Els altres virus que ens esperen

Hi ha pocs dubtes que la crisi de l'ebola ¨¦s ¡°l'emerg¨¨ncia aguda m¨¦s greu de salut p¨²blica dels temps moderns¡±, com ha assenyalat la directora general de l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS), Margaret Chan. Per¨° l'ebola no ¨¦s l'¨²nic virus emergent que les autoritats sanit¨¤ries mundials es miren amb lupa.

Nom¨¦s el 2014, mentre l'ebola capturava l'atenci¨® mundial, tamb¨¦ han causat brots el virus Marburg a Uganda; la MERS-CoV (s¨ªndrome respirat¨°ria per coronavirus de l'Orient Mitj¨¤) a??ustria, l'Ar¨¤bia Saudita i els Emirats ?rabs; l'enterovirus D68 als Estats Units; el virus de la poliomelitis al Camerun, Guinea Equatorial, el Pr¨°xim Orient i el Brasil; la grip avi¨¤ria H7N9 i H5N1 a diversos llocs del m¨®n, i la febre groga a la Rep¨²blica Democr¨¤tica del Congo.

S¨®n brots de poca entitat en comparaci¨® de l'epid¨¨mia d'ebola que est¨¤ massacrant l'oest d'?frica, per¨° l'ebola tamb¨¦ havia estat fins ara un agent de perfil baix. La preocupaci¨® dels epidemi¨°legs ¨¦s que canvis en la constituci¨® gen¨¨tica d'aquests virus, o en les condicions demogr¨¤fiques de les v¨ªctimes, puguin convertir-los en agents pand¨¨mics que causin una nova crisi sanit¨¤ria mundial. La investigaci¨® se centra sobretot en dos: els coronavirus i la grip avi¨¤ria, en tots dos casos amb importants contribucions espanyoles.

S¨®n brots de poca entitat, per¨° fins ara tamb¨¦ l'ebola havia estat un agent de perfil baix

Hi ha sis coronavirus que afecten els humans, i quatre s¨®n de poca import¨¤ncia: nom¨¦s causen constipats a l'hivern, com a m¨¤xim una bronquitis en les persones amb m¨¦s predisposici¨®. Per¨° els altres dos s¨®n mortals: la SARS i la MERS. La SARS (s¨ªndrome respirat¨°ria aguda greu) va apar¨¨ixer el novembre del 2002 a la prov¨ªncia xinesa de Guangdong, va ser transportada per un metge infectat fins a Hong Kong, i des d'all¨¤ al sud-est d'?sia, Am¨¨rica del Nord i Europa, aprofitant-se de les xarxes globals de transport aeri i de la ignor¨¤ncia dels epidemi¨°legs sobre aquest agent mai vist fins aleshores. L'OMS la va identificar el mar? del 2003, i nom¨¦s amb dos mesos ja havia causat m¨¦s de 8.000 infeccions i 800 morts. El p¨¤nic es va estendre per les principals ciutats asi¨¤tiques, amb tancaments d'escoles i edificis p¨²blics i la prohibici¨® de viatjar. Avui sembla controlat.

El seu col¡¤lega mortal, el coronavirus MERS, no ha tingut tanta sort amb els titulars. No obstant aix¨°, ¨¦s segurament l'estrella absoluta dels brots epid¨¨mics d'aquest any. ¡°Va apar¨¨ixer el 2012 i la taxa de mortalitat arriba al 30% en les persones hospitalitzades¡±, explica l'especialista en coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia Luis Enjuanes. ¡°Per¨° hi ha gent que s'infecta sense desenvolupar s¨ªmptomes i aquests s¨®n els que poden estendre el virus per tot el m¨®n¡±. Enjuanes ¨¦s una refer¨¨ncia mundial en aquests agents infecciosos i un dels cient¨ªfics que assessora el Govern espanyol en la crisi de l'ebola.

Els virus emergents no sorgeixen del no-res: tots provenen dels animals. ?s l¨°gic, ja que l'esp¨¨cie humana nom¨¦s fa 100.000 anys que ¨¦s a la Terra, i ha hagut d'importar els seus virus d'altres esp¨¨cies molt m¨¦s antigues que ja s'hi havien adaptat. La font directa del coronavirus MERS s¨®n els camells: la gent s'infecta en beure'n la llet o menjar-ne la carn. ¡°Per¨° els camells han adquirit el virus dels ratpenats¡±, diu Enjuanes. Els ratpenats tamb¨¦ es van revelar la d¨¨cada passada com el focus de la SARS, l'altre coronavirus, i s¨®n un dels reservoris naturals de l'ebola que els cient¨ªfics consideren m¨¦s probable. Quina estranya afici¨® tenen aquestes bestioles fosques pels virus que causen malalties emergents?

