¡°L¡¯era del cine ha passat¡±
Rom¨¢n Gubern reedita la seva 'Historia del cine' que va sortir fa m¨¦s de quaranta anys
Rom¨¢n Gubern (Barcelona, 1934) ho sap tot, o gaireb¨¦ tot, sobre les imatges. Amb 43 llibres (m¨¦s una dotzena firmats amb pseud¨°nim), des de sempre s¡¯hi ha acostat per estudiar-les no com un automatisme sensorial sin¨® com una complexa elaboraci¨®. Sempre ha tingut present que l¡¯ull est¨¤ sotm¨¨s a aprenentatge i que, com deia Arnheim, la visi¨® ¨¦s un acte d¡¯intel.lig¨¨ncia. N¡¯ha estudiat molts dels seus racons, des del sociol¨°gic a l¡¯antropol¨°gic. Pioner a acostar-se des de l¡¯acad¨¨mia a expressions com el c¨°mic, ara es reedita la seva Historia del cine (Anagrama) que va sortir fa m¨¦s de quaranta anys. Aquest ¨¦s un resum de la conversa que vam tenir, fa uns dies, amb la nova edici¨® d¡¯aquesta hist¨°ria acabada de sortir del forn.
La primera hist¨°ria del cine ¨¦s de 1925, per¨° quan comen?a a fer-se hist¨°ria de veritat ¨¦s amb l¡¯aparici¨® del sonor. Als anys trenta, el cinema comen?a a tenir consci¨¨ncia d¡¯historicitat. El llibre, d¡¯enc¨¤rrec, es va publicar l¡¯any 1969 i es va traduir de seguida a l¡¯itali¨¤. Em vaig perdre l¡¯edici¨® americana per burro. L¡¯editorial Simon and Schuster em va dir que si els portava el llibre en angl¨¨s me¡¯l publicarien. No ho vaig fer. Un dels pitjors errors de la meva vida. Peri¨°dicament, Lumen, que va treure l¡¯edici¨® de butxaca, en dos volums, em demanava posar-lo al dia. ?s un llibre una mica patchword perqu¨¨ va anar tenint afegits. Quan Esther Tusquets es va adonar que es venia m¨¦s el volum 2 perqu¨¨ era el que creixia, en va fer un ¨²nic llibre. Estava esgotat des de l¡¯any 2001. Ara es torna a editar gr¨¤cies a la voluntat d¡¯Herralde. L¡¯he corregit poc, m¨¦s aviat malentesos per coses mal explicades. El cap¨ªtol que he afegit es titula ?ltima sesi¨®n.
Abans que la meva, havien aparegut a Espanya tres hist¨°ries. Una d¡¯Antonio del Amo, del 45. Maria Luz Morales t¨¦ un llibre dels cinquanta. I hi havia la hist¨°ria d¡¯?ngel Zu?iga, on trobes punts de vista interessants. Zu?iga, abans que Cahiers, va ser dels primers que va reivindicar el cinema americ¨¤. Avui aquesta hist¨°ria meva, escrita en solitari, ¨¦s una reliquia. Des de fa uns anys, les hist¨°ries s¨®n col¡¤lectives. Guido Aristarco va posar en peu, per a la Unesco, una hist¨°ria del cinema feta per equips nacionals. En vaig ser vicepresident i va resultar complicad¨ªssima i amb grans problemes diplom¨¤tics. Per¨°, ara, fer individualment una hist¨°ria del cinema seria una temeritat. Ho reconec. No pots parlar amb autoritat de totes les cinematografies.
Avui aquesta hist¨°ria meva, escrita en solitari, ¨¦s una reliquia
Gubern ve d¡¯una fam¨ªlia republicana, els Gubern, i d¡¯una altra af¨ª al franquisme, els Garriga-Nogu¨¦s. Ell va ser militant del PSUC. De fet, la hist¨°ria familiar va ser clau per a la seva estada a Par¨ªs, on cada tarda anava a la Cinemateca¡
La banca Garriga-Nogu¨¦s es va enfonsar i de ser un senyoret vaig passar a ser classe mitjana, tirant a baixa. Comen?o a treballar en una gestoria, per¨° no m¡¯interessava. Era insuportable. I l¡¯any 58 agafo els meus estalvis i me¡¯n vaig a Par¨ªs. Gr¨¤cies a con¨¨ixer idiomes i a amics exiliats trobo feina a l¡¯Unesco distribuint documentaci¨®. Quan torno a Barcelona¡havia vist molt de cinema.
