Blesa: ¡°Pensava que s¨ª que es declaraven les targetes, ning¨² no me¡¯n va dir res¡±

Els dos ¨²ltims presidents de Caja Madrid, Miguel Blesa (1996-2010) i Rodrigo Rato (2010-2012), nomenats a dit per a aquest c¨¤rrec per Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar i Mariano Rajoy, es van posar un sou de gaireb¨¦ tres milions d'euros a l'any com a m¨¤xims responsables d'una entitat financera que va arribar a tenir 10 milions de clients i 200.000 milions d'euros en dip¨°sits.

A aquesta retribuci¨® milion¨¤ria, tots dos expresidents van afegir-hi el gaudi d'una targeta visa or amb la qual van treure en efectiu grans quantitats de diners per al seu lucre i van fer centenars de despeses particulars sense declarar-les en cap cas a Hisenda com a complement retributiu.

En la declaraci¨® de dijous a l'Audi¨¨ncia Nacional, tots dos van al¡¤legar a preguntes del jutge i del fiscal que ignoraven aquesta situaci¨® il¡¤legal que es va mantenir al llarg de tot el seu mandat, segons van indicar a aquest diari fonts presents en l'interrogatori.

Les respostes de Blesa i Rato sobre el desconeixement del funcionament il¡¤legal de l'entitat financera que presidien no van conv¨¨ncer el jutge Fernando Andreu. El magistrat va imposar a tots dos, amb el suport de la Fiscalia Anticorrupci¨®, unes fiances de responsabilitat civil de 16 milions d'euros (Blesa) i tres milions (Rato) que haurien de dipositar avui amb l'amena?a d'embargament si no aconsegueixen reunir aquestes quantitats.

Blesa pret¨¦n que l'asseguradora Mapfre aboni per ell la fian?a de 16 milions. El seu advocat, Carlos Aguilar, va presentar divendres passat a l'Audi¨¨ncia un escrit en qu¨¨ sol¡¤licitava al jutge Andreu que deman¨¦s a Mapfre, com a entitat amb qu¨¨ els exdirectius de Caja Madrid havien subscrit una asseguran?a que cobreix la responsabilitat civil, que avanc¨¦s els 16 milions. El magistrat instructor va rebutjar la possibilitat que sigui ell qui li reclami la fian?a a l'asseguradora i ha indicat a Rato que s'atingui als termes de la resoluci¨® en qu¨¨ li va imposar la fian?a.

Blesa va arribar a Caja Madrid a trav¨¦s del PP el 1994 i el 1996 va ser escollit president despr¨¦s d'un pacte dels populars amb els representants d'IU i Comissions Obreres a l'entitat financera. Blesa va assegurar al jutge que va rebre la targeta el 1994, amb Jaime Terceiro com a president. ¡°Suposo que em va donar la targeta el secretari general del Consell d'Administraci¨®. Em van dir que era un complement retributiu i per a despeses de representaci¨®¡±, va explicar al jutge quan va comen?ar l'interrogatori.

¡°Quan vaig arribar a president (el 1996) em van donar dues targetes, la que tenia i una altra, d'empresa. Me les va entregar el responsable de Recursos Humans, Manuel Gutierrez. Als nous membres del Consell els van donar una targeta d'aquestes, era una pr¨¤ctica des dels vuitanta. Jo no vaig preguntar pels fonaments jur¨ªdics de les targetes, era consuetudinari, un costum¡±.

Blesa va assegurar que en la reuni¨® d'una comissi¨® executiva de Caja Madrid, el 1988, es va discutir en el torn de precs i preguntes l'afer de les retribucions perqu¨¨ el Banc d'Espanya havia restringit les dietes i van buscar una soluci¨® per compensar les despeses tenint en compte el baix sou que cobraven. El 1994, segons la versi¨® de Blesa, hi ha documents que acrediten l'aprovaci¨® d'un sistema de targetes visa d'empresa per als membres del consell i de la comissi¨® de control per a ¡°despeses de representaci¨®¡±.

Fiscal. Qui fixava els l¨ªmits de despesa d'aquestes targetes?

Blesa. A mi em feien les propostes els de Recursos Humans. Jo hi donava el vistiplau i ho aprovava el comit¨¨ de Mitjans. Els beneficiaris eren els membres del consell, de la comissi¨® de control i tots els membres del comit¨¨ de direcci¨®. La targeta es podia utilitzar per a despeses personals i per a despeses de l'empresa.

Fiscal. I les retencions fiscals d'aquestes despeses personals?

Blesa. A mi ning¨² no em va dir res sobre si calia declarar-les o no. Pensava que s¨ª que es declaraven, per¨° no ho sabia. M'ha sorpr¨¨s que no es fes. Ho he descobert ara.

Blesa, que ¨¦s inspector d'Hisenda en exced¨¨ncia, va detallar que nom¨¦s els membres del comit¨¨ de direcci¨® tenien dues targetes. I que tots havien de retre comptes de les targetes d'empresa, encara que en els informes de govern corporatiu i en les seves comunicacions al Banc d'Espanya no hi ha ni rastre d'aquestes despeses. ¡°Suposo que el Banc d'Espanya ho sabia perqu¨¨ havien de tenir coneixement de tot¡±, va assenyalar Blesa.

Fiscal. Per¨° n'informaven, vost¨¨s, el Banc d'Espanya?

Blesa. Jo no portava les relacions amb el Banc d'Espanya. Suposo que l'hi comunic¨¤vem.

Fiscal. Aquesta manera de comptabilitzar la despesa de les targetes en un compte de ¡°fraus¡± permetia als destinataris d'aquesta comptabilitat saber que all¨ª hi havia retribucions? Aix¨° no ¨¦s molt fosc?

Blesa. Auditoria Interna hauria d'haver-ho pogut veure. No s¨¦ qui va prendre aquesta decisi¨®. Ara em crida l'atenci¨®, abans no. No hi havia cap compte opac. Jo ho he regularitzat ara tot, perqu¨¨ no em vaig imaginar mai que les retencions que ens remetien del departament corresponent no ho incloguessin. No em va cridar l'atenci¨® perqu¨¨ era l'1% o el 2% del que cobrava, no era una quantitat exagerada.

El jutge interv¨¦ llavors per recordar a Miguel Blesa que l'article 24 de la Llei de Caixes d'Estalvis de Madrid, vigent del 2003 al 2011, establia que ning¨² no pot cobrar res que no siguin dietes i despeses en qu¨¨ incorri per assistir als consells. Tamb¨¦ li recorda que les despeses nom¨¦s es poden cobrar despr¨¦s de justificar-ho de manera documental. Com encaixa aix¨° de les targetes en la llei?, pregunta el magistrat. L'expresident de Caja Madrid no sap qu¨¨ respondre.

La declaraci¨® de Blesa apuntala la convicci¨® del fiscal i del jutge sobre l'exist¨¨ncia de prou indicis de delicte d'administraci¨® deslleial. El jutge, amb l'impuls del fiscal, imposa una fian?a civil de 16 milions d'euros a qui va ser president de Caja Madrid entre el 1996 i el 2010.