Cuidem les maneres

El clima s¡¯est¨¤ enrarint per moments. A part de les tensions pr¨°pies del per¨ªode preelectoral, hi ha indicis preocupants que la pol¨ªtica catalana evoluciona cada cop m¨¦s cap a formes abruptes de polaritzaci¨®. I les xarxes socials han esdevingut un factor inesperat de crispaci¨®, fins al punt que alguns actors pol¨ªtics que abans n¡¯eren usuaris actius, han decidit sortir-ne. ?s un mal s¨ªmptoma. Va passar amb Quim Brugu¨¦, membre en representaci¨® d¡¯ICV al comit¨¨ electoral que havia de supervisar les votacions del 9-N, despr¨¦s d¡¯haver opinat, fent ¨²s de la llibertat d¡¯expressi¨®, que la consulta no tenia prou garanties democr¨¤tiques. Tamb¨¦ va passar amb Gerard Piqu¨¦, el jugador del Bar?a, despr¨¦s de participar amb el seu fill en la darrera Diada, i ahir mateix, el periodista i bi¨°graf autoritzat de Jordi Pujol, Manel Cuy¨¤s, deia en un article a El Punt-Avui que a partir d¡¯ara ser¨¤ usuari passiu de Twitter, ja que s¡¯ha fet tan ¡°antip¨¤tic, punxegut i agressiu¡±, que ja no el fa feli? ni li val la pena intervenir-hi amb les seves opinions, malgrat els catorze mil seguidors que t¨¦.

Si Twitter fos un term¨°metre de la temperatura ambiental, en determinats moments podr¨ªem arribar a la conclusi¨® que som molt a prop del cop de calor. ?s veritat que el que es mou a Twitter no deixa de ser una minoria, per¨° una minoria molt activa. ?bviament, la responsabilitat no ¨¦s del missatger o el contenidor, en aquest cas el mitj¨¤ a trav¨¦s del qual s¡¯expressa tant d¡¯enuig i tanta crispaci¨®, sin¨® dels que en fan ¨²s per desqualificar i insultar.

El darrer episodi de tensi¨® pol¨ªtica viral l¡¯ha protagonitzat el secretari general dels socialistes de Catalunya, Miquel Iceta. En una entrevista a Catalunya R¨¤dio, Iceta va dir: "A l'Alemanya de l'any 1933 s¨ª que hi va haver plebiscit¨¤ries", referint-se a les eleccions que va guanyar Adolf Hitler, i per completar el rebuig als plebiscits, va afegir: "Era el que feien els dictadors". La reacci¨® va ser immediata. Junt amb correccions ben fonamentades i respectuoses pel que fa a l¡¯error de valoraci¨® hist¨°rica, tamb¨¦ hi va haver insults i improperis. Molts. Tots, sobrers. Ahir, Iceta va matisar i, encara que sense rectificar del tot les seves afirmacions, va dir que si alg¨² s¡¯havia molestat per la comparaci¨® de la situaci¨® a Catalunya amb l¡¯arribada al poder de Hitler, demanava disculpes.

El respecte ¨¦s fonamental. Si es perden les maneres, les raons es debiliten

Cal tenir molta cura a l¡¯hora d¡¯establir comparacions. Les eleccions del 1933 a Alemanya es van fer en un clima pol¨ªtic desastr¨®s, la crisi del 29 havia fet estralls i la tensi¨® social era extrema. No van ser, per¨°, unes eleccions plebiscit¨¤ries. Hitler va aconseguir per al seu partit la minoria majorit¨¤ria, ra¨® per la qual, en un clima de terrible intimidaci¨® i viol¨¨ncia, el president li va encarregar formar govern. Una altra cosa ¨¦s el que va fer despr¨¦s, un cop al poder, i com el va utilitzar per segar la democr¨¤cia. Comparar el que va passar llavors amb la situaci¨® actual catalana ¨¦s del tot inapropiat i nom¨¦s contribueix a enterbolir l¡¯ambient. Per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s la reacci¨®, quan va m¨¦s enll¨¤ de la simple discrep¨¤ncia sobre la valoraci¨® d¡¯uns fets hist¨°rics.

Fins ara, Catalunya s¡¯enorgullia de poder plantejar totes les opcions com a leg¨ªtimes, inclosa la independ¨¨ncia, i el moviment sobiranista s¡¯enorgullia del to festiu i positiu amb el qual plantejava el seu repte. Hauria de continuar sent aix¨ª. El respecte ¨¦s fonamental. Si es perden les maneres, les raons es debiliten.