Al final del llibre, en l¡¯edici¨® de 1971, parla que les ¡°revolucion¨¤ries¡± videocassettes transformaran el mercat tradicional de les imatges animades. Avui pr¨¤cticament no existeixen. Gubern ha viscut tot el pas del m¨®n anal¨°gic al digital.
La idea del darrer cap¨ªtol de la nova edici¨® ¨¦s que el cinema ja no ¨¦s el que era. L'era del cine ha passat. Hi ha el videoart, els videojocs en permanent contaminaci¨® m¨²tua. Vivim en un ecosistema audiovisual interactiu i aquest ecosistema fa que es tanquin les sales. A Espanya hi ha capitals sense cinemes, per¨° la gent veu m¨¦s pel.l¨ªcules que mai a casa, des de la tele o l¡¯ordinador. I despr¨¦s hi ha la intermedialitat. Un llibre s¡¯adapta al cine, passa per la televisi¨® i acaba al videojoc, que ¨¦s on es guanyen els quartos de veritat perqu¨¨ es pot interactuar. Harry Potter fa aquest cam¨ª. O a l¡¯inrev¨¦s. Lara Croft comen?a com un videojoc i acaba als cinemes. El cinema digital i la seva capacitat de trucatge fa que ja res no produeixi sorpresa. Als c¨°mics, les vinyetes dels superherois, quiets, s¨®n quelcom d¡¯escult¨°ric. Quan es belluguen al cinema, fent capgirells, tot sembla possible i perden aquell valor d¡¯escultura.
A l'Escola de Barcelona, el catalanisme es veia com un moviment burg¨¨s, conservador
Avui la gosadia est¨¨tica i els arguments m¨¦s trencadors es troben a la televisi¨®. El cinema sembla tenir m¨¦s por.
La televisi¨® ha avan?at molt. Quan compares Dallas i Dinast¨ªa amb Los Soprano¡ Carai, poc li falta per tenir la jerarquia d¡¯El Padrino. Hi ha qui opina que l¡¯avantguarda audiovisual est¨¤ m¨¦s a l¡¯HBO que al mercat de les sales comercials. I de fet, per exemple, Sexo en Nueva York ¨¦s un gran ¨¨xit a la televisi¨® i fracassa al cinema, no t¨¦ la mateixa frescor. La televisi¨® segmenta els p¨²blics i els fidelitza. Fins i tot les pel¡¤l¨ªcules ja es fan m¨¦s llargues perqu¨¨ conv¨¦ a les emissores de televisi¨® per emplenar la seva graella.Tot ¨¦s audiovisual. La paraula cinema ha quedat envellida, hem de parlar d¡¯audiovisual. Aix¨° s¨ª, s¨®c de la generaci¨® que sempre enyorar¨¤ les pantalles i cortines de vellut del Coliseum i que un pet¨® es vei¨¦s sobre una superf¨ªcie de cinc metres quadrats. T¡¯omplia la retina. S¡¯ha perdut aquesta lit¨²rgia.
Quan Gubern va comen?ar a parlar de c¨°mics i de cinema, l¡¯acad¨¨mia, majorit¨¤riament, ignorava aquestes manifestacions¡fr¨ªvoles
S¨®c nen de la guerra civil i la postguerra. Tot i que vivia en una familia burgesa, i no tenia els problemes d¡¯altres persones, l¡¯ambient quotidi¨¤ era sinistre, ple de capellans, militars, falangistes i mutilats de guerra. N¨¦stor Almendros va dir: mai no criticar¨¦ el cinema d¡¯evasi¨® perqu¨¨ pel.l¨ªcules com Horizontes perdidos m¡¯han ajudat a sobreviure. Aquest cinema et permetia somniar despert i viatjar amb la mirada a Nebraska, a Xina. Ho vaig parlar amb Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n i Terenci Moix. Aquell cinema ens va permetre sobreviure. I enamorar-te de la Virginia Mayo i de la Mar¨ªa Montez, que van ser dos amors adolescents meus. Vam entrar al m¨®n del cinema com una forma d¡¯evasi¨®. A mi, el cine que m¨¦s em va enganxar va ser el cinema negre, que no sabia que es deia aix¨ª. S¨®c un gran fan d¡¯aquest cinema. Aquestes pel¡¤l¨ªcules, en lloc d¡¯acabar amb un pet¨® ¡ acabaven amb un cad¨¤ver.
