76,5 milions de nens pobres en pa?sos rics
Unicef alerta de l'augment en 2,6 milions dels menors sota el llindar de la pobresa
¡°En els pa?sos m¨¦s castigats per la recessi¨® els nens s¨®n els que m¨¦s estan sofrint les conseq¨¹¨¨ncies i els que m¨¦s les patiran per m¨¦s temps¡±. Aquesta ¨¦s l'alerta que fa Unicef en el seu informe Els nens de la recessi¨®, presentat aquest dimarts, en qu¨¨ descriu com ha afectat la crisi econ¨°mica global als m¨¦s petits de 41 pa?sos rics de l'OCDE i la Uni¨® Europea. La conclusi¨® ¨¦s que s¨®n el grup social m¨¦s perjudicat: 76,5 milions viuen per sota del llindar de la pobresa dels seus pa?sos, 2,6 milions m¨¦s que el 2008.
El cop ha estat, no obstant aix¨°, menys fort als pa?sos amb m¨¦s solidesa dels sistemes de protecci¨® social previs a la crisi i on s'han pres, amb posterioritat, decisions pol¨ªtiques encaminades a refor?ar la seguretat de la inf¨¤ncia. ¡°Cal esmentar que en aquesta crisi social sense precedents molts pa?sos han aconseguit limitar i fins i tot reduir la pobresa infantil¡±, subratlla el document. Hi ha hagut aquesta disminuci¨® en 18 dels 41 estats analitzats per Unicef, en qu¨¨ hi ha quatre milions de nens pobres menys el 2012 respecte al 2008. Aquesta millora l'encap?alen Xile, Pol¨°nia i Austr¨¤lia. En els 23 pa?sos restants ha passat el contrari i ha augmentat el nombre d'infants que viuen per sota del llindar de la pobresa (amb menys del 60% dels ingressos mitjans nacionals). En total, 6,6 milions m¨¦s. En aquest grup hi ha Espanya que, amb un increment de 8,1 punts en quatre anys, t¨¦ un 36,3% dels menors (2,7 milions) en situaci¨® prec¨¤ria. Nom¨¦s Gr¨¨cia (40,5%) i Let¨°nia (38,2%) tenen una proporci¨® m¨¦s elevada d'infants en risc.
¡°Espanya est¨¤ en una posici¨® preocupant¡±, adverteix Marta Arias, directora de sensibilitzaci¨® i pol¨ªtiques d'Unicef. En la seva opini¨®, ?l'Estat espanyol no ha estat capa? de protegir els nens com s¨ª que fa amb les persones m¨¦s grans de 65 anys que, gr¨¤cies al suport p¨²bic, han esquivat el temporal. Ni abans, ni despr¨¦s del desastre econ¨°mic. ¡°Pr¨¨viament no hi havia pol¨ªtiques arrelades centrades en els nens; la inversi¨® en el sistema de protecci¨® a la fam¨ªlia i la inf¨¤ncia no era ni ¨¦s suficient ni eficient¡±, indica. Ni, tot i que el Govern ha anunciat una partida de 32 milions per lluitar contra la pobresa infantil ¡ª11,8 euros per nen en risc a l'any¡ª, en els Pressupostos Generals del 2015. Aix¨ª ho creu Arias, i tamb¨¦ Ana Sastre, directora de sensibilitzaci¨® de Save the Children, que recorda que la despesa p¨²blica dedicada a les fam¨ªlies amb fills ¨¦s ¡°molt inferior¡± a la mitjana europea: un 1,4% del PIB, enfront d'un 2,3% a l'eurozona. Per aix¨°, l'ONG ha demanat al Govern central que augmenti aquest percentatge al 2% del PIB.
