Tony Ronald va deixar la clau a la porta

Vista des de la barra, la pista de Luz de Gas era un bosc de tardor amb tons platejats, fulles caigudes i color. El p¨²blic es movia al comp¨¤s de la m¨²sica acompanyant m¨¦s que ballant amb molt moviment d'espatlles i malucs, per¨° poc joc de cames. Pere Gen¨¦, de Lone Star, cantava un Sobrevivir¨¦?com a himne generacional i la gent assentia amb una determinaci¨® festiva. La mitjana d'edat era tan entrada en dies que jo ¨Cper posar una refer¨¨ncia¨C semblava de llarg el m¨¦s jove, i aix¨° que vaig tenir comediscos (groc). ?rem a l'equador de l'homenatge a Tony Ronald i el temps semblava que s'havia aturat en algun moment dels anys seixanta, si tancaves els ulls.

Tony Ronald (al m¨®n Siegfried Andr¨¦ Den Boer Kramer i nascut a Arnhem, Holanda, el 1941, poc abans que hi arribessin els paracaigudistes) va marxar, per fer servir l'expressi¨® de F¨®rmula V, el 3 de mar? del 2013, per¨° ha deixat la clau a la porta. Aquesta clau per accedir al seu m¨®n i recordar-lo ¨¦s la seva m¨²sica, esclar ¨Cincloent-hi el CD p¨°stum Grandes baladas, editat per a l'ocasi¨®¨C, per¨° tamb¨¦ l'afecte de la fam¨ªlia i els amics, i l'incombustible entusiasme dels fans. Ara la clau ¨¦s tamb¨¦ la festa d'homenatge que tots ells li han dedicat ja en dues ocasions ¨Cl'¨²ltima ahir a la nit¨C i que s'ha decidit que tingui continu?tat anual. Parafrasejant Help!, som amics des de la infantesa i ho seguirem sent mentre el cos aguanti.

El primer homenatge que es va fer a Tony Ronald tamb¨¦ va ser a Luz de Gas, el mar? del 2013, al cap de pocs dies d'haver mort, i el segon, amb la recaptaci¨® a benefici de Pallapupas/pallassos d'hospital i la protectora d'animals de Tarragona, es va celebrar ahir a la nit, el mateix dia en qu¨¨ el cantant hauria fet 73 anys. La sala barcelonina va aconseguir una entrada excel¡¤lent ¨Csobretot tenint en compte que era dilluns¨C i la reuni¨® d'un elenc d'estrelles d'aquestes que brillaven especialment quan col¡¤leccionaves els cromos de Vida y color. De nou amb Albert Malla, el locutor de Cocodrilo Club i ¡°punxadiscos revival¡± de mestre de cerim¨°nies, els m¨²sics es van anar succeint a l'escenari aixecant l'entusiasme del p¨²blic (encara que, ai, trobem a faltar Jeanette, que s¨ª que hi va actuar la primera vegada).

Santi Carulla, dels Mustang, va obrir la tanda de nost¨¤lgia amb el Congratulations (1968) de Cliff Richard, per felicitar l'aniversari p¨°stum a l'homenatjat. ¡°En Tony s'ho mereixia i s'ho continua mereixent tot¡±, va dir; ¡°forma part del nostre ideari i de la hist¨°ria de la nostra m¨²sica¡±. I va afegir: ¡°Aquesta ¨¦s la m¨¤gia, que tot segueixi igual¡±. Ni Harry Potter hauria aconseguit reconvertir la matrona de vestit de lleopard que xarrupava un combinat al meu costat en la joveneta que anys enrere segurament ballava Venus de Shocking Blues amb una armilla de serrells i grans perspectives, per¨° d'entusiasme no n'hi faltava. Seguidament l'ex-Mustang va cantar J¨®venes, ¡°el nostre tema per excel¡¤l¨¨ncia¡±. Molts es van agafar de la m¨¤ i es va corejar amb ganes l'estrofa ¡°J¨®venes, somos a¨²n tan j¨®venes, el tiempo sigue sin pasar¡±. Com veieu, una orgia d'optimisme.