Estudi¨®s, professor, etc. Gubern tamb¨¦ va estar a l¡¯altre cant¨® del cinema. En va ser guionista. Igualment ¨¦s un destacat te¨°ric del m¨®n del c¨°mic i¡. va dirigir una col¡¤lecci¨® de cromos¡
La meva primera experi¨¨ncia en el m¨®n de la imagte va ser perqu¨¨ Bruguera, on hi havia un parent meu, em va oferir ser director de la secci¨® de cromos. Vaig aprendre molt¨ªssim. La darrera col¡¤lecci¨® que vaig fer va ser La conquista del Oeste. Amb el c¨°mic vaig tenir tractes for?a aviat. Umberto Eco havia publicat als anys seixanta Apocal¨ªpticos e integrados. Vaig ser un estudi¨®s primerenc de la cultura de masses i de la imatge. Quan l¡¯any 1973 publico El lenguaje de los c¨®mics, de seguida es tradueix a It¨¤lia. El meu inter¨¨s pel c¨°mic va venir de l¡¯amistat amb Enric Si¨®, a qui dedico el llibre. Era l¡¯¨¨poca del descobriment de la semi¨°tica. Ten¨ªem una reuni¨® setmanal per discutir aquests temes i el llibre ¨¦s el fruit d¡¯aquestes converses.
Hi va haver un moment que la semi¨°tica semblava voler construir una gram¨¤tica del cinema. Ara, com a molt, es parla de ret¨°rica cinematogr¨¤fica. No sembla que la semi¨°tica hagi pogut explicar tot el que pretenia.
Hi ha modes culturals peri¨°diques. La primera moda cultural despr¨¦s de la II Guerra Mundial va ser la cibern¨¨tica. Tot eren models cibern¨¨tics i sistemes de retroalimentaci¨®. Despr¨¦s arrib¨¤ la moda del l¡¯estructuralisme. Tot eren estructures, des dels minerals a les novel.les. I despr¨¦s va tocar la moda de la semi¨°tica. Jo tinc una teoria una mica peregrina sobre per qu¨¨ s¡¯ha oblidat tan injustament. No va prosperar perqu¨¨ alguns van esperar un rendiment econ¨°mic que no va donar. Creien que, especialmente, serviria per a la publicitat, per conquerir les ments i finalment es va quedar al guetto de les universitats.
Tamb¨¦ va portar el cineclub del SEU, el sindicat estudiantil falangista.
El SEU havia programat pel febrer del 56 una assemblea de cineclubs a Madrid. Josep Maria Castellet i Alfons Garc¨ªa Segu¨ª , que era del PSUC, havien dirigit el de Barcelona, per¨° llavors estava sense direcci¨® i una autoritat del SEU em va oferir dirigir-lo. Molts anys m¨¦s tard vaig saber que aquella autoritat era militant del partit comunista. El PCE, seguint ordres d¡¯Stalin, havia comen?at l¡¯entrisme a les organitzacions franquistes. Vaig importar pel¡¤l¨ªcules com Tierra sin pan, ?xtasis o Potemkin, que no es va poder programar i va circular per sessions privades.
I va rescatar dues pel.l¨ªcules de Benito Perojo.
Quan va morir, l¡¯any 1974, la revista Destino em va demanar una necrol¨°gica. En sabia poc de Perojo, per¨° Ricardo Mu?oz Suay, militant comunista a qui Perojo va ajudar quan va sortir de la pres¨®, m¡¯explicava que era un home liberal, obert. I vaig fer un article que es deia Benito Perojo un liberalismo frustrado. Aquest article va mer¨¨ixer una r¨¨plica des de l¡¯Arriba de Marcelo Arroita-Jauregui dient que polititzava la figura de Perojo. I vaig pensar que un dia el replicaria. Al cap dels anys, quasi vint, vaig tenir l¡¯oportunitat de treballar en un llibre sobre Perojo. Vaig investigar a diferents filmoteques i a Par¨ªs vaig descobrir les c¨°pies de dues pel.l¨ªcules de Perojo, El negro que tenia el alma blanca i La bodega, protagonitzades per Concha Piquer. S¡¯havien perdut, arxivades pel t¨ªtol de l¡¯estrena francesa.
