La loteria gen¨¨tica de les v¨ªctimes de l¡¯ebola

Enmig de l'horror d'una epid¨¨mia d'ebola com la que est¨¤ massacrant l'?frica occidental, el m¨¦s f¨¤cil ¨¦s deixar-se arrossegar per l'angoixa i la desesperan?a, per¨° els investigadors han de mantenir el cap fred per prendre nota dels detalls valuosos. En aquest i els anteriors brots del virus, els metges han observat difer¨¨ncies vitals en la resposta d'unes persones i unes altres a la infecci¨®, que cobreixen tot el ventall des de la resist¨¨ncia total al virus fins a la mort per hemorr¨¤gies internes generalitzades. Una trencadora investigaci¨® amb ratolins descobreix ara que la causa m¨¦s probable s¨®n les difer¨¨ncies gen¨¨tiques entre individus, i apunta als gens essencials subjacents a aquesta subtil difer¨¨ncia entre la vida i la mort.

No es tracta d'una curiositat per il¡¤lustrar els textos de gen¨¨tica de poblacions. ¡°Esperem que els investigadors m¨¨dics puguin aplicar r¨¤pidament els nostres resultats per desenvolupar candidats a f¨¤rmacs i vacunes¡±, diu el cap de l'estudi, el microbi¨°leg Michael Katze, de la Universitat de Washington. Els gens clau que han trobat als ratolins tenen el seu equivalent en el genoma hum¨¤, i ¨¦s probable que condueixin amb rapidesa a definir els marcadors gen¨¨tics de la resist¨¨ncia a l'ebola; que permetin estudiar en profunditat els fonaments fisiol¨°gics del desenvolupament de la malaltia i, en conseq¨¹¨¨ncia, provar petites mol¨¨cules ¨Ccandidates a f¨¤rmacs¨C que puguin bloquejar aquests processos devastadors.

Investigar a fons una malaltia humana ¨¦s virtualment impossible sense un model animal que n'emuli tots els detalls. Els investigadors del c¨¤ncer, per exemple, dediquen esfor?os intensos a?construir ratolins amb una composici¨® gen¨¨tica ¨°ptima per investigar cada tipus de tumor, i aquesta ¨¦s sovint la part m¨¦s costosa de la seva feina. Tamb¨¦ ¨¦s la menys llustrosa, per¨°, una vegada fet aix¨°, els resultats aplicables a la medicina solen arribar a bon ritme. Aix¨° ¨¦s el que han aconseguit Katze i els seus col¡¤legues per a l'ebola.

Els investigadors de Washington han col¡¤laborat amb el laboratori Rocky Mountain dels Instituts Nacionals de la Salut (NIH), a Montana, i la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (EUA), i presenten el treball a Science. La seva inspiraci¨® ha estat utilitzar no una soca concreta de ratolins ¨Cno n'hi havia cap que hagu¨¦s servit per estudiar la patologia de l'ebola tal com es presenta en les persones¨C, sin¨® tot el contrari: un model de variabilitat gen¨¨tica, anomenat Collaborative Cross, que havien desenvolupat pr¨¨viament per investigar les diverses respostes humanes a un altre virus, el de la grip.

Els gens clau que han trobat als ratolins tenen el seu equivalent en el genoma hum¨¤

El Collaborative Cross ¨¦s una poblaci¨® de ratolins que combina vuit soques homog¨¨nies: cinc l¨ªnies cl¨¤ssiques de laboratori i tres m¨¦s d'obtingudes del camp. En conjunt, aquestes vuit soques contenen el 90% de la variabilitat gen¨¨tica de tots els ratolins que caminen pel planeta. Per a gaireb¨¦ qualsevol prop¨°sit pr¨¤ctic, la seva combinaci¨® es pot considerar un model de la laboratori de l'esp¨¨cie natural, per¨° amb una difer¨¨ncia crucial: els investigadors coneixen fins a l'¨²ltima lletra els genomes de les vuit soques fundadores, i poden saber en tot moment de quina prov¨¦ cada gen, i cada part de cada gen, en un ratol¨ª que els interessi per qualsevol ra¨®. Per exemple, perqu¨¨ ¨¦s resistent a l'ebola. Aix¨° condueix als gens responsables de la resist¨¨ncia de manera gaireb¨¦ instant¨¤nia, com en una Isl¨¤ndia de ratolins.

En infectar-los amb ebola, tots els ratolins van perdre pes els primers dies, com passa en humans. Per¨°, tamb¨¦ exactament com passa amb les persones, alguns ratolins (19%) van recuperar el pes en dues setmanes i no van patir cap mena de s¨ªmptoma de la malaltia; d'altres (11%) en van patir els s¨ªmptomes amb un ventall de gravetat, mostrant una resist¨¨ncia parcial al virus; el 70% restant va patir els s¨ªmptomes cl¨¤ssics de l'ebola, amb inflamaci¨® del fetge, coagulaci¨® retardada, melsa inflada i hemorr¨¤gies internes, amb un desenlla? fatal en la meitat dels casos. No nom¨¦s els s¨ªmptomes, sin¨® fins i tot les xifres aproximades, emulen amb una fidelitat esgarrifosa la situaci¨® en humans.

El treball confirma que aquestes respostes tan diferents entre uns individus i uns altres no tenen res a veure amb la variabilitat gen¨¨tica del virus, sin¨® que s¨®n degudes a les seves v¨ªctimes. Els cient¨ªfics han insistit aquests dies que l'extraordin¨¤ria gravetat de l'actual brot d'ebola a l'?frica occidental no ¨¦s degut al fet que el virus s'hagi fet m¨¦s transmissible. La causa cal buscar-la m¨¦s aviat en la demografia de la poblaci¨® a la qual ha atacat, organitzada en ciutats m¨¦s que en poblets.

No nom¨¦s els s¨ªmptomes, sin¨® fins i tot les xifres aproximades, emulen amb una fidelitat esgarrifosa la situaci¨® en humans

Amb la seva poblaci¨® de ratolins variables per¨° identificats fins a l'¨²ltima lletra del seu genoma, Katze i els seus col¡¤legues ja han extret conclusions valuoses. Si el virus dispara els gens implicats a inflamar les art¨¨ries i matar les c¨¨l¡¤lules (apoptosis, en l'argot), l'individu s'acaba morint. Si, en canvi, els gens que responen s¨®n els que reparen els vasos sanguinis i ordenen proliferar els limf¨°cits ¨Cles c¨¨l¡¤lules blanques de la sang que encarnen el sistema immune¨C, l'individu sobreviu i es recupera. Altres difer¨¨ncies crucials afecten un tipus especialitzat de c¨¨l¡¤lules del fetge que regula la inflamaci¨®. I les variacions en un gen anomenat Tek semblen especialment rellevants.

?s nom¨¦s un treball fosc i minuci¨®s desenvolupat amb ratolins en un laboratori de nivell 4 rec¨°ndit perdut a Hamilton, Montana. Per¨° algun dia la vostra vida pot dependre d'ell.