ETA aposta per segellar els zulos i ajorna el desarmament

Tres anys despr¨¦s de la declaraci¨® de cessament definitiu de la viol¨¨ncia, ETA ha corroborat en la pr¨¤ctica aquest comprom¨ªs i tant l'esquerra abertzale com el Govern basc creuen irreversible el final del terrorisme. Per¨° a ETA li queda pendent el desarmament i la dissoluci¨®. La Comissi¨® Internacional de Verificaci¨®, que coordina Ram Manikkalingam, amb el suport de l¡¯Executiu basc, pressiona la banda perqu¨¨ culmini el desarmament abans que s¡¯acabi l'any a fi d'evitar l'etapa preelectoral, tot i que ¡°no hi ha garanties que es produiexi¡±. No obstant aix¨°, del que s¨ª que tenen const¨¤ncia tant el Govern basc com l'esquerra abertzale ¨¦s que ¡°ETA procedir¨¤ a segellar els zulos¡±, previsiblement abans de final d'any.

En aquesta distinci¨®, entre segellat dels zulos i lliurament d'armes, ETA segueix la pauta d'altres organitzacions armades com l¡¯IRA o les FARC. Fonts del Govern basc creuen que ETA es limitar¨¤ a procedir a segellar-los i ajornar¨¤ el desarmament esperant un canvi en la relaci¨® de forces en el Govern central, despr¨¦s de la celebraci¨® de les eleccions generals del 2015. ¡°ETA segueix volent tenir una interlocuci¨® governamental per desarmar-se i el Govern del PP no hi est¨¤ disposat¡±.

Per¨°, malgrat que el desarmament segueix pendent, no deixa de tenir un car¨¤cter simb¨°lic. La banda no nom¨¦s ha cessat la seva activitat sin¨® que, a m¨¦s, s'ha desmarcat de la kale borroka que hi ha hagut en els ¨²ltims mesos. Igual que Sortu, successor del bra? pol¨ªtic de ETA, legalitzat fa m¨¦s de tres anys, despr¨¦s de rebutjar la viol¨¨ncia. La pressi¨® de Sortu i la debilitat d¡¯ETA ¡ªpoques desenes de militants assetjats¡ª fan irreversible la fi del terrorisme.

Tamb¨¦ queda pendent el comprom¨ªs dels presos de la banda del 28 de desembre passat d'assumir la legalitat penitenci¨¤ria i la reinserci¨® individual. Fins avui s'han limitat a sol¡¤licitar l'acostament a les presons basques dels m¨¦s grans de 70 anys i els malalts greus. El col¡¤lectiu de gaireb¨¦ 500 presos ¡ª400 a Espanya i 100 a Fran?a¡ª no ha sol¡¤licitat progressions de grau perqu¨¨ implica assumir la legalitat penitenci¨¤ria promesa. La minoria radical ¡ªun 20%¡ª impedeix que el col¡¤lectiu assumeixi la reinserci¨® individual, ja que comporta el reconeixement dels danys causats i el comprom¨ªs d'indemnitzar les v¨ªctimes, a m¨¦s de rebutjar la viol¨¨ncia.

Tampoc el Govern del PP, que t¨¦ la compet¨¨ncia en pol¨ªtica penitenci¨¤ria, no ha fet cap pas per afavorir la reinserci¨® dels presos, comen?ant per la trentena de reclusos acollits a la via Nanclares. Al juliol, Joseba Urrusolo, acollit en aquesta via, va ser sancionat per Institucions Penitenci¨¤ries espanyola, arran d'una intervenci¨® a la Cadena Ser, en qu¨¨ va rebutjar el seu passat terrorista i va instar els presos etarres que s¡¯acollissin a la legalitat penitenci¨¤ria. El Govern del PP, aix¨ª mateix, ha recorregut contra el decret de l¡¯Executiu de Patxi L¨®pez que reconeixia les v¨ªctimes d'abusos policials durant la Transici¨®.

Les reiterades crides del lehendakari actual, I?igo Urkullu, al president Mariano Rajoy perqu¨¨ activi la pol¨ªtica penitenci¨¤ria i apropi a presons basques els presos d¡¯ETA reinseribles no ha tingut resson¨¤ncia. En la seva ¨²ltima trobada amb Rajoy, el 15 de setembre, li va donar fins a Cap d'Any perqu¨¨ respongu¨¦s.

No obstant aix¨°, la pressi¨® de les presons disminueix perqu¨¨ durant l'¨²ltim any els presos etarres han passat de 600 a 500. D'aquest centenar, bona part s'ha beneficiat de l'anul¡¤laci¨® de la doctrina Parot i d¡¯altres han acabat de complir la condemna. El Govern basc calcula que d¡¯aqu¨ª a quatre anys sortiran 300 presos d¡¯ETA m¨¦s per compliment de condemna i en quedaran menys de 200.

El comprom¨ªs recent del president de Sortu, Asier Arraiz, de fer ¡°una revisi¨® cr¨ªtica del passat¡± pot tenir, si es consuma, un efecte sobre els presos d¡¯ETA: els reclusos de la banda tindrien un aval pol¨ªtic per assumir la legalitat penitenci¨¤ria i demanar progressions de grau.

Una declaraci¨® autocr¨ªtica de l'esquerra abertzale sobre la complicitat passada amb el terrorisme tindria, tamb¨¦, efectes favorables per a la conviv¨¨ncia a Euskadi. Les v¨ªctimes del terrorisme necessiten aquest reconeixement per avan?ar en la conviv¨¨ncia. EL PA?S va publicar el diumenge un reportatge en qu¨¨ els regidors del PSE i el PP, perseguits en el passat per ETA, denunciaven la falta d'empatia amb les v¨ªctimes de molts edils de Bildu, amb els quals comparteixen tasques municipals. Una autocr¨ªtica de Sortu facilitaria la conviv¨¨ncia.