Rom¨¢n Gubern va ser membre actiu de l¡¯Escola de Barcelona (EB) que, tant est¨¨ticament como pol¨ªticament, es definia per oposici¨® amb Madrid, per¨° tamb¨¦ per oposici¨® a una idea nacionalista de cinema catal¨¤. Nunes sempre deia que feia cinema de Barcelona, no catal¨¤.
A l¡¯EB, hi va haver una fractura amb la gent com Pere Portabella que sempre ha reivindicat la catalanitat del seu cinema enfront de la nostra reivindicaci¨® de cosmopolitisme. Sembla molt cursi dir que un ¨¦s cosmopolita. Per¨° he treballat a Par¨ªs, Boston, Ven¨¨cia, Par¨ªs, Los Angeles, Roma...i ara mateix, em sento, perdona la cursileria, ciutad¨¤ occidental. No puc evitar-ho.
L¡¯inter¨¨s pel que va ser l¡¯Escola de Barcelona continua viu. Fa poc m¡¯han demanat un pr¨°leg per a un llibre franc¨¨s sobre l¡¯Escola. El nom l¡¯agafa de l¡¯ Escola de Nova York. Era clar que l¡¯EB no es volia identificar amb el cine catal¨¤. El catalanisme es veia com un moviment burg¨¨s, conservador, pujolista. Cap de nosaltres est¨¤vem en aquesta l¨ªnia. EB neix com a negaci¨® del cinema catal¨¤ i aix¨° provoca l¡¯enemistat de Miquel Porter Moix que sempre atacava les nostres pel¡¤l¨ªcules. El film inici¨¤tic va ser Fata Morgana, que neix de la frustraci¨® de Vicente Aranda amb Brillante Porvenir. Gonzalo Su¨¢rez volia fer un documental sobre Teresa Gimpera, una icona fetitxe de la cultura de masses i finalment va ser una altra cosa...Va haver-hi una baralla entre ells dos, el m¨ªtic cop de peu al cul que va donar Aranda a Gonzalo Su¨¢rez. Mu?oz Suay, que era el te¨°ric de l¡¯EB, va fer una met¨¤fora a Fotogramas dient que l¡¯EB era un metro del qual s¡¯entrava i se¡¯n sortia quan es volia. Quan es va estrenar Fata Morgana vaig publicar un article a Nuestro cine que es deia Fata Morgana epifen¨®meno de una cultura en crisis i em vaig inventar una teoria, tot i que no n¡¯estava gaire conven?ut, era un enc¨¤rrec d¡¯amics. Curiosament, s¡¯ha convertit en un article legitimador, program¨¤tic, d¡¯aquell moviment.
Aquesta no va ser l¡¯¨²nica tensi¨® dins de l¡¯EB. La publicaci¨® a Anagrama d¡¯un llibre meu sobre el mcharthisme va suposar l¡¯enfrontament amb el director de la col¡¤lecci¨®, Joaquim Jord¨¤. Som als comen?aments dels setanta. Faig el libre per enc¨¤rrec d¡¯Herralde i quan arriba a Anagrama, Jord¨¤ es nega a publicar-lo. Jord¨¤ militava a l¡¯extrema esquerra i el seu argument era que el mcharthisme no tenia cap inter¨¨s perqu¨¨ era un conflicte entre feixistes i stalinistes. Herralde el va publicar contra la voluntat de Jord¨¤ i aquest episodi ens va distanciar amb en Jord¨¤.
Tamb¨¦ va ser de la colla de la Gauche Divine. Juan Mars¨¦, des de l¡¯amistat i la ironia, va dir que era, senzillament, una manera de beure. Per¨° al seu moment, finals dels seixanta comen?aments dels setanta, va suposar un capgirell cultural.
Va ser una elit antifranquista, burgesa i culturalment modernitzadora i que, a m¨¦s, s¡¯ho passaven b¨¦. La sexualitat ja era m¨¦s lliure perqu¨¨ s¡¯havia inventat la p¨ªndola antibaby. S¡¯ha fet molta frivolitat amb aquest tema, per¨°, de dins de la Gauche Divine, en surten tres editorials (Tusquets, Anagrama, i la refundada Lumen), una nova generaci¨® d¡¯arquitectes, la renovaci¨® de la fotografia (Pom¨¦s, Colita, Maspons). Ho reivindico. Hi havia una fecundaci¨® de noves mirades des de diferents fronts professionals. I a m¨¦s, ens agradava follar i el whisky.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.