Un virus ja conegut

El fet que les sagues cinematogr¨¤fiques tinguin com a principal objectiu la comercialitat i no acostumin a mirar cap a la creativitat, cap a la immersi¨® en una hist¨°ria i estil ja coneguts per, immersos en una nova oportunitat, continuar indagant en nous camins al voltant de la seva ess¨¨ncia, provoca que quan semblen estar arribant al final per un llanguiment continu nom¨¦s hi hagi dues possibilitats d'actuaci¨®: centrar-se en el m¨²scul que les va veure n¨¦ixer i no arriscar gens ni mica, o tirar la casa per la finestra amb una bogeria creativa que trenqui esquemes i a veure qu¨¨ passa. A?[REC]4: Apocalipsis, Jaume Balaguer¨®, un dels seus dos pares, i els responsables de producci¨® han triat sens dubte la primera opci¨®.

El sentit de l'humor empetiteix i molts actors no s¨®n ni cre?bles

La for?a en la posada en escena, el muntatge i el crescendo en el cinema de Balaguer¨® ¨¦s innegable, i a ells fia el director tota la seva pel¡¤l¨ªcula, aquesta vegada rodada en un vaixell, amb la resurrecci¨® per a la saga del personatge de la reportera televisiva interpretada per Manuela Velasco. En el primer lliurament hi havia un concepte nou, m¨¦s o menys inspirat en altres, com el d'El projecte de la bruixa de Blair, per¨° amb poder intimidatori, tractament ins¨°lit de la c¨¤mera i el punt de vista i infinites dosis d'arpa. Tantes, que la nena Medeiros forma part des de llavors de l'imaginari del cinema de terror, que ha copiat i tornat a copiar la seva f¨®rmula. Ara, en canvi, amb prou feines hi ha una seq¨¹¨¨ncia per al record: la del mico i el cuiner filip¨ª, d'abundant mala bava.

Amb evidents reminisc¨¨ncies de La cosa, sobretot en el tractament de l'a?llament m¨¨dic, per¨° tamb¨¦ en els efectes especials de transformaci¨® en contreure el virus, i un sentit de l'humor molt empetitit respecte del tercer lliurament, la dirigida en solitari pel cocreador de la s¨¨rie, Paco Plaza, la pel¡¤l¨ªcula, a m¨¦s, decau en un altre aspecte: malgrat que en aquest tipus de producte les interpretacions siguin gaireb¨¦ el menys important, excepte Mar¨ªa Alfonsa Rosso, H¨¦ctor Colom¨¦ i, en menor mesura, Velasco, els int¨¨rprets, des dels secundaris de pes fins als qui amb prou feines diuen una frase, no encerten a conjugar naturalitat i dicci¨®, for?a i credibilitat. El fan¨¤tic de la saga trobar¨¤ territori conegut. La resta, m¨¦s del mateix.