Mor Ben Bradlee, el director que va encimbellar ¡®The Washington Post¡¯

Cap altre periodista nord-americ¨¤ ha aconseguit igualar des de llavors aquesta carta de presentaci¨®: el director del diari que va destapar un esc¨¤ndol de tal magnitud com per provocar la dimissi¨® d'un president. Als Estats Units. L'¨²nica vegada que ha passat a la hist¨°ria. A Bradlee, director del Post des del 1968 fins al 1991, tamb¨¦ se li atribueix haver convertit el diari en una de les tres cap?aleres m¨¦s llegides i respectades del pa¨ªs. El repte era inassolible fins a aquell moment, tot i que la redacci¨® es troba a poques illes de la Casa Blanca, al cor de la ciutat, a la capital de la naci¨® m¨¦s poderosa del m¨®n.

Des de llavors, entrar a la redacci¨® del Post ¨¦s trepitjar els passadissos on Bradlee conjurava amb Katharine Graham, aleshores presidenta de la companyia propiet¨¤ria del diari, fins a provocar la caiguda de Nixon. ?s caminar entre les taules on l'un i l'altra repartien avan?os de la investigaci¨® entre dos periodistes les carreres dels quals tamb¨¦ van quedar vinculades per sempre a aquest triomf del periodisme sobre el poder i la corrupci¨®: Bob Woodward i Carl Bernstein.

¡°La hist¨°ria de?The?Washington Post modern comen?a el dia en qu¨¨ Kay Graham el va nomenar director. Ell era el millor¡±, va declarar aquest dimarts Donald Graham, expresident de la companyia propiet¨¤ria del diari fins a la seva venda a Jeff Bezos fa un any. ¡°Va pressionar tant com es va poder pressionar per publicar els Papers del Pent¨¤gon, va liderar l'equip del cas Watergate. I va fer molt m¨¦s. La seva ambici¨® per millorar el diari encara es respira en cada rac¨® de la redacci¨®¡±.

Fa temps que el Post no cull els ¨¨xits d'aquella ¨¨poca, per¨° cap m¨¦s cap?alera t¨¦ les mateixes credencials, ning¨² m¨¦s pot presumir d'haver complert el somni que comparteixen periodistes de tot el m¨®n, sacsejant les esferes del poder com quan ells van airejar la corrupci¨® de la campanya electoral de Nixon. S¨ª que es va fer realitat per Bradlee, convertit per sempre, al costat de Nixon, en nom propi d'una exclusiva que ha inspirat generacions de reporters durant d¨¨cades.

Bradlee va arribar al cim despr¨¦s de treballar com a repartidor de diaris a Beverly, la seva ciutat natal, a l'Estat de Massachusetts. L'any passat va ser condecorat amb la Medalla de la Llibertat, el m¨¦s alt m¨¨rit civil reconegut als EUA. El president Obama lliurava els honors a un veter¨¤ de la Segona Guerra Mundial que, en tornar a casa, ¡°va continuar lluitant per les llibertats¡±. ¡°La seva passi¨® per la veracitat i la seva incansable recerca de la veritat continuen assentant les bases del periodisme¡±, va recon¨¨ixer llavors el president davant un dels periodistes m¨¦s respectats de la seva generaci¨®.

Per Woodward, la defunci¨® de Bradlee ¨¦s el fet que veritablement marca el final del segle XX. ¡°No hi ha comparaci¨®, ell va ser l'editor del segle XX¡±, va declarar a Pol¨ªtico. El seu company en el cas Watergate, Bernstein, l'acredita amb la responsabilitat d'haver canviat no nom¨¦s el diari, sin¨® com s'ent¨¦n i defineix el periodisme des de llavors. ¡°Va construir una instituci¨®¡±, recorda avui David Remnick, periodista en pr¨¤ctiques durant l'estiu en qu¨¨ Bradlee va destapar, al costat de Woodward i Bernstein, l'esc¨¤ndol del cas Watergate. ¡°Aquest diari no era res abans que ell arrib¨¦s. Ni tan sols era el millor diari a Washington. Es va convertir en el segon diari de la naci¨®. Li va donar tota la seva ambici¨®¡±.

Sempre al costat de Katharine Graham, el llegat de Bradlee ¨¦s tamb¨¦ el d'una disputa legal amb el govern nord-americ¨¤ que va transformar per sempre la relaci¨® entre els mitjans i el poder. Director i presidenta van tenir tota la determinaci¨® per publicar els Papers del Pent¨¤gon, l'exclusiva que va destapar al costat de The New York Times la hist¨°ria secreta de la guerra del Vietnam. Malgrat les amenaces de l'Administraci¨® Nixon, totes dues publicacions van defensar el seu cas fins al Tribunal Suprem. La seva vict¨°ria va refor?ar encara m¨¦s els ja poderosos pilars de la llibertat de premsa nord-americana.

Bradlee va aconseguir duplicar les xifres de circulaci¨® del diari en els 26 anys que en va ser director i el va convertir en un diari amb delegacions a bona part del m¨®n, una cosa a qu¨¨ no havia pogut aspirar fins llavors. La seva figura representa a m¨¦s la poderosa influ¨¨ncia que va exercir el diari quan ell n'era el director i coincidint tamb¨¦ amb la presid¨¨ncia de Kay Graham al capdavant de la companyia. El Post marcava l'actualitat informativa de la ciutat de la mateixa manera que dictava el ritme de la seva vida social. Graham mai va amagar les seves converses amb el president Lyndon B. Johnson i Bradlee van conservar la seva amistat amb John F. Kennedy.

La fam¨ªlia de Bradlee va informar aquest dimarts de la seva defunci¨® per causes naturals. La seva dona va revelar aquest estiu que Bradlee patia dem¨¨ncia, que estava ingressat i no li quedava gaire temps. El diagn¨°stic havia arribat recentment, per¨° ella va descriure la detecci¨® dels primers s¨ªmptomes com ¡°l'experi¨¨ncia m¨¦s horrible que he tingut fins ara¡±. Bradlee va contreure matrimoni en tres ocasions i va tenir quatre fills. El primog¨¨nit, Ben Bradlee Jr. va arribar a ser director del diari The Boston Globe.