Aquesta ¨¦s una de la bateries de mesures que proposen les ONG i Unicef, i que haurien de ser recollides en un hipot¨¨tic Pacte d'Estat per a la Inf¨¤ncia que s'ha estat reclamant en els ¨²ltims mesos. ¡°No n'hi ha prou amb crear ocupaci¨® per protegir els nens¡±, afirma Arias. L'experta destaca que reduir les xifres de l'atur com a soluci¨® universal per sortir la crisi no resoldr¨¤ el problema del gruix de la pobresa infantil a Espanya. Encara que afecta predominantment menors en llars amb tots els membres sense feina, tenir-ne tampoc no ¨¦s garantia de no patir mis¨¨ries. ¡°Parlem dels treballadors pobres. I tenir fills augmenta el risc de ser-ho¡±, indica Arias. Segons l'estudi, tenir un o dos descendents incrementa del 7% al 11% les possibilitats de tenir feina i aix¨ª i tot viure per sota del llindar de la pobresa, ja que les necessitats econ¨°miques en cases amb nens s¨®n un 40% superiors a les que nom¨¦s hi ha adults. El risc ¨¦s encara m¨¦s elevat si es tracta de fam¨ªlies monoparentals, nombroses o immigrants, reitera el document.
La caiguda de l'ocupaci¨®, els salaris i les ajudes p¨²bliques han enfonsat els ingressos a les llars i els han fet caure per sota del llindar de la pobresa, denuncien els autors. A Espanya l'atur arriba?a gaireb¨¦ el 24% de la poblaci¨® activa, els sous han baixat una mitjana d'un 2% anual des del 2008, segons dades recents de l'OCDE, s'han suprimit importants subvencions per als nens, com la prestaci¨® universal per naixement (el xec nad¨®), i s'ha retallat l'assignaci¨® per fills menors de tres anys subjecta a l'avaluaci¨® dels recursos, apunta Unicef.
Per¨° la pobresa no ¨¦s l'¨²nic indicador que puja. L'enquesta mundial de Gallup, recollida en l'informe d'Unicef, revela que en 29 dels 41 pa?sos analitzats augmenta el percentatge de persones que afirmen que no disposen de diners suficients per comprar aliments per a ells mateixos i les seves fam¨ªlies. ¡°Des del 2008, s'ha duplicat amb escreix la taxa dels que no poden permetre's comprar carn o peix cada dos dies a Est¨°nia, Gr¨¨cia i It¨¤lia¡±, es llegeix en el document. Aix¨ª, Unicef adverteix que tamb¨¦ augmenta la quantitat de nens que pateixen privacions materials greus ¡ªviuen en fam¨ªlies que no poden pagar la hipoteca, tenir la casa calenta, afrontar despeses inesperades o menjar prote?nes amb regularitat, entre altres elements¡ª. En els 30 pa?sos de la UE estudiats hi havia 11,1 milions de menors amb aquesta classe de mancances el 2012, 1,6 milions m¨¦s que el 2008. ¡°Amb increments sense precedents en quatre pa?sos: Espanya, Gr¨¨cia, It¨¤lia i Regne Unit¡±, detalla el text. Mentre que d'altres, com Alemanya o Pol¨°nia han redu?t la dada: conjuntament tenen 300.000 nens menys en aquesta situaci¨®.
Combinades les dades de pobresa i les privacions materials, s'observa que puja el nombre de nens que es troben en les dues circumst¨¤ncies. Destaca l'exemple de Gr¨¨cia. Entre els 23 milions de pobres i els 10,4 amb privacions, 6,1 milions estaven a les dues llistes el 2008. Quatre anys despr¨¦s, amb 40,5 milions de menors pobres i 20,9 amb privacions, 18 milions formaven part de les dues. S¨®n 11,9 milions m¨¦s.
No ¨¦s casualitat, adverteixen els investigadors, que les pitjors dades es registrin majorit¨¤riament al sud de Europa, on s'han fet importants ajustos fiscals i retallades en prestacions socials. ¡°Els pa?sos de l'OCDE i molts d'altres van fer el pas d'adoptar paquets d'est¨ªmul en la fase inicial de la crisi. No obstant aix¨°, la persist¨¨ncia de la recessi¨® va provocar una caiguda dels ingressos nacionals i un augment significatiu del d¨¨ficit, i la pressi¨® creixent?dels mercats financers va obligar molts governs a dur a terme retallades pressupost¨¤ries. El gir va ser especialment abrupte a l'eurozona¡±, analitza l'organisme.