Es va cantar amb ganes l'estrofa ¡°J¨®venes, somos a¨²n tan j¨®venes, el tiempo sigue sin pasar¡±

En plena excitaci¨®, Enric Mili¨¢n, de Santab¨¢rbara, calb i amb 68 anys confessos, va desempolsar el colom¨ª Charly, atropellat per un taxista desaprensiu quan els urbans encara portaven salacot i dirigien el tr¨¤nsit des de les torretes. ¡°Tuviste suerte al cruzarte en mi camino/ te salv¨¦ de tu destino / oh, Charly¡±, va cantar, i va haver-hi ganes de lentes, la qual cosa va fer que alguns s'encongissin per passar desapercebuts. Un Blue bayou d'?ngela de Nubes Grises i un bolero de Casimiro van donar pas al What a wonderful world que va interpretar Frank Mercader amb la banda i que en versi¨® balada de Tony Ronald ¨¦s una de les peces del disc p¨°stum, repartit ahir a la nit. ¡°Per¨° com que en Tony era un rocker de collons, ara el versionem aix¨ª, en rock¡±.

Lloren? Santamar¨ªa va continuar posant ritme a la nit elvispresleiant amb El rey. En acabar el tema en el qual va semblar que li perillava la pelvis, va recon¨¨ixer: ¡°No us far¨¦ m¨¦s aix¨° perqu¨¨ mata¡±. I va passar a interpretar un?Para que no me olvides carregat d'intenci¨® que va fer que el p¨²blic s'estrem¨ªs. Jess Marben va cantar Simply the best i llavors va arribar un moment molt emocionant amb els fills de Tony Ronald i la seva segona dona Maril¨® a l'escenari portant un past¨ªs amb una espelma. Maril¨® Dom¨ªnguez va recordar que amb el cantant va ser amor a primera vista i despr¨¦s Dani Ronald va cantar Despu¨¦s del adi¨®s i, a continuaci¨®, amb Monica Green, When I fall in love. Despr¨¦s de Lone Star va arribar el record de Los Salvajes i els seus ressons dels Stones. Recordem l'estrofa de Soy as¨ª: ¡°Toco la guitarra con satisfacci¨®n / y bailo a mi manera aunque llame la atenci¨®n¡±. Despr¨¦s es va interpretar la mateixa Satisfaction: ballant-la a l'estil de Jagger, m¨¦s que buscar satisfacci¨® n'hi havia que semblava que buscaven el desfibril¡¤lador.

¡°En Tony forma part del nostre ideari i de la hist¨°ria de la nostra m¨²sica¡±, va dir Santi Carulla, dels Mustang

L'aparici¨® de David Civera (1979) va sorprendre part de la concurr¨¨ncia, que van pensar que era una picada d'ullet a Clift Richards (per all¨° d'Eurovisi¨®), per¨° va resultar que hi havia una relaci¨® estreta amb Tony Ronald: durant vuit anys la filla del cantant, Julie Den Boer, va ser m¨¤nager de Civera. Julie, nascuda el 1972, va morir el febrer passat a causa d'un c¨¤ncer. La festa es va endinsar en terrenys d'una emotivitat enorme amb Dani recordant la seva germana (¡°el dolor de perdre una germana ¨¦s un dolor diferent de tots¡±) i l'aparici¨® de la parella d'ella. Llavors, d'algun lloc rec¨°ndit de la nostra mem¨°ria, van arribar els Diablos per cantar, precisament, Oh, oh July, un tema que estava dedicat a la primera dona de Tony Roland (July) i a la seva filla del mateix nom. Va representar al grup el seu baix Amado Ja¨¦n, en aquell temps calb com una bola de billar, que va evocar Tony Ronald com un mestre i fins i tot "un raig de sol" (oh, oh, oh) en la m¨²sica espanyola de l'¨¨poca. Va recordar que va ser el primer a fer servir llums psicod¨¨liques i gog¨®s. Malla, el presentador, va aprofitar per llan?ar una de les frases de la nit: ¡°A un tipus que es diu Amado se l'ha d'amar¡±.

En la recta final es va cantar Dejar¨¦ la llave en mi puerta, ja en apoteosi emocional, i, sense soluci¨® de continu?tat, un Help! amb tots els participants a l'escenari que es va corejar tan fort que segur que ha arribat fins a Tony Ronald all¨¤ a dalt, i all¨¤ lluny, on viuen els nostres vells ¨ªdols i es guarden els nostres somnis perduts.