¡°La fricci¨® amb la immigraci¨® ¨¦s una cr¨°nica social del nostre pa¨ªs¡±

Francesc Ser¨¦s (Said¨ª, 1972) no s¡¯acomoda en l¡¯¨¨xit. La seva trilogia sobre la terra, aplegada a De ferms i de marbres (Quaderns Crema, 2003), li va mer¨¨ixer el Premi Nacional de Literatura del 2007. El guard¨® tamb¨¦ va recon¨¨ixer La for?a de la gravetat, un retrat de la classe mitjana que va completar amb La mat¨¨ria primera. Despr¨¦s d¡¯explorar la impostura a Contes russos i la parella a Mossegar la poma, torna a recuperar la no-ficci¨® narrativa amb La pell de la frontera (Quaderns Crema) per estudiar l¡¯arribada de la immigraci¨® al Baix Cinca i el Segri¨¤. Un relat que completa l¡¯objectiu que el port¨¤ a parlar del camp i la classe mitjana: retratar el seu pa¨ªs.

Pregunta. Parlava d¡¯aquest llibre com un projecte fallit. Com ho ha aconseguit?

Resposta. Amb molta paci¨¨ncia. El llibre el dono per enllestit el 2006, per¨° la crisi ho canvia tot. El projecte canviava i no podia solucionar-ho. L¡¯he reescrit tot, fent un recorregut des del 2003. Aqu¨ª ja viv¨ªem una crisi quan a la resta de Catalunya no hi passava gaire res. Els immigrants que el 2001 estaven al centre de Barcelona van anar a parar a Alcarr¨¤s, el l¨ªmit dels l¨ªmits.

P. La frontera.

¡°L¡¯actual proc¨¦s

R. Una frontera tamb¨¦ informativa. Hi ha periodistes que ho han tractat, per¨° no hi havia un relat que fos capa? de generar debat, com passa amb la tanca de Melilla. L¡¯any 1987 o 1988, en pobles de 1.000 habitants, de cop arribaven 300 immigrants. La cr¨°nica de la fricci¨® amb la immigraci¨® ¨¦s una cr¨°nica social del nostre pa¨ªs. Semblava que el que ells patien no havia d¡¯arribar aqu¨ª, i va passar.

P. Ha retratat la crisi des de la classe mitjana i des de la immigraci¨®, i abans que esclat¨¦s la bombolla.

R. He acabat construint un marc que acaba explicant un determinat relat del pa¨ªs, a trav¨¦s dels anhels, les voluntats, l¡¯esfor? d¡¯una classe mitjana i de la immigraci¨®. Encara recordo el primer gambi¨¤ que va arribar a Said¨ª. Era una globalitzaci¨® abans que se¡¯n parl¨¦s, ja la tenies de carn i ossos.

P. Parla de fricci¨®, i al llibre es percep recel.

R. Les han passat putes per arribar fins aqu¨ª, i quan un blanc arriba als campaments enmig dels canyissars¡­

P. Aquest acostament que fa vost¨¨, el fa tothom?

R. Es produeix de facto. Cada onada ha deixat sediments, gent que es queda, i la gent es casa, i hi ha parelles mixtes. A l¡¯escola ¨¦s brutal, ho he vist en quatre anys que he estat alfabetitzant nanos.

P. Hi dedica un cap¨ªtol i se¡¯l nota orgull¨®s.

R. Sap el salt d¡¯una fam¨ªlia que ha vingut del Punjab a buscar-se la vida? El pare ha vingut a llescar pernils i el seu fll pot ser metge. I aix¨° indica una consci¨¨ncia de classe i de treball.

P. El treball ¨¦s tota una constant en la seva obra.

R. ?s el que he vist, el m¨®n m¨¦s proper. El tio de la ferreteria, no t¨¦ una hist¨°ria? Estem delimitant les hist¨°ries nom¨¦s a l¡¯¨¨pica, el sentimentalisme, de l¡¯aventura?

P. Aquest punt de vista creu que est¨¤ est¨¨s?

R. Des d¡¯altres punts de vista, com el documental. Per¨° no t¨¦ l¡¯aproximaci¨® que t¨¦ la literatura, s¨®n llenguatges diferents. Jo aqu¨ª hi introdueixo fotos, perqu¨¨ si nom¨¦s ho expliqu¨¦s, la gent podria dubtar de la veracitat.

P. Potser perqu¨¨ el lector est¨¤ acostumat a un altre tipus de no ficci¨®, menys narrativa.

R. S¨ª, per¨° ¨¦s f¨¤cil: hi ha un contingut emocional i vital enorme. ?s gent que ha pencat, ve d¡¯un lloc i t¨¦ un petit relat. T¨¦ dret que es construeixi aquest relat. ?s la part dificultosa de dir: ?com fas literatura de coses que aparentment no ho s¨®n? El valor democr¨¤tic que d¨®na la literatura ¨¦s que, amb una p¨¤gina i un bol¨ªgraf, ets igual que qualsevol altre, has de tenir una hist¨°ria.

