L'¨²ltim, que tanqui el llum

M'arriba una invitaci¨® per correu electr¨°nic: ¡°El llorado profesor Rico cuenta con V. M. para una copa de Apaga y v¨¢monos, el martes, 14 de octubre, a las siete y media¡±. El lector que m'hagi seguit fins a aquesta l¨ªnia es deu preguntar qui ¨¦s el plorat professor Rico, i qu¨¨ dimonis ¨¦s una copa apaga-y-v¨¢monos. Intentar¨¦ respondre a aquestes preguntes en aquesta cr¨°nica.

El plorat professor Rico no ¨¦s cap altre que Francisco Rico (Barcelona, 1942), catedr¨¤tic de Literatures Hisp¨¤niques Medievals a la UAB, acad¨¨mic de la RAE, accademico?de l'Accademia Nazionale dei Lincei i de la British Academy. Ha estat un professor determinant en diverses generacions d'alumnes, entre les quals m'incloc, en aquella joia que va ser la UAB dels setanta ¨CGabriel Ferrater, els germans Bl¨¦cua, Sergio Beser¡­-, fins a un moment dif¨²s, entre el segle XX i el XXI, en qu¨¨ les universitats van abandonar una de les seves caracter¨ªstiques tradicionals: aportar coneixement m¨¦s enll¨¤ del que consider¨¦s necessari l'Estat o el mercat.

En aquest per¨ªode que els he dibuixat, Francisco Rico ha estat un d'aquests professors que no ha abandonat el rigor en la doc¨¨ncia i en l'exercici de l'autoritat intel¡¤lectual, que ¨¦s l'¨²nica autoritat que agrada. L'obra del professor Rico, en aquest sentit, ha estat determinant en l'¨¤mbit filol¨°gic local i internacional. El cr¨ªtic Ignacio Echevarr¨ªa l'ha dibuixat a trav¨¦s d'aquestes paraules que els transcric: ¡°hipocondriac, rondinarie, intrigant, co?ista, bon vivant, torracollons, setci¨¨ncies. Rico, autor del Quijote, ¨¦s ell tot sol una ind¨²stria cultural, model i mestre de la filologia, i propietari de la m¨¦s polida prosa que s'escriu avui a Espanya¡±, cosa que m'estalvia diverses l¨ªnies, que destinar¨¦ a parlar-los del Rico que vaig con¨¨ixer.

Era emissor de grans frases. ¡°Una lengua son sus acad¨¦micos y sus catetos¡± o, la m¨¦s freq¨¹ent en la meva biografia, ¡°Mart¨ªnez, deje de gesticular esa cara de imb¨¦cil y farfolle algo¡±. A classe Rico era un espectacle. Rico vetllava per la nostra erudici¨® i la nostra fatxenderia. Fins i tot, per la nostra posici¨®: ¡°un nen vol ser metge perqu¨¨ vol posar-se bata blanca. Si vol ser fil¨°leg, ¨¦s que vol posar-se una altra cosa¡±. Tenia, en fi, dades biogr¨¤fiques inquietants. Verbigr¨¤cia: sabia jugar al futbol¨ª de pel¡¤l¨ªcula. En la vida es pot improvisar tot, excepte jugar al billar, al futbol¨ª, o gallejar.

Ara, alehop, s¨®c una V. M. i s¨®c a la copa apaga-y-v¨¢monos de Rico, atipant-me com un lladre. ?s una copa sense cap VIP, ni personatges medi¨¤tics. Els convidats s¨®n el departament de filologia de la UAB. Des de professors jubilats, com Alberto Blecua, que em d¨®na el seu tradicional pet¨® a la galta i em parla de pol¨ªtica -¡°Jo vull votar socialisme. Per¨° no s¨¦ on¡±-, fins als ¨²ltims becaris, una altra generaci¨®, tots amb cua de cavall pablemos. En un moment determinat, Rico est¨¤ fumant, en un pati interior ¨Caquest paio, es treu els cigarrets encesos de la butxaca-. Surto a veure'l i a donar-li la maneta. ¡°Home, Mart¨ªnez, ve aqu¨ª precisament ara, que m'he tirat un pet¡±.

Mentre fumem com cafres, em parla de Ferrater, de com el van influir els seus mestres ¨CBlecua pare, Mart¨ª de Riquer--, i com d'aquesta influ¨¨ncia va n¨¦ixer aquesta filologia barcelonina, diferent de la de Madrid per la seva capacitat de relacionar diverses literatures ¨Cproven?al, italiana, francesa, portuguesa, gallega, castellana, catalana¡­-. Avui aix¨° ja no es pot fer. Ha desaparegut la titulaci¨® de Filologia Rom¨¤nica, i la Filologia Hisp¨¤nica ha passat a ser espanyola. Parlem de festes amb Juan Benet, amb Gil de Biedma. Finalment ¨Ctatxin-tatxin-, parlem del sentit que s'amaga sota l'al¡¤locuci¨® apaga-y-v¨¢monos.

¡°?s un comiat¡±. ¡°Jo hauria preferit que m'organitzessin un sopar. Per¨° ning¨² ho va a fer. Abans, s'organitzaven sopars¡±. Me'n cita diversos, com un en qu¨¨ l'homenatjat se'n va anar al lavabo i va trigar a tornar. ¡°Qu¨¨ deu estar fent?, deien. Aleshores, el senyor Jacinto Benavente va dir: "deu haver-se adormit sobre els llorers¡±. S¨ª, ja, per¨° quin ¨¦s el sentit d'aquesta copa? Rico es posa seri¨®s. ¡°?s un comiat¡±, repeteix. I afegeix: ¡°sempre he cregut en la universitat p¨²blica. I l'he exercit. Quan vaig comen?ar, ensenyava per ser catedr¨¤tic d'institut i, despr¨¦s, formava un nucli d'investigadors. Ara no s¨¦ a qui o per qu¨¨ ensenyo. Aix¨° ¨¦s un apaga-y-v¨¢monos¡±. Miro al voltant. Em sembla primari el sentit de la selecci¨® dels convidats. Som la universitat p¨²blica. Professors, exalumnes. Persones que no haur¨ªem existit amb aquest aspecte i qualitat sense la universitat p¨²blica, sense la possibilitat d'accedir a estudis superiors -de vegades, summament superiors-, a trav¨¦s del p¨²blic.