Defensa invertir¨¤ gaireb¨¦ 10.000 milions en nous programes d¡¯armament
Moren¨¦s ofereix futurs contractes a la ind¨²stria militar a canvi de reestructuraci¨®
Despr¨¦s de sis anys de retallades i quan encara no s'ha digerit la voluminosa factura de les grans compres d'armament dels anys noranta, Defensa prepara un nou paquet de programes militars per uns 10.000 milions d'euros, gaireb¨¦ dues vegades m¨¦s el pressupost anual del ministeri, tres quartes parts del qual es dediquen a pagar el personal.
La necessitat de renovar sistemes d'armes a punt d'acabar la seva vida operativa (fragates, blindats i avions cisterna) i de reestructurar la ind¨²stria militar s¨®n els arguments esgrimits per justificar aquest nou ¡°cicle inversor de defensa¡±, que es durar¨¤ almenys una d¨¨cada.
El Consell de Ministres va donar el vistiplau el dia 3 a la compra de la firma espanyola Amper Programas Electr¨®nica y Comunicaciones pel gegant franc¨¨s Thales. Per¨° Defensa va posar-hi una condici¨®: el codi font del Simacet (sistema de comandament i de control de l¡¯Ex¨¨rcit de Terra) haur¨¤ de dipositar-se en una caixa forta, a la qual tinguin acc¨¦s els experts. L'opci¨® francesa va ser l'¨²nica viable despr¨¦s que fracass¨¦s la recerca d'un soci espanyol per a aquesta companyia que ha desenvolupat programes militars estrat¨¨gics. En paraules del secretari d¡¯Estat de Defensa, Pedro Arg¨¹elles, ¡°la ind¨²stria de defensa no ¨¦s una ind¨²stria m¨¦s. Si no la tingu¨¦ssim, perdr¨ªem la capacitat de ser operativament independents i, per tant, un pa¨ªs sobir¨¤¡±.
L'octubre de l'any passat, Pedro Moren¨¦s va instar la ind¨²stria militar espanyola, fragmentada i d'escassa dimensi¨®, a reestructurar-se profundament i a guanyar import¨¤ncia si no volia desapar¨¨ixer en el futur mercat com¨² europeu de la defensa. ¡°Necessitem ser m¨¦s forts. Un pa¨ªs molt feble no pot unir-se a un molt fort¡±, advertia el ministre a Abc.
La F-100 ofereix l'oportunitat de crear un grup d'electr¨°nica nacional
El nou blindat de l'Ex¨¨rcit es basar¨¤ en un model estranger
El primer submar¨ª S-80 costar¨¤ el que es preveia gastar en quatre
Durant l'any que ha passat des de llavors no s'ha avan?at gaire. M¨¦s aviat al contrari, com demostra la venda d¡¯Amper Programas. El 25 de juliol passat, el Govern va decidir atorgar al Ministeri de Defensa la tutela sobre la participaci¨® de l¡¯Estat en la ind¨²stria militar (b¨¤sicament, el 100% de Navantia i el 20% d¡¯Indra), tot i que les accions segueixin en mans de la SEPI, dependent d¡¯Hisenda. Per¨° Defensa sap que la seva capacitat de persuasi¨® sobre les empreses privades, perqu¨¨ s'associ?n o es fusionin de cara a competir a Europa, ¨¦s molt limitada si no s'acompanya d'un est¨ªmul poder¨®s: la concessi¨® de contractes. I aquests han estat gaireb¨¦ inexistents des del 2009.
Ara Defensa prepara un paquet de programes d'armament, l¡¯import del qual voreja l¡¯1% del PIB espanyol. Aquests s¨®n els nous projectes, que Defensa qualifica de ¡°tractors tecnol¨°gics¡± per emp¨¨nyer la ind¨²stria:
Fragata F-110. ?s el projecte principal, tant pel cost econ¨°mic com per la innovaci¨® tecnol¨°gica. L¡¯Armada necessita cinc fragates per substituir les F-80 de la classe Santa Maria en la propera d¨¨cada. El preu per unitat s'estima en uns 800 milions; ¨¦s a dir, 4.000 milions en total, als quals cal sumar 1.000 m¨¦s per a manteniment del cicle de vida. La construcci¨® de la primera ha d'iniciar-se el 2017 i en el pressupost d¡¯Ind¨²stria per al 2014 ja hi ha una partida de 37 milions. El buc el construir¨¤ la drassana p¨²blica Navantia i el sistema de combat, com en les fragates F-100, ser¨¤ l¡¯Aegis de la nord-americana Lockheed Martin. Per¨° Defensa aspira a una participaci¨® m¨¦s elevada de la ind¨²stria espanyola (especialment Indra) en el sistema de defensa d'¨¤rea (unes 200 milles al voltant del vaixell), i una nacionalitzaci¨® de la defensa de punt (unes 30 milles), que s'adjudicaria per separat. Aquest ¨²ltim contracte ha de servir per donar entrada a les empreses espanyoles (com Indra, Navantia Sistemas i Sener) i fins i tot a la companyia europea de m¨ªssils MBDA. Defensa veuria amb bons ulls la formaci¨® d'un grup espanyol d'electr¨°nica militar, per¨° no es pronuncia sobre la f¨®rmula jur¨ªdica de l'adjudicatari del contracte i nom¨¦s subratlla que ha de ser un ¡°interlocutor ¨²nic¡± amb un vincle associatiu ¡°molt s¨°lid¡± si reuneix diverses empreses.
Programes nous
Fragata F-110.Cinc bucs. Inici de la construcci¨® del primer: 2017. Partida per al 2015: 37 milions. Cost de cada fragata: 800 milions. Cost total del programa: uns 5.000 milions.
