤ exiliat. A l'exili, l'escriptor compr¨¨n que el problema del seu pa¨ªs d'origen ¨¦s la falta d'espai, per la qual cosa decideix endur-se, ben plegadeta a la maleta, la gran extensi¨® de camps de blat de moro que veu des de la finestra. Despr¨¦s de meditar-ho i escoltar les s¨°lides raons sobre els extremistes d'un costat i de l'altre exposades per la seva dona, que no dubta a dir-li cret¨ª, t¨¦ un somni estrany i al mat¨ª seg¨¹ent ho compr¨¨n. No es tracta d'afinar la idea de ¡°dos pobles, dos Estats¡±, sin¨® de proposar ¡°tres pobles, tres Estats¡±. Israel, Palestina i el dels qui els agrada pegar-se, al qual anomena l'Estat de la Viol¨¨ncia ¨¦s l'¨²nica cosa que Entenen. ¡°No estic segur que sigui una bona hist¨°ria ni que sigui realment optimista, per¨° he fet tot el que he pogut¡±, s'acomiada Keret en la primera carta.

Vidal va ser una artista que del modernisme va passar a ser un puntal noucentista per les seves obres amb Carme Karr i Francesca Bonnemaison

Tampoc ho s¨¦ jo si la segona hist¨°ria que us explicar¨¦ ¨¦s optimista. Mirem pel retrovisor. El 1918 s'acaba la Gran Guerra, aquesta que Barcelona va viure de forma especial (ens ho explicar¨¤ aviat una exposici¨® a la Fundaci¨® Mir¨®), i en aquest mateix any una epid¨¨mia de grip assola gran part d'Europa. La van anomenar la grip espanyola. A causa d'aquesta malaltia va morir Llu?sa Vidal, pintora. Tenia 42 anys i era una artista modernista que havia aconseguit viure de la seva professi¨®, tenir clients, exposar, publicar en bones revistes il¡¤lustrades i, en definitiva, ser alg¨² a la seva ciutat. Filla de bona i educada fam¨ªlia, pertanyia a la segona generaci¨® del modernisme, els postmodernistes, segons els anomena no sense ironia l'historiador Fontbona. Ho tenia tot per passar a la hist¨°ria.

Doncs no. La nova presentaci¨® del MNAC exposa nom¨¦s dues de les seves obres, encara que en t¨¦ m¨¦s als magatzems. Estem parlant d'una artista els quadres de la qual han intentat ser venuts alguna vegada com si fossin de Casas. Ahir va tancar al Museu del Modernisme Catal¨¤ una petita i suculenta exposici¨®, comissariada per Consol Oltra, autora d'un llibre que amplia el de la novaiorquesa Marcy Rudo de fa uns anys. Des del 1919, quan la sala Par¨¦s li va dedicar una exposici¨® p¨°stuma, Barcelona no havia acollit Llu?sa Vidal, per¨°, malgrat el seu inter¨¨s, aquesta ha estat molt petitona.

Vidal va ser una artista que del modernisme va passar a ser un puntal noucentista per les seves obres amb Carme Karr i Francesca Bonnemaison. Un trio de senyores de b¨¦ molt actives en pro de l'educaci¨® de les dones i de la civilitzaci¨®. No us agradaria saber m¨¦s coses d'elles i de les seves obres? Marginar-les ¨¦s una forma sofisticada de viol¨¨ncia, molt, ja que ni la seva poderosa classe social (perd¨® per l'antigalla l¨¨xica) les respecta.

La tercera hist¨°ria ¨¦s optimista, com a m¨ªnim en reconeixement. El Nobel de la Pau a Malala Yousafzai i a Kailash Satyarthi posa damunt la taula el que ens juguem amb l'educaci¨® de nenes i nens, portant-los a les escoles, abolint-ne l'esclavitud. O no.

Viol¨¨ncia f¨ªsica, viol¨¨ncia simb¨°lica. Acabo aquest article sense final feli?, ho s¨¦. Per¨° s'ha d'intentar. Tamb¨¦ amb el tema catal¨¤, tan simb¨°lic. Tamb¨¦ amb la pobresa que ens assalta, tan f¨ªsica, i de la qual, com recordava Teresa Crespo aqu¨ª mateix fa dos dies, dem¨¤ se celebra el dia internacional per eradicar-la. Que es munti el tercer Estat dels violents, f¨ªsics i simb¨°lics, i que s'ho facin.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF