Un mapa en ple sisme

Agradi m¨¦s o agradi menys, el fet ¨¦s que la pol¨ªtica catalana est¨¤ immersa en un proc¨¦s de mutaci¨® profund, de canvi substancial de paradigmes. Perden el temps els que encara somien en un retorn als pl¨¤cids i previsibles temps de Pujol i Maragall, de la diarquia Converg¨¨ncia i Uni¨®-PSC, dels governs amics o, com a m¨ªnim, agra?ts a Madrid i de l'ocell en m¨¤ a Barcelona. Aquest model va con¨¨ixer les ¨²ltimes raneres, ag¨°niques, entre el 2004 i el 2006, al voltant de les expectatives suscitades pel nou Estatut. La sent¨¨ncia del 2010 el va liquidar, i la majoria absoluta de Rajoy l'ha sepultat. Descansi en pau.

Dit aix¨°, una de les paradoxes del tema ¨¦s que el mascar¨® de proa de la mutaci¨® en curs ¨Cno el motor, per¨° s¨ª el seu rostre m¨¦s visible¨C sigui Artur Mas i Gavarr¨®. Paradoxa, perqu¨¨ una dotzena d'anys enrere els seus rivals dins de l'espai nacionalista catal¨¤ descrivien l'actual president de la Generalitat com un robot, un producte de laboratori, exponent del ¡°pragmatisme sense valors i sense dignitat¡±, un ¡°dirigent gestor sense passi¨® i d'un catalanisme feble¡±, fins i tot un ¡°tra?dor al sobiranisme¡±; en suma, un tipus que, pel seu perfil sociol¨°gic, hauria pogut militar perfectament al Partit Popular i al qual, de fet, portaveus d'Esquerra van acusar, durant la campanya electoral de la tardor del 2003, de ser, literalment, ¡°el candidat del PP¡±.

Paradoxa, tamb¨¦, perqu¨¨ des del desembre del 2012 la dreta madrilenya ha presentat insistentment Mas com una titella d'Oriol Junqueras; l'home pantalla, el ximple ¨²til darrere del qual la rusticitat artera del l¨ªder d'ERC movia els fils del proc¨¦s sobiranista i, alhora, preparava la ru?na de la seva marioneta. Encara diumenge passat, durant la celebraci¨® del Dotze d'Octubre, un Mariano Rajoy embegut d'aquesta teoria va deixar anar all¨° de ¡°no s¨¦ gaire b¨¦ qui mana aqu¨ª¡±, en refer¨¨ncia a Catalunya.

Doncs, de moment, sembla que mana Artur Mas. I que no es resigna a aquesta condici¨® de cad¨¤ver pol¨ªtic que Albert Rivera, Alicia S¨¢nchez-Camacho i un munt d'articulistes ja li han atribu?t mitja dotzena de vegades durant els ¨²ltims mesos. Potser ¨¦s que est¨¤ acostumat a contemplar el seu propi enterrament: per ventura no hi va haver els que el van oficiar despr¨¦s de les eleccions del 2003, les del 2006 i les del 2012? I, en tot cas, quin curi¨®s afany per certificar la defunci¨® d'un difunt presumptament tan flagrant i que fa pudor!

Que el president Mas segueixi pol¨ªticament viu no significa que ho tingui f¨¤cil ni que encerti sempre

Ara b¨¦, que el president Mas continu? pol¨ªticament viu no vol dir que ho tingui f¨¤cil ni que l'encerti sempre. Al meu judici, la decisi¨® anunciada dimarts passat pel que fa a la consulta del 9-N ¨¦s, d'una banda, un exercici de realisme en constatar que les iniciatives del Govern central i les resolucions del Tribunal Constitucional impedeixen fer, aquest dia, una votaci¨® democr¨¤ticament homologable.

Alhora, el llan?ament de la pseudoconsulta constitueix un intent una mica desesperat, prou problem¨¤tic i molt discutible de donar contingut pol¨ªtic i potencial mobilitzador a un 9 de novembre que el conjunt del sobiranisme tenia marcat en vermell des de fa gaireb¨¦ un any, i que a Mas li ha semblat perill¨®s desconvocar del tot, convertint-lo de cop en una data buida, en un diumenge ordinari.

Que hi havia altres f¨®rmules de mobilitzaci¨® possibles? Sens dubte. Millors? Dep¨¨n de per qu¨¨. Opino que en aquesta mat¨¨ria no est¨¤ dita l'¨²ltima paraula, i que durant els vint-i-dos dies que falten per al 9-N poden passar moltes coses.

Sigui com sigui, l'anunci presidencial del 14 d'octubre ha suscitat reaccions curioses. Per exemple, els mateixos que han ovacionat l'aparell estatal perqu¨¨ bloqueg¨¦s, sense deixar cap escletxa, la possibilitat d'un 9-N cre?ble, acusen ara Artur Mas de malaptesa i incompet¨¨ncia per no haver estat capa? de garantir una consulta de deb¨°. Per exemple, aquells que temien o li retreien la preparaci¨® d'alguna variant de Sis d'Octubre il¡¤legal i sediciosa, descriuen ara el president com un home derrotat, rendit i fracassat. Per no parlar d'aquells capitans Aranya que l'empenyien al sacrifici heroic..., sense assumir ells cap responsabilitat, i avui el titllen de tra?dor a trav¨¦s de les xarxes socials.

Evidentment, l'¨²nica cosa capa? de substituir ¨Cfins i tot amb avantatge¨C una consulta o un refer¨¨ndum celebrats en condicions irreprotxables s¨®n unes eleccions que adquireixin car¨¤cter plebiscitari al voltant del tema de la independ¨¨ncia. I no hi ha dubte que anem cap all¨¤, d'aqu¨ª a uns mesos. El que no entenc ¨¦s que el Govern espanyol prefereixi gestionar el resultat d'aquestes eleccions, abans que l'escrutini d'una consulta no vinculant.

Per¨° no us inquieteu. Dimarts passat, al f¨°rum del Financial Times, Mariano Rajoy va aclarir en relaci¨® amb Catalunya que ¡°podem parlar de tot¡±; talment com si es refer¨ªs a la seva tert¨²lia al Casino de Pontevedra.

No sap, senyor president, el pes que ens treu de sobre.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador