El tr¨¤fic d'¨¦ssers humans a la UE augmenta un 28% en tres anys

Dona, major d'edat, europea i explotada sexualment. Aquest ¨¦s el retrat robot de les v¨ªctimes de tr¨¤fic d'¨¦ssers humans, una de les majors xacres que, en ple segle XXI, segueix sacsejant la Uni¨® Europea (UE). L'Executiu comunitari va posar ahir xifres a un problema que cada vegada t¨¦ m¨¦s cares: entre el 2010 i el 2012, ¨²ltim per¨ªode de qu¨¨ es disposen dades, l'oficina estad¨ªstica comunit¨¤ria (Eurostat) va comptabilitzar 30.146 casos de tr¨¤fic, un 28% m¨¦s que en el trienni 2008-2010. 80 de cada 100 s¨®n dones; 70 de cada 100 van acabar en xarxes d'explotaci¨® sexual i 4.500 ¡ªel 16% del total i en clara l¨ªnia ascendent¡ª s¨®n nens o adolescents.

¡°?s incre?ble que aix¨° encara passi en el nostre continent¡±, va dir ahir la comiss¨¤ria europea d'Interior, Cecilia Malmstr?m, que coordina la lluita contra aquestes pr¨¤ctiques a la UE. ¡°30.146 vides i somnis s'han trencat. S¨®n persones que viuen en condicions terribles a l'Europa d'avui¡±. Les xifres ¡ªprocedents de policia, ONG i vigilants de frontera¡ª no deixen gaire marge de dubte: el fenomen segueix en ascens, i malgrat que est¨¤ ¨¤mpliament est¨¨s al llarg del continent, es continua concentrant entorn d'un grapat de pa?sos que sumen una majoria de casos. Pa?sos Baixos, amb 7,9 per cada 100.000 habitants; Bulg¨¤ria (7,7) i Romania (5,4) continuen ocupant els tres primers llocs en el gens honr¨®s podi del tr¨¤fic d'¨¦ssers humans.

Al b¨¤ndol contrari, Portugal (amb 0,1 per cada 100.000 habitants); Cro¨¤cia (0,2), i Eslov¨¤quia i Litu¨¤nia (tots dos amb 0,6) es van situar com els pa?sos amb menys casos registrats. Espanya, amb un 6,5% del total europeu i 1,4 per cada 100.000 habitants, s'assenta entre els pa?sos amb menor incid¨¨ncia del tr¨¤fic d'¨¦ssers humans, notablement per sota de la mitjana europea (2) i del seu registre de l'any 2010 (3,5). Un resultat encoratjador que ho ¨¦s menys quan s'analitzen les causes del descens: segons la Comissi¨® tot pot ser per un simple canvi en la definici¨® legal de v¨ªctima de tr¨¤fic.

¡°?s probable que, en tots els pa?sos, les xifres siguin molt superiors¡±, va subratllar ahir la comiss¨¤ria d'Interior, en refer¨¨ncia a la informaci¨® que reben de les autoritats policials i judicials. M¨¦s enll¨¤ de les xifres acumulades entre el 2010 i el 2012, l'informe comunitari fa un esment a part als pa?sos que registren un ¡°descens sostingut¡± ¡ªRep¨²blica Txeca, Xipre, Irlanda i Romania¡ª i a aquells que empitjoren ¡ªB¨¨lgica, Dinamarca, Malta i ?ustria¡ª.

Per pa?sos d'origen, les dades tamb¨¦ tenen grans fluctuacions. El 65% de les v¨ªctimes s¨®n europees: 20 de cada 100, romanesos, i 10 de cada 100, b¨²lgars. Entre els extracomunitaris, destaquen els nigerians (el 4% del total) i els brasilers i xinesos (tots dos a l'entorn del 2%). A Espanya, el 25% de les v¨ªctimes s¨®n romanesos i el 15% s¨®n brasilers.

El tr¨¤fic t¨¦ especial incid¨¨ncia en sectors com la prostituci¨® o la pornografia (el 70%, gaireb¨¦ totes dones), mentre que 2 de cada 10 ¡ªen la seva majoria homes¡ª s¨®n obligats a la realitzaci¨® de treballs al marge de l'economia legal, fonamentalment en el sector primari i en la construcci¨®. En el 12% restant, la UE inclou activitats com el tr¨¤fic d'¨°rgans, la venda de nadons o el robatori for?¨®s.

En el perfil dels explotadors, les dades es reverteixen. El 70% de les 8.551 causes judicials obertes per tr¨¤fic d'¨¦ssers humans corresponen a homes. En el per¨ªode 2010-2012, el nombre de condemnes judicials a explotadors va augmentar lleugerament ¡ªde 3.709 a 3.786¡ª. Per nacionalitats, el 14% dels explotadors s¨®n de nacionalitat romanesa o b¨²lgara ¡ªla mateixa xifra en tots dos casos¡ª, el 13% belgues i el 8%, alemanys.

En la lluita ¡°sense descans¡± que, segons Malmstr?m, l'Executiu comunitari lliura contra l'explotaci¨®, la comiss¨¤ria va remarcar la import¨¤ncia de la coordinaci¨® dels 28 per fer front a aquesta xacra. ¡°Es tracta de delinq¨¹¨¨ncia organitzada. Els Estats membres no poden fer res individualment, la lluita ha de ser conjunta¡±. La titular d'Interior tamb¨¦ va retreure a dos Governs ¡ªl'alemany i el belga¡ª la seva passivitat en la transposici¨® de la directiva europea del 2011 contra el tr¨¤fic d'¨¦ssers humans, que homogene?tza la severitat de les penes imposades als traficants i les ajudes i la protecci¨® que s'atorga a les v¨ªctimes. Tots dos pa?sos, com la resta d'Estats de la UE, haurien d'haver incorporat la normativa europea a la seva legislaci¨® nacional l'abril del 2013 i encara no ho han fet. ¡°En els ¨²ltims anys han millorat els procediments europeus i s'han establert convenis de cooperaci¨® amb pa?sos de fora de la UE. Per¨° encara hi ha molt per fer¡±, va admetre la titular d'Interior en el dia mundial contra el tr¨¤fic d'¨¦ssers humans. A la llum de les xifres, el treball pendent encara ¨¦s ardu.