La MERS va apar¨¨ixer el 2012 i la taxa de mortalitat arriba al 30% dels hospitalitzats¡±, explica Enjuanes

¡°Que s¨®n mam¨ªfers com nosaltres, per¨° volen i mosseguen¡±, explica Enjuanes. Els salts de virus entre esp¨¨cies es veuen facilitats per la proximitat evolutiva entre una esp¨¨cie i una altra, com sembla l¨°gic, i per aquest motiu els ratpenats, que s¨®n mam¨ªfers encara que no ho semblin, ho tenen m¨¦s f¨¤cil per transmetre'ns els seus agents infecciosos. Per¨° volar ¨¦s, sens dubte, un avantatge per propagar un virus per una zona ¨¤mplia, i mossegar tamb¨¦ ho ¨¦s per contagiar-lo a qualsevol animal que no mengi ratpenats, o que no en mengi gaires.

El laboratori d'Enjuanes ha aconseguit recentment realitzar aven?os espectaculars cap a l'obtenci¨® d'una vacuna contra la SARS i la MERS, amb finan?ament dels NIH (Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units) i la Uni¨® Europea. ¡°Hem utilitzat t¨¨cniques de biologia sint¨¨tica (crear organismes amb propietats que no existeixen en la natura) per crear coronavirus que s¨®n competents en replicaci¨®, per¨° deficients en propagaci¨®¡±, explica Enjuanes. ¡°S¨®n el que anomenem virus d'un sol cicle, perqu¨¨ infecten la c¨¨l¡¤lula i es repliquen, per¨° no en poden sortir, i pensem que s¨®n candidats ideals per a una vacuna¡±.

L'altre gran grup de brots d'aquest any es deu a dos virus de la grip avi¨¤ria, H5N1 i H7N9 en la nomenclatura jerogl¨ªfica que s'utilitza per a aquests agents. Cal fixar-se sobretot en la H, que significa hemoaglutinina, la prote?na exterior del virus que determina quines esp¨¨cies i quins teixits del cos pot infectar. ¡°Els virus H5 i H7 s¨®n aviaris, per¨° en els rars casos en qu¨¨ salten d'esp¨¨cie poden infectar tots els teixits del cos, i per aix¨° resulten tan letals¡±, explica Amelia Nieto, investigadora del virus de la grip del Centre Nacional de Biotecnologia. ¡°En cap d'aquests dos virus, per sort, s'han registrat contagis d'hum¨¤ a hum¨¤¡±.

L'ebola, la SARS i la MERS v¨¦nen dels ratpenats; les grips, de les aus aqu¨¤tiques

Tots els virus de la grip provenen en ¨²ltima inst¨¤ncia de les aus aqu¨¤tiques, incloses les grips estacionals o convencionals, que ens ataquen cada hivern, i cada diverses d¨¨cades se substitueixen per una nova soca d'origen aviari, de vegades a trav¨¦s de periples complicats per altres esp¨¨cies, com els porcs i altres mam¨ªfers (els ratpenats no estan implicats en aquest cas).

L'H5N1 ¨¦s una celebritat en la petita hist¨°ria dels virus emergents. Es va detectar per primera vegada en una poblaci¨® d'oques de la prov¨ªncia de Guangdong, al sud de la Xina, el 1996, i va comen?ar a captar l'atenci¨® dels epidemi¨°legs el maig del 1997, quan els mercats d'aus vives de Hong Kong ¡ªun aut¨¨ntic focus de virus emergents¡ª van causar 18 infeccions en humans, amb sis morts. Els seus salts ocasionals han causat des de llavors prop d'un miler de morts.

La gran preocupaci¨® dels cient¨ªfics coneixedors de la grip ¨¦s que l'H5N1, que ja ¨¦s molt letal en els pocs casos en qu¨¨ salta a humans, adquireixi una alta capacitat per transmetre's de persona a persona, com la grip convencional. La gran motivaci¨® per estudiar aquests casos ha causat en els ¨²ltims anys una de les principals pol¨¨miques que es recorden en el sector, quan els assessors de seguretat biol¨°gica de la Casa Blanca van intentar frenar la publicaci¨® de les investigacions d'un laboratori nord-americ¨¤ i un altre holand¨¨s sobre les mutacions que converteixen l'H5N1 en un agent pand¨¨mic.

¡°La meva opini¨® sobre aquesta q¨¹esti¨®¡±, diu Amelia Nieto, ¡°¨¦s que ¨¦s absurd finan?ar aquestes investigacions, com va fer Washington, i despr¨¦s voler frenar-ne la publicaci¨® a les revistes cient¨ªfiques, o fins i tot prohibir-les¡±. Tant el laboratori nord-americ¨¤ com l'holand¨¨s tenien, en efecte, finan?ament dels Instituts Nacionals de Salut (NIH en les seves sigles angleses), totalment o en (bona) part. Les investigacions han estat finalment publicades, i continuen en tots dos laboratoris, encara que amb mesures de seguretat refor?ades en col¡¤laboraci¨® amb l'OMS. I dissabte passat la Casa Blanca va comen?ar a recular i va anunciar la prohibici¨® de qualsevol experiment d'aquest tipus en qualsevol virus.

La cursa entre la investigaci¨® i la natura segueix en marxa. I potser es tracta d'una guerra desigual.