¡°S¨®c massa vell per sentir-me intimidat¡±

A la primera planta del Centre Pompidou, tothom vol els seus cinc minuts amb Frank Gehry (Toronto, 1929). Li riuen les gr¨¤cies, el persegueixen per tots els racons, es fan selfies amb ell i li agafen del bra? per apartar-lo de la multitud. L'arquitecte es deixa portar, exhibint un somriure inoxidable i esquivant les desenes de maquetes que formen part de la retrospectiva que li dedica el museu. Fins que, al cap d¡¯uns minuts, el descobrim derrotat, assegut en l'¨²nic punt cec on podr¨¤ tenir una mica de pau. En descobrir que t¨¦ visita, es reincorpora. ¡°Pregunti'm el que vulgui¡±, diu sol¡¤l¨ªcit amb un altre somriure.

L'artista rep el Premi Pr¨ªncep d'Ast¨²ries de les Arts

Amb 85 anys, l'arquitecte s'ha convertit en protagonista de la temporada cultural a Par¨ªs. A m¨¦s de la mostra al Pompidou, acaba d'inaugurar la nova Fundaci¨® Louis Vuitton, temple enlluernador de cristall que acollir¨¤ l'¨²ltim art contemporani a la zona oest de la ciutat. El seu viatge a Europa est¨¤ comportant ¡°una agenda carregada¡±, com reconeix. Gehry tamb¨¦ rebr¨¤ dem¨¤ el Premi Pr¨ªncep d¡¯Ast¨²ries de les Arts. ¡°Va ser una sorpresa. La veritat ¨¦s que no sabia gaire res sobre el premi, per¨° em vaig sentir honrat¡±, confessa. ¡°Quan vaig saber qui formava part del jurat, encara em va agradar m¨¦s. Ser¨¤ una bona ocasi¨® per con¨¨ixer els Reis¡±.

El jurat ¡ªen qu¨¨ figuren personalitats de la cultura com Enrique Gonz¨¢lez Macho, Elena Ochoa, Benedetta Tagliabue, Patricia Urquiola, Carlos Urroz i Miguel Zugaza¡ª li ha concedit el guard¨® per ¡°la rellev¨¤ncia i la repercussi¨® de les seves creacions, amb les quals ha definit l'arquitectura en l'¨²ltim mig segle¡±. Gehry va superar altres finalistes com el videoartista Bill Viola, l'arquitecte Toyo Ito, la cineasta Agn¨¨s Varda i el compositor Arvo P?rt. Segons l'acta del jurat, ha merescut el premi, recompensat amb 50.000 euros, pel seu ¡°joc virtu¨®s amb formes complexes¡±, al servei d'una arquitectura ¡°de car¨¤cter obert, l¨²dic i org¨¤nic¡±.

Despr¨¦s de construir la Fundaci¨® Vuitton, el Pompidou li dedica

A Gehry, tot aix¨° sembla que tant li fa. En el fons, aquest canadenc de naixement i californi¨¤ d'adopci¨® preferiria passar les tardes navegant de casa seva, a Santa M¨®nica, primera construcci¨® que el va catapultar a una gl¨°ria tardana, que va arribar quan havia superat els cinquanta. ¡°Nom¨¦s navego una vegada a la setmana. ?s l'¨²nic moment en qu¨¨ deixo de treballar¡±, sembla que lamenti. L¡¯esglaien tants premis i elogis desmesurats? ¡°S¨®c massa vell per sentir-me intimidat, per¨° ¨¦s veritat que, de vegades, tanta atenci¨® acaba sent massa¡±.

Malgrat tot, Gehry no t¨¦ cap intenci¨® de jubilar-se. ¡°Encara que volgu¨¦s, no em deixarien, oi?¡±, pregunta apuntant al seu assistent, una dona amb vestit jaqueta que posa cara de circumst¨¤ncies. ¡°Encara gaudeixo d'aquest ofici, encara que no sigui perfecte. He tingut els meus alts i baixos, per¨° encara m'agrada¡±, reconeix. Quin va ser l'¨²ltima caiguda de moral? ¡°Fa poc. Estem tenint problemes amb l¡¯Einsenhower Memorial¡±, diu Gehry, en refer¨¨ncia a l'edifici que fa cinc anys que intenta aixecar a Washington. ¡°El projecte est¨¤ finan?at per un paio molt dret¨¤ que m'est¨¤ fent la vida impossible [el filantrop Richard Driehaus]. Per¨° no em rendir¨¦. Quan es presenten dificultats, contraataco de totes les maneres que conec. F¨ªsicament ,no, encara que ho faria si fos necessari¡±.

He tingut els meus alts i baixos per¨° encara gaudeixo d'aquest ofici

Frank Gehry

Entre altres mostres de la seva modernitat mutant, l'exposici¨® assenyala el Guggenheim bilba¨ª com la seva gran obra mestra. ¡°No em faci aix¨°. Seria com triar el teu fill preferit¡±, protesta. ¡°El que puc dir ¨¦s que a Bilbao sempre m'han tractat com si fos de la fam¨ªlia. Suposo que ¨¦s un d'aquests casos en qu¨¨ l'¨¨xit art¨ªstic va de bracet del triomf econ¨°mic. Passa molt poques vegades¡±, lamenta. Quantes li ha passat? Gehry les compta amb els dits d¡¯una m¨¤. ¡°Potser nom¨¦s dues. L'altra ¨¦s la del Disney Concert Hall¡±, afirma sobre la seu de la Filharm¨°nica de Los Angeles. ¡°Per¨° haig de dir que durant els primers dos anys no em va agradar. Cada vegada que anava a veure-hi un concert m¡¯ho passava malament, perqu¨¨ m'obstaculitzen les ganes de canviar-ho tot¡±. Se¡¯l tractar¨¤ de geni i de semid¨¦u, per¨° Gehry reconeix tenir m¨²ltiples inseguretats. ¡°Em sembla saludable tenir-les, i fins i tot necessari. No ¨¦s bo per a cap arquitecte creure's un geni¡±.

En abandonar la mostra, una llarga entrevista amb Gehry acomiada el visitant. S¡¯hi sent una frase al vol: ¡°Mai no m'he sentit leg¨ªtim¡±. L'arquitecte recorda els seus or¨ªgens modests, la seva fam¨ªlia jueva polonesa, els nens que el ridiculitzaven a l'escola i per culpa seva va acabar canviant-se el nom real, Frank Ephraim Owen Goldberg, per un altre m¨¦s assimilat. ¡°Ho vaig fer pels meus fills¡±, va recon¨¨ixer una vegada. Aix¨° ¨¦s el que batega en el ventre de l'arquitecte.