Blindats 8 x 8. Data de l'adjudicaci¨® del contracte: 2017. Xifra de vehicles en la primera fase: 350 a 400. Cost: de 1.000 a 1.500 milions.
Avions cisterna. Model: Airbus 330-200 MRTT. Tres unitats. Cost per avi¨®: m¨¦s de 200 milions. Cost del programa: uns 800 milions.
Drone. Quatre avions no tripulats i dues estacions terrestres. Models: Reaper o Super Heron. Cost del programa: 200 a 300 milions.
Blindat 8x8. La substituci¨® dels vells BMR (blindats mitjans de rodes) ¨¦s una assignatura pendent de l¡¯Ex¨¨rcit de Terra. El projecte ha d'estar llest en els propers dos anys (Ind¨²stria t¨¦ una dotaci¨® de 41 milions per al 2015) i el contracte s¡¯ha d¡¯adjudicar el 2017. La primera fase inclour¨¤ entre 350 i 400 vehicles, amb un cost d'1.000 a 1.500 milions. Defensa admet que no val la pena dissenyar un producte de nova planta, ja que la s¨¨rie ¨¦s molt curta i hi ha molts models de 8 x 8 rodes al mercat. Es tracta de triar una plataforma estrangera i nacionalitzar-ne els sistemes de comunicacions, sensors i guerra electr¨°nica. El que ¨¦s m¨¦s previsible que passi ¨¦s que s'acobli a la planta de General Dynamics-Santa B¨¢rbara a Sevilla i que la basca SAPA es faci c¨¤rrec de les transmissions, com ja va passar amb l'¨²ltima s¨¨rie dels vehicles Pizarro, per obstinaci¨® de Defensa.
Avions cisterna. L¡¯Ex¨¨rcit de l¡¯Aire necessita tres avions de reprove?ment en vol per substituir els Boeing-707. L'¨²nic que encara funciona es donar¨¤ de baixa el 2017 i llavors hauria d'arribar el primer dels nous si no es vol perdre una capacitat cr¨ªtica (el reprove?ment estrat¨¨gic, ja que el t¨¤ctic es cobreix amb el KC-130 i el A400M). El candidat indiscutible ¨¦s l¡¯A330-MRTT, que es fabrica a la planta sevillana d¡¯Airbus. El cost de cada avi¨®, que tamb¨¦ pot fer-se servir per a transport de personalitats, supera els 200 milions.
Drone. Defensa planeja adquirir quatre avions no tripulats i dues estacions terrestres de control. En principi, es tracta d'aparells no armats, dedicats a vigil¨¤ncia i reconeixement operacional, amb m¨¦s de 40 hores d'autonomia. El seu cost oscil¡¤la entre els 200 i els 300 milions. Els beneficis per a la ind¨²stria nacional seran molt limitats (se'ls podria incorporar algun sensor), ja que es volen adquirir el 2016 i no hi ha cap model europeu al mercat. L¡¯Ex¨¨rcit de l¡¯Aire s'inclina per l¡¯MQ-9 Reaper nord-americ¨¤ o el Super Heron israeli¨¤.
Submar¨ª S-80. No ¨¦s un programa nou, sin¨® vell, per¨° caldr¨¤ refinan?ar-lo a causa dels seus problemes de sobrep¨¨s. El primer submar¨ª, que havia de lliurar-se el 2012, no arribar¨¤ fins el 2018 i nom¨¦s la primera unitat esgotar¨¤ el pressupost total del programa: 2.135 milions. Llavors caldr¨¤ decidir si es construeixen tres submarins m¨¦s i quant es paga de sobrecost.
?
La factura dels projectes dels noranta es pagar¨¤ fins el 2030
Defensa prepara un programa d'inversions nou quan encara no ha acabat de pagar la factura de l'anterior. Els anomenats programes especials d'armament (PEAS) que es van contractar en l'¨²ltima d¨¨cada del segle passat i la primera d'aquest (entre els quals, les fragates F-100, els carros de combat Leopard i els caces EF-2000) van costar 30.000 milions d'euros. Segons el secretari d'Estat de Defensa, Pedro Arg¨¹elles, ja se n'han pagat 6.000 i en falten per finan?ar uns 9.000 fins el 2030. La difer¨¨ncia entre les dues xifres correspon als 14.500 milions avan?ats pel Ministeri d'Ind¨²stria a les empreses i que aquestes haurien de retornar a mesura que vagin cobrant de Defensa. La veritat, no obstant aix¨°, ¨¦s que fins ara les empreses nom¨¦s han retornat 141 milions i el 2015 n'haurien de retornar 117 m¨¦s.
?s impossible que Defensa rebi en els propers anys una injecci¨® de 23.500 milions per pagar el compte pendent dels PEAS i 10.000 m¨¦s per als nous programes. M¨¦s aviat es pensa, encara que no es digui, que els 14.500 milions avan?ats per Ind¨²stria seran condonats; ¨¦s a dir, Defensa no els rebr¨¤ i les empreses no hauran de retornar-los.
Tot i aix¨ª, el pressupost de Defensa no ¨¦s prou elevat per digerir la voluminosa factura i cada estiu, des que governa el PP, ha rebut un cr¨¨dit extraordinari: 1.783 milions (2012), 877 (2013) i 884 (2014). Arg¨¹elles ha anticipat que el 2015, i en exercicis esdevenidors, demanar¨¤ entre 800 i 900 milions anuals m¨¦s pel mateix procediment.
Si se suma el pressupost del Ministerio m¨¦s els cr¨¨dits extraordinaris i les operacions a l'exterior, Espauna gasta en Defensa el 0,9% del PIB, per sota de l'1,4% de mitjana de l'OTAN i lluny del 2% que es vol aconseguir en una d¨¨cada.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
