Catalunya per la conc¨°rdia

Com preferiria la majoria dels catalans que es desenvolupessin els esdeveniments despr¨¦s del ¡°proc¨¦s participatiu¡± del 9-N (iniciativa que, per cert, sembla desencertada per al 49% de la poblaci¨® i encertada per al 44%)? La resposta, tenint en compte les dades del sondeig de Metroscopia, sembla clara: reorientaci¨® de la situaci¨® actual cap al pacte i la negociaci¨® m¨¦s que cap a l'enfrontament i la ruptura.

D'una banda, un volumin¨®s 78% de la ciutadania catalana declara que el que ¨¦s realment urgent ara ¨¦s que el Govern de Rajoy i el Govern de Mas parlin i busquin un acord satisfactori per a tothom pel que fa a l'encaix de Catalunya a Espanya. Aquesta reclamaci¨® ¨¦s compartida per igual tant pels votants potencials de les formacions partid¨¤ries del proc¨¦s sobiranista com pels de les que s'hi oposen (fet que suggereix que els electors poden no estar-se sentint gaire c¨°modes amb tantes rotunditats taxatives com senten per part dels seus respectius l¨ªders).

D'altra banda, una ¨¤mplia majoria de catalans (un 53% davant d'un 38%) opina que si, finalment, es convoquessin anticipadament eleccions auton¨°miques, no haurien de tenir car¨¤cter ¡°plebiscitari¡±. ?s a dir, el desig clarament dominant ¨¦s que en unes eleccions anticipades les formacions partid¨¤ries del proc¨¦s sobiranista no s'hi haurien de presentar integrades en una llista ¨²nica, barrejada potser amb representants de moviments socials o figures de la vida social, cultural o esportiva; la clara majoria prefereix que, com en totes les ocasions anteriors, nom¨¦s competeixin partits pol¨ªtics i, a m¨¦s, per separat. ?s a dir, sembla que predomina el recel a qualsevol articulaci¨® frontista de les opcions electorals susceptible d'enverinar encara m¨¦s els ¨¤nims en comptes de ¨Ccom s'enyora¨C propiciar l'acostament i el pacte. Per¨° aix¨° no ¨¦s tot: plantejada la hip¨°tesi que se celebressin eleccions anticipades, que tinguessin car¨¤cter ¡°plebiscitari¡± i que les guanyessin les formacions que donen suport al proc¨¦s sobiranista, la reacci¨® de l'¨¤mplia majoria de la ciutadania catalana (que expressa el 63%) ¨¦s que el que hauria de fer el nou Govern ¨¦s adoptar un full de ruta ¡°a l'estil escoc¨¨s¡±. ?s a dir, negociar amb el Govern espanyol l'organitzaci¨® d'un refer¨¨ndum que fos ja plenament legal sobre la possible independ¨¨ncia de Catalunya. O, dit d'una altra manera, nom¨¦s un 25% dels catalans (que amb prou feines puja fins al 50% fins i tot entre els que es diuen futurs votants d'ERC i CUP: 51% i 49%, respectivament) es declara, si les coses fossin aix¨ª, a favor d'una proclamaci¨® immediata de la independ¨¨ncia per, despr¨¦s, procedir a negociar-ne els detalls i els termes amb el Govern espanyol. La pressa d'alguns dirigents per posar en pr¨¤ctica tan aviat com sigui possible una pol¨ªtica de fets consumats sembla, doncs, lluny de ser compartida per la majoria ciutadana.

?s hora d¡¯optar, com reclama la societat catalana, pel di¨¤leg, per la negociaci¨® i pel pacte

Finalment, quan es planteja, de manera te¨°rica i abstracta, la possible independ¨¨ncia de Catalunya, els ciutadans continuen tendint a dividir-se per meitats: un 44% diu que hi estaria a favor, un 42% en contra. Per¨° si s'indica que la independ¨¨ncia podria suposar quedar fora de la Uni¨® Europea, els partidaris de la secessi¨® baixen al 37%, i els que preferirien continuar formant part d'Espanya passen a fregar la majoria absoluta. I quan a la disjuntiva ruptura/continuisme s'afegeix una tercera possibilitat (¡°un sistema de tipus federal que permeti que Catalunya continu? formant part d'Espanya per¨° amb compet¨¨ncies noves i blindades en exclusiva¡±) ¨Cpossibilitat que pressuposa la voluntat, per part de tots, de negociaci¨® sincera i a fons¨C aquesta opci¨® es constitueix autom¨¤ticament en la m¨¦s preferida pels catalans (46%), i els partidaris de la independ¨¨ncia queden en un 29%. La voluntat, les il¡¤lusions i les prefer¨¨ncies ideals s¨®n una cosa; les possibilitats reals, una altra. I els catalans no les confonen: sentiments a part, la veritat ¨¦s que el 53% (davant del 40%) creu que la independ¨¨ncia t¨¦ molt poques o nul¡¤les probabilitats d'arribar, un dia, a ser realitat.

Que la gran majoria dels catalans (independentistes o no) estan molt enfadats amb el que se'ls presenta com ¡°el Govern de Madrid¡± i amb el tracte que els dispensa no presenta cap mena de dubte. Que hi hagi motius fundats per sentir-se aix¨ª pot semblar m¨¦s o menys discutible, per¨° sembla clar que un sentiment de greuge tan est¨¨s no es pot tractar des del desinter¨¨s o la displic¨¨ncia, com si es tract¨¦s d'un capritx o una rabieta passatgera. La proximitat afectiva es nodreix del contacte, del di¨¤leg i del respecte mutu i lleialtat. La llei no pot imposar-la, com tampoc ha de poder contribuir a dificultar-la. L'anhel, intens i extens, de negociaci¨® que hi ha en la societat catalana mereix la resposta urgent que es reclama, per sobre de tacticismes electoralistes m¨¦s o menys a curt termini dels uns i els altres. ?s hora ¨Cencara ¨¦s hora¨C d'optar, com reclama la societat catalana, pel di¨¤leg, per la negociaci¨® i pel pacte. O, senzillament, i per dir-ho amb paraules d'un catal¨¤ insigne, per a la conc¨°rdia.

Jos¨¦ Juan Toharia ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Sociologia. President de Metroscopia.