P. Hi ha un cap¨ªtol d¡¯autojustificaci¨®: ¡°Els meus llibres tenen un espai petit, potser no s¨®n grandiosos ni memorables¡±.

R. S¨®n hist¨°ries que mereixen ser contades independentment de l¡¯¨¨pica. El que explico m¡¯ha passat al costat de casa. All¨¤ hi ha una hist¨°ria. Constitueix una recerca del que tots intentem trobar en la literatura, l¡¯¨¤nima. Com descrius, com crees un relat? Ves-lo a trobar, v¨¦s-hi si fa calor, m¨¦s de 40 graus, mosquits¡­

P. Prefereix viure-ho que imaginar-ho.

R. ?s que hi has d¡¯anar. I no ¨¦s un sacrifici, ¨¦s un privilegi. He volgut interactuar i donar forma a un relat que sigui plausible, la veu de l¡¯altre. No m¡¯he volgut disfressar.

P. Per¨° ha fet ficci¨®. Una manera d¡¯explicar el que ha viscut sense por de retratar els seus?

R. La ficci¨® et d¨®na aquesta llibertat. Per¨° tamb¨¦ he fet aquest llibre perqu¨¨ era gent que desapareixia, gent que em costa saber si m¡¯han llegit. En algun cas he canviat noms, cognoms, llocs per no saber qui ¨¦s.

P. Quan escriu contes, ¨¦s un alliberament?

R. I tant. I m¨¦s els contes russos, que ¨¦s dir: s¨®c un altre escriptor. No ha de respondre ni per tu!

P. Per qu¨¨ buscar un canvi d¡¯estil a gaireb¨¦ cada llibre?

R. ?s una necessitat, no repetir-te.

P. Per¨° a vegades sembla f¨¤cil: escriure molt fent sempre el mateix.

R. ?s molt avorrit i el lector no t¡¯ho perdonar¨¤. Poc o molt, espera una cosa diferent. Si no hi ha repte, on queda el risc?

P. Un repte com passar de les frases llargues amb les que va comen?ar a l¡¯estil directe d¡¯ara.

R. Amb molt di¨¤leg i molta interacci¨®. I tamb¨¦ hi surto jo, que no havia passat mai. Aix¨° ¨¦s buscat, i espero que el proper llibre tingui encara un canvi m¨¦s gran.

P. En un llibre sobre fronteres, tamb¨¦ hi surt la seva com a persona.

R. Tinc 41 anys, i aquest llibre marca un canvi, una frontera personal. Aquest m¨®n el dono per acabat, ja no hi tornar¨¦. No tornar¨¦ a parlar ni d¡¯aquest tema ni d¡¯aquella zona. Ja no puc explicar m¨¦s, el proper que escrigui d¡¯aquesta terra que sigui un altre.

P. Hi surten referents de la terra, i personals, com Jes¨²s Moncada.

R. Amb ell, per primera vegada tamb¨¦ hi ha consci¨¨ncia de llengua, de ser literatura.

P. Tamb¨¦ s¡¯hi veu la petja d¡¯un dels seus referents, l¡¯etn¨°graf Claude L¨¦vi-Strauss.

R. ?s que ¨¦s D¨¦u! ?s l¡¯intent d¡¯explicar, a trav¨¦s dels grups humans, qu¨¨ ¨¦s l¡¯home. I amb textos bell¨ªssims.

P. Deia que es tanca una ¨¨poca. Qu¨¨ ve, ara?

R. Estic embarcat en diverses coses. Una ¨¦s una novel¡¤la que passa al centre de Barcelona.

P. Un nou canvi.

R. Necessito explicar qu¨¨ passa aqu¨ª amb un canvi de registre, de forma, de relat. Una noia que treballa i viu al centre de Barcelona.

P. La no-ficci¨® s¡¯ha acabat?

R. Ja ho veurem, potser aix¨° acaba sent no-ficci¨®. Comences i no saps com acabes. La pell de la frontera la tenia acabada fa set anys!

P. L¡¯¨²ltima frontera que cites ¨¦s la independ¨¨ncia.

R. Hi haur¨¤ un relat que passar¨¤ a partir d¡¯ara, per¨° no sabem com ser¨¤. El proc¨¦s independentista ¨¦s un q¨¹estionament de les autoritats que ens ha donat Espanya. ?s una de les darreres fronteres que ens feia falta trencar.

?