Caja Madrid va ocultar al jutge Andreu les ¡®vises¡¯ en l'informe sobre els sous

L'esc¨¤ndol de les targetes opaques de Caja Madrid i Bankia, que van utilitzar sense control 82 consellers i directius de les dues entitats entre el 1999 i el 2012, est¨¤ esquitxat d'episodis d'obscurantisme intern i ocultaci¨® a les autoritats externes, segons els documents incorporats al sumari obert a l'Audi¨¨ncia Nacional.

El malbaratament de fons amb c¨¤rrec a aquestes targetes, creades pel president Jaime Terceiro a finals dels vuitanta per a ¡°despeses de representaci¨®¡± de consellers i directius, es va triplicar sense justificaci¨® aparent durant el mandat de Miguel Blesa (1996-2010), i es va duplicar en arribar Rodrigo Rato (2010-2012).

El 1999, tres anys despr¨¦s de l'arribada de Blesa a la presid¨¨ncia de Caja Madrid, els consellers tenien un l¨ªmit de despesa mensual de 900 euros que va passar un any despr¨¦s a 1.250. El 2003, els consellers van signar nous contractes de les seves targetes que limitaven la despesa a 2.500 euros. Quan Rato va succeir Blesa, els nous consellers que van entrar a Caja Madrid van signar els seus corresponents contractes de les vises amb un l¨ªmit de 6.000 euros al mes.

De totes aquestes despeses autoritzades pels responsables de Caja Madrid no en queda const¨¤ncia a les actes del consell d'administraci¨® de l'entitat incorporades al sumari. Alguns exconsellers assenyalen que com que es tracta d'un tema delicat no figurava al document del consell, encara que s'hagu¨¦s tractat. Hi ha una m¨ªnima refer¨¨ncia, sense establir quantitats, en un consell d'administraci¨® de final del 1995, amb Jaime Terceiro de president.

En aquest document oficial es detalla que el president va prendre la paraula per informar sobre les dietes de consellers i les despeses en general. Terceiro va comentar que la targeta visa d'empresa que tenien els membres de la comissi¨® de control i els del consell era ¡°exclusivament per a les despeses de representaci¨®¡±. Aquest criteri coincideix amb els Estatuts de la caixa, que diuen que les despeses han d'estar relacionades amb l'activitat empresarial i s'han de documentar per cobrar-les.

Les actes de Caja Madrid van ser citades a les declaracions que va realitzar Miguel Blesa davant el jutge Andreu com a argument principal de la seva defensa. Segons va comentar a l'Audi¨¨ncia, hi ha una comissi¨® executiva al maig del 1988 en qu¨¨ es discuteix el problema de les retribucions perqu¨¨ les dietes estaven limitades pel Banc d'Espanya.

Blesa, va explicar, segons fonts presents a l'interrogatori, que el 24 de maig del 1988, per resoldre el problema dels pocs diners que cobraven els consellers, es va trobar una soluci¨® mitjan?ant la targeta de despeses. Tamb¨¦ va dir que aix¨° torna a apar¨¨ixer en un acta del 1994 que distingeix despeses de representaci¨® enfront d'altres despeses que podien tenir els consellers.

Els contractes de les targetes que van signar els consellers demostren que va ser l'arribada de Blesa la que va disparar els l¨ªmits de despesa amb les vises i la falta de control sobre aquestes despeses.

La sospita sobre els pagaments als consellers est¨¤ present des del principi en la querella presentada per UPyD pel cas Bankia al juny del 2012. El 4 de juliol del 2012, el magistrat va sol¡¤licitar a totes les caixes que s'havien fusionat a Bankia, entre les quals hi havia Caja Madrid, informaci¨® de les retribucions cobrades per directius i consellers. Ho va fer a trav¨¦s d'un escrit en qu¨¨ detallava aix¨ª la seva petici¨®: ¡°Desglossament de les retribucions de qualsevol naturalesa abonades als membres del consell d'administraci¨®, comit¨¨ de direcci¨® i personal d'alta direcci¨® de l'entitat des de l'1 de gener del 2007 fins avui, incl¨°s el sou, obligacions contretes en mat¨¨ria de pensions, primes d'assegurances i dietes¡±.

El 17 d'agost del 2012, amb prou feines un mes i mig despr¨¦s de la seva petici¨®, el jutge Andreu va rebre un informe de 63 p¨¤gines de Bankia en qu¨¨ figuraven les retribucions de consellers i directius de Caja Madrid i Bankia per m¨²ltiples conceptes. En aquesta relaci¨® no figura en cap cas la despesa en targetes que tant Blesa com Rato han atribu?t a una retribuci¨® complement¨¤ria que rebien a trav¨¦s de les vises.

Fonts de Bankia van indicar a EL PA?S que van enviar al jutge tota la informaci¨® que tenien llavors. ¡°En aquella data desconeix¨ªem tot el que feia refer¨¨ncia a les targetes opaques, per aix¨° no es van incloure a la resposta al jutge, com tampoc es van enviar a la CNMV en l'informe de govern corporatiu ni apareixen a la mem¨°ria de l'exercici¡±, assenyalen aquestes fonts. El jutge nom¨¦s va tenir coneixement del malbaratament sense control amb les targetes opaques a l'octubre del 2014, dos anys despr¨¦s que sol¡¤licit¨¦s aquesta informaci¨®. Segons Bankia, tot va comen?ar al desembre del 2013 quan eldiario.es va publicar un correu de Blesa (dels que havia demanat el jutge Elpidio Silva) en qu¨¨ parlava d'unes targetes opaques a efectes fiscals per als consellers. Eren paraules d'Enrique de la Torre, exsecretari general del consell de Caja Madrid, cosa que va disparar les alarmes de Bankia.

L'entitat va encarregar un informe a l'auditora interna que va rebre l'ajuda de la firma nord-americana Herber Smith. Es van rastrejar tots els comptes de despeses fins a trobar el problema: d'una banda, les despeses personals dels consellers i membres de la comissi¨® de control es barrejaven amb els de representaci¨® en el compte ¡°Despeses d'¨°rgans de Govern¡±. De l'altra, els comptes de les targetes dels directius s'apuntaven manualment a la partida ¡°Administraci¨® Circular 50/99¡±, prevista per a problemes que tenien els clients amb els caixers, aix¨ª com furts i altres p¨¨rdues.

Blesa i Rato van sostenir que aix¨° ja es feia abans de la seva arribada i ells ho van mantenir.

A l'¡°Informe anual de Govern Corporatiu de Caja Madrid¡± corresponent al 2008, l'entitat assegura que la comissi¨® de retribucions s'encarrega d'informar el consell d'administraci¨® de la pol¨ªtica general de retribucions i incentius als consellers i directius, a m¨¦s d'¡°informar sobre quantes q¨¹estions hi sotmet el president de Caja Madrid en mat¨¨ria de sistema retributiu i compensatori, quanties i actualitzacions¡±.

Unes p¨¤gines m¨¦s endavant, aquest informe d¨®na compte de les remuneracions percebudes per ¡°el personal clau de la direcci¨® i els membres del consell d'administraci¨®¡±. Les quantitats que assenyala s¨®n la suma de totes les que van rebre consellers i directius com a ¡°sou¡±. Per¨° tampoc donen compte en aquest informe intern dels diners rebuts a trav¨¦s de la despesa que feien de les targetes opaques.