Enfront de les pol¨ªtiques d'austeritat en general i per a la protecci¨® de la inf¨¤ncia en particular, pa?sos com Xile, Jap¨® o Su¨¨cia van refor?ar el sistema de protecci¨®, i van incrementar les ajudes o van aprovar-ne de noves. Aix¨ª, Unicef lloa la decisi¨® del pa¨ªs llatinoameric¨¤ d'apujar la bonificaci¨® per maternitat, aix¨ª com l'assignaci¨® familiar de les que estan en situaci¨® de pobresa extrema. Ha redu?t aix¨ª la taxa de pobresa infantil en 8,7 punts, passant d'un 31,4% el 2008 a un 22,8 el 2012. ¡°Va gastar el doble que M¨¨xic, que partia d'una situaci¨® semblant, en el paquet d'est¨ªmul¡±, compara el document. Per aix¨°, continua, el pa¨ªs centreameric¨¤ ha vist incrementat el seu percentatge de menors en risc d'un 29,3% a un 34,3% (cinc punts m¨¦s).
Aquests s¨®n nom¨¦s alguns dels exemples que proven, segons Arias, que els que han invertit en els nens han evitat que caiguin en la pobresa o fins i tot els n'han fet sortir. ¡°Per¨° no nom¨¦s es tracta de prendre mesures pal¡¤liatives i donar ajudes¡±, sost¨¦. En la seva opini¨®, s'ha d'abordar un projecte ¡°m¨¦s ambici¨®s¡± que simples subvencions per a la protecci¨® de la inf¨¤ncia. En aquest sentit, Sastre, de Save the Children, demana que les pol¨ªtiques d'habitatge, fiscals, educatives i les relacionades amb la salut tinguin els nens en el centre i es mesuri l'impacte de les decisions en aquests cap¨ªtols sobre la vida dels menors. ¡°Falten estudis i dades¡±, es queixa.
En aquest sentit, Violeta Assiego, analista de Metroscopiaexperta en drets humans i vulnerabilitats socials, afirma que a m¨¦s fan falta enquestes i estad¨ªstiques sobre com la situaci¨® d'exclusi¨® afecta els nens i ho far¨¤ en la societat en el futur. ¡°En termes laborals, per¨° tamb¨¦ de conviv¨¨ncia¡±, postil¡¤la.
¡°M¨¦s enll¨¤ del nivell d'ingressos i ocupaci¨®, la recessi¨® ha repercutit en altres dimensions importants de la vida d'una persona. Entre el 2007 i el 2013, la sensaci¨® d'estr¨¨s va augmentar en 18 de 41 dels pa?sos, segons una s¨¨rie d'indicadors mesurables, com l'acc¨¦s als aliments i la satisfacci¨® vital¡±, apunta Unicef en la seva investigaci¨®. A Gr¨¨cia, per exemple, el percentatge d'enquestats que va declarar haver patit estr¨¨s el dia anterior va passar del 49% el 2006 al 74% el 2013. Els nens no s¨®n ni molt menys aliens a la situaci¨®. ¡°S'estressen i es preocupen molt quan els seus pares afronten una situaci¨® de desocupaci¨® o p¨¨rdua d'ingressos¡±, afirma l'organisme.
Les conseq¨¹¨¨ncies de no abordar amb profunditat aquest problema poden ser, segons els experts, devastadores. I lamenten que no formi part de l''¡°agenda dura¡± de la majoria dels governs als pa?sos econ¨°micament avan?ats. A Espanya, no confien que sigui una q¨¹esti¨® priorit¨¤ria a debatre en la gimcana d'eleccions que se celebraran el 2015. Segons Assiego la pobresa infantil ha entrat encara poc en el debat p¨²blic i "d'una manera molt paternalista, sense tractar realment els nens com a subjectes de drets¡±. Aix¨°, quan no s'aborda com si es tract¨¦s d'una broma, com va succeir en l'¨²ltim debat entorn dels Pressupostos Generals quan el l¨ªder socialista, Pedro S¨¢nchez, va fer riure els bancs populars en esmentar la pobresa infantil, seguida d'un sonor (i dolor¨®s) "ooohhh".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.