El declivi continua al sanatori de Can Rectoret

El barri de Can Rectoret forma part de Barcelona malgrat que geogr¨¤ficament queda ben lluny. ?s al l¨ªmit occidental de Vallvidrera, a 12 quil¨°metres de la seva seu de districte, a Sarri¨¤. Al cor del pulm¨® verd de Collserola, Can Rectoret ¨¦s una ziga-zaga de carrers asfaltats per a torres que semblen haver estat constru?des sense gaire ordre urban¨ªstic. Senglars, mantells de bolets, silenci que trenquen els lladrucs dels gossos. Can Rectoret t¨¦ un actiu de pes al marge de la natura: el modernisme. L¡¯estaci¨® de les Planes ¨¦s prou coneguda: milers de passatgers dels ferrocarrils hi passen cada dia per davant. Per¨° el tresor de Can Rectoret est¨¤ amagat, nom¨¦s el coneixen els ve?ns i algun excursionista: ¨¦s el sanatori antitubercul¨®s del Tibidabo.

Joan Rubi¨® i Bellver, deixeble d¡¯Antoni Gaud¨ª, va construir aquest edifici el 1905. Havia de ser un sanatori en un moment en qu¨¨ les cures a centres a?llats d¡¯aquesta mena estaven de moda. No es va arribar a estrenar mai, per¨° el carrer on ¨¦s abans era conegut com la carretera del Sanatori. Part de l¡¯edifici va ser enderrocat durant la Guerra Civil. Queda dempeus el pavell¨® circular del safareig i la bugaderia, dues plantes de 500 metres quadrats, protegit per vuit torres tamb¨¦ cil¨ªndriques. La construcci¨® ¨¦s de totxo mass¨ªs vermell i les teulades, punxegudes, s¨®n d¡¯un trencad¨ªs blanc. La situaci¨® de l¡¯edifici ¨¦s lamentable: es mantenen les guixades dels okupes que havien accedit a l¡¯interior abans que s¡¯instal¡¤lessin planxes i fustes per tapiar les portes, les finestres i el pont que d¨®na acc¨¦s a la planta principal. El trencad¨ªs dels teulats est¨¤ en molt mal estat. A una banda hi ha unes obres abandonades d¡¯un p¨¤rquing que els propietaris havien iniciat. El que queda del sanatori est¨¤ catalogat com a patrimoni arquitect¨°nic de Barcelona. La propietat ¨¦s d¡¯una fam¨ªlia de Sabadell que es vol mantenir en l¡¯anonimat. Durant la Segona Rep¨²blica, el sanatori va ser col¡¤lectivitzat i n¡¯era titular l¡¯Associaci¨® de Treballadors de Banca i Borsa. L¡¯edifici va passar a mans de la Generalitat durant la Guerra Civil.

L¡¯historiador de l¡¯art Josep Casamartina i Parassols va dir el 2008 en un article a EL PA?S que el sanatori ¨¦s ¡°l¡¯obra mestra¡± de Rubi¨® Bellver. Les seves creacions m¨¦s conegudes s¨®n la Casa Golferichs o l¡¯Escola Industrial de Barcelona. Segons va escriure Casamartina i Passarols, ¡°en aquest edifici l'arquitecte es va deslliurar de totes les feixugues refer¨¨ncies arqueologistes que duia al damunt i que, sovint, li enterbolien el resultat final de la feina. Tamb¨¦ t¨¦ una harmonia absoluta, poc freq¨¹ent en ell, amant com era dels conglomerats¡±.

El 2006 van iniciar-se les obres per rehabilitar el sanatori. El 2010, els estralls de la crisi van for?ar que el projecte s¡¯atur¨¦s, segons va informar aleshores El Peri¨®dico. Quatre anys m¨¦s tard la inactivitat continua, i amb m¨¦s senyals d¡¯abandonament: c¨¤meres de seguretat caigudes, m¨¦s pintades a les tanques exteriors, m¨¦s desperfectes al trencad¨ªs. En aquests anys, als terrenys on hi havia la resta del sanatori s¡¯hi ha constru?t el centre c¨ªvic de Can Rectoret. Una de les entitats que utilitza el centre c¨ªvic ¨¦s l¡¯Associaci¨® Cultural El Sanatori. Jes¨²s Bescan¨®, portaveu de l¡¯associaci¨®, explica que la seva entitat vol que els safareigs ¨Ccom ¨¦s conegut l¡¯edifici entre les 700 fam¨ªlies del barri¨C tingui un ¨²s que aporti valor afegit al barri: ¡°L¡¯ideal seria que els propietaris cedissin l¡¯edifici per a una fundaci¨®, per exemple¡±. Bescan¨® destaca l¡¯a?llament en qu¨¨ viuen a Can Rectoret: ¡°Patim moltes mancances, s¨®c insistent. El regidor Puigdollers, quan em veu, em diu que nom¨¦s faig que queixar-me!¡±.

La fitxa del cat¨¤leg de patrimoni arquitect¨°nic de l¡¯Ajuntament subratlla que l¡¯edifici ¡°es troba en molt mal estat de conservaci¨®¡±. Una portaveu de l¡¯Ajuntament confirma que el govern municipal anterior va rebre ¡°el comprom¨ªs de la fam¨ªlia propiet¨¤ria per tal de mantenir-lo en bones condicions i guanyar espai a Vallvidrera per a futurs equipaments¡±. L¡¯Ajuntament voldria que ¡°es mantingu¨¦s en bones condicions i es rehabilit¨¦s, per¨° aquesta obra queda en mans privades¡±. La mateixa portaveu va assegurar que els representants del districte tenen previst parlar amb els propietaris ¡°per veure l¡¯estat de la q¨¹esti¨®¡±.