Famosos de dem¨¤ al Primavera Club

El Primavera Club torna a Barcelona. El germ¨¤ petit del Sound, que a difer¨¨ncia d¡¯aquest pren com a espai les sales de concerts i no les instal¡¤lacions del F¨°rum, ofereix tres dies de concerts amb m¨¦s de 40 bandes distribu?des per cinc sales de la ciutat. No ¨¦s nom¨¦s aquesta la difer¨¨ncia amb el Primavera Sound, ja que l¡¯esperit del germ¨¤ petit ¨¦s m¨¦s aventurer, tot programant no els grups ara populars, sin¨® els que presumiblement ho seran en un futur m¨¦s o menys proper. Com un vident que aventura el futur, el festival s¡¯erigeix com a predictor per al seu p¨²blic, al qual demana un vot de confian?a presentant un cartell sense noms populars.

Abel Gonz¨¢lez, programador del Primavera Sound, creu que el festival no nom¨¦s ¨¦s prescriptor, a causa, entre altres raons, de la complicitat entre p¨²blic i festival: ¡°Quan anunciem els grups que vindran, anem de la m¨¤ amb el nostre p¨²blic i confiem que ells vagin descobrint aquestes bandes, que en arribar a Barcelona ja hauran crescut de manera natural entre els nostres seguidors¡±. El p¨²blic ¨¦s doncs per a Gonz¨¢lez un subjecte actiu que no es limita a nedar en aig¨¹es conegudes, sin¨® que fa l¡¯esfor? d¡¯acostar-se a bandes per poder decidir si, arribat el moment, val la pena assistir als seus concerts. Bandes com Jungle, que ja despunten a Anglaterra amb un parell d¡¯¨¨xits a les llistes, Black Bananes, banda de Jennifer Herrera, Alvvays, banda d¡¯indie pop tendre, Ought, banda canadenca de postpunk nascuda sota el paraigua de les protestes estudiantils davant la pujada de taxes universit¨¤ries, o Strand Of Oaks, nom sota el qual es presenta el cantautor nord-americ¨¤ Timothy Showalter, serien part d¡¯aquest grups que, per als seguidors del Primavera Club, no resulten noms desconeguts.

La pres¨¨ncia de bandes del pa¨ªs com Pacosan, Mu?eco o Halc¨®n, entre d¡¯altres, arrodoneixen la part diguem-ne m¨¦s coneguda del cartell. El que resulta curi¨®s ¨¦s que els grups que triomfaran dem¨¤ passat s¡¯agrupen sota etiquetes com psicod¨¨lia, noise rock o pop i postpunk, que pertanyen al segle passat: ¡°Jo no estic aqu¨ª per inventar etiquetes¡±, diu Abel Gonz¨¢lez, que en qualsevol cas accepta que la m¨²sica actual no presenta novetats radicals: ¡°?s veritat que des que la m¨²sica electr¨°nica va deixar de donar sorpreses cada setmana, la m¨²sica sembla que no proposa canvis radicals. De tota manera, ja es veu que cada vegada hi ha m¨¦s cantants de rhythm and blues moderns, i crec que l¡¯efecte de James Blake en la m¨²sica acabar¨¤ notant-se¡±, afirma.

El que no ha canviat amb el temps ¨¦s la velocitat del consum, encara no hem acabat de gaudir dels grups del present i ja hem de descobrir els de dem¨¤. Per Gonz¨¢lez, no representa cap problema: ¡°Per mi aquesta ¨¦s una professi¨® que apel¡¤la a la passi¨®. M¡¯he acostumat a viure a aquest ritme, a sis mesos vista. Quan publiquen una novetat jo penso, ¡®joder, si aix¨° ja ho conec, o ja ho he ballat¡¯. No tinc aquesta sensaci¨® de vertigen¡±.

?