L¡¯ANC condiciona el suport al 9-N a unes plebiscit¨¤ries en tres mesos

L'Assemblea Nacional Catalana ha anunciat aquest diumenge, en un acte multitudinari a la pla?a de Catalunya, a Barcelona, que donar¨¤ tot el seu suport log¨ªstic al 9-N ideat pel president Artur Mas si es fan eleccions plebiscit¨¤ries d'aqu¨ª a tres mesos. "President, convoqui eleccions, volem votar en els propers tres mesos. Volem iniciar la primavera del 2015 amb un nou Parlament constitu?t", ha exclamat Carme Forcadell, portaveu de l'ANC, davant de desenes de milers de persones (110.000 segons el c¨¤lcul de la Gu¨¤rdia Urbana).

En el seu discurs, Forcadell ha reconegut que aquest nou 9-N no ¨¦s el que el seu col¡¤lectiu desitjava per¨° ha matisat que a l'ANC tampoc li agradava ni la data ni la pregunta multiresposta que van pactar tots els partits. ¡°I ho vam assumir aleshores¡±, ha exclamat. ¡°Nosaltres convertirem el 9-N en un altre acte massiu perqu¨¨ el m¨®n s¨¤piga que l'Estat espanyol no ens deixa votar. Volem que el 9-N s'afronti com una primera volta de les plebiscit¨¤ries. Res ni ning¨² impedir¨¤ que aquest pa¨ªs sigui independent si aix¨ª ho volen la majoria dels seus ciutadans¡±.

La decisi¨® de l'ANC i d'?mnium Cultural, l'altra entitat impulsora de les grans mobilitzacions independentistes, es va prendre aquest dissabte a la nit i s'ha comunicat oficialment a la concentraci¨® en qu¨¨ l'independentisme ha tornat a fer una demostraci¨® de for?a. Desenes de milers de manifestants han omplert el cor de Barcelona com una marea groga, el color escollit per identificar el moviment secessionista. Forcadell ha condicionat tamb¨¦ el seu suport al 9-N, ¡°sempre que¡± ¨Cha repetit en¨¨rgicament aquestes tres paraules diverses vegades¨C els catalans puguin votar en tot el territori catal¨¤, en un clar missatge al Govern perqu¨¨ ampli? el nombre de col¡¤legis previstos per al 9-N. Muriel Casals, presidenta d'?mnium Cultural, ha precedit Forcadell en l'¨²s de la paraula i ha sintetitzat el seu discurs en tres missatges: unitat dels partits, urnes i independ¨¨ncia. I en un gest de proximitat, ha cridat tots els l¨ªders dels partits sobiranistes pel seu nom perqu¨¨ es tornin a asseure i reconstrueixin la unitat perduda.

De fet, la crida a la unitat ha estat una constant durant la concentraci¨®. Els manifestants han clamat diverses vegades ¡°unitat, unitat¡± en un missatge clar als partits, despr¨¦s que Esquerra, Iniciativa i la CUP es desmarquessin del proc¨¦s de participaci¨® (en dos dies s'han inscrit?17.500 voluntaris dels 20.000 que necessita el Govern) impulsat per Mas com a substitutiu de la consulta. Davant de l'escenari, s'ha disposat una fila zero en qu¨¨ figuraven els consellers Ferran Mascarell (Cultura) i Irene Rigau (Ensenyament), Helena Rakosnic, esposa del president Mas, aix¨ª com diversos l¨ªders de partits com Josep Rull i Jordi Turull (Converg¨¨ncia), Oriol Junqueras (Esquerra) i dirigents d'Iniciativa, el senador Joan Josep Nuet i el regidor Ricard Gom¨¤. Tamb¨¦ hi era l'actor Juanjo Puigcorb¨¦.

Amb el lema "Ara ¨¦s l¡¯hora", l'acte ha arrencat amb una solemne lectura de la Declaraci¨® de Sobirania de Catalunya aprovada pel Parlament el gener del 2013 en qu¨¨ es definia Catalunya com a subjecte sobir¨¤ pol¨ªtic i jur¨ªdic amb dret a decidir el seu futur. Amb Llu¨ªs Llach tocant el piano a l'escenari, una representaci¨® de la societat civil ha llegit el text: les actrius S¨ªlvia Bel i Carme Sansa; el cantautor Cesc Freixas; l'economista Germ¨¤ Bel; Eduardo Reyes, de S¨²mate, i l'escriptor Roc Casagran. Els ciutadans han aplaudit especialment el portaveu de S¨²mate, que ha llegit els seus fragments en castell¨¤ amb l'objectiu de demostrar que l'aspiraci¨® independentista no es basa en una q¨¹esti¨® identit¨¤ria. La part m¨¦s emotiva s'ha produ?t quan una apassionada S¨ªlvia Bel ha recitat el poema Ara mateix, de Miquel Mart¨ª Pol, musicat i interpretat per Llach, i que ha completat Freixas cantant. El poema ¨¦s una crida simb¨°lica perqu¨¨ Catalunya exerceixi el seu dret a l'autodeterminaci¨®: ¡°Que som com som (¡­) I vaig veure fora, que tot est¨¤ per fer i tot ¨¦s possible¡±.