Romero: ¡°No vull entrevistes... el que necessito ¨¦s el meu gos!¡±

El d'ahir va ser un dia de ll¨¤grimes, r¨¤bia i tensi¨® en el matrimoni de Teresa Romero (la primera persona contagiada d'ebola a Espanya) i el seu marit Javier Lim¨®n. Per¨° no perqu¨¨ hi hagi discussions entre ells o es portin malament. Tot al contrari: en els seus di¨¤legs telef¨°nics regna respecte i afecte. Per¨° ara la veu de Teresa s'eleva quan se'n recorda del seu gos, l'Exc¨¢libur, i nom¨¦s s'apaivaga quan Javier li comenta les novetats de l'exterior. Ella continua a?llada a l'hospital Carlos III, amb l'esperan?a que l'¨²ltima an¨¤lisi sobre fluids que se li ha fet descarti definitivament la pres¨¨ncia de l'ebola al seu cos.

Com et trobes avui?, li pregunta el seu marit pel m¨°bil, des d'una habitaci¨® del despatx del seu advocat, Jos¨¦ Mar¨ªa Garz¨®n, que prepara una contundent acci¨® judicial per les omissions i desistiments que haurien pogut determinar el contagi de Teresa. I tamb¨¦ perqu¨¨ es reparin els danys i perjudicis que el male?t virus ha causat al matrimoni.

¡ª¡°Estic cansada, em fan mal les espatlles¡±, ¡ªcontesta Romero.

¡ª¡±Per¨° aix¨° deu ser d'estar al llit... gaireb¨¦ sense moure't¡±.

La Teresa est¨¤ molt recuperada. I se li nota, i la seva veu canvia de to segons el tema que tracti amb el seu marit. El d'Exc¨¢libur l'exacerba. ?s feli? davant la proximitat de l'alta m¨¨dica, per¨° li fa por pensar en el moment en qu¨¨ franquejar¨¤ la porta de casa i veur¨¤ que l'Exc¨¢libur no hi ser¨¤ per saludar-la, com feia sempre. ¡°No vull cap entrevista, el que necessito ¨¦s el meu gos...¡±, se la sent en veu alta a l'altre costat del tel¨¨fon quan Javier li comenta el desig d'aquest diari de parlar amb ella.

¡°Nom¨¦s vull que em donin el gos¡­ Qu¨¨ li han fet al meu gos aquests fills de la seva mare... per qu¨¨ me l'han matat¡­!¡±, se sent com crida Romero, plena de r¨¤bia i impot¨¨ncia.

Javier Lim¨®n, que ha perdut cinc quilos aquest mes, s'emociona escoltant la seva dona. El seu rostre tamb¨¦ reflecteix dolor. Sobretot quan evoca el sofriment que, explica, devia passar l'Exc¨¢libur aquells dies nefastos, quan a ella li van diagnosticar l'ebola a l'hospital d'Alcorc¨®n, al qual va acudir amb febre i deixant l'animal a casa, pensant que tornaria, i amb Espanya ja commocionada per la not¨ªcia.

Teresa i Javier van ser a?llats a l'hospital i durant dos dies l'Exc¨¢libur va estar sol a casa, fins que va ser sacrificat. Un n¨²vol negre que, de sobte, va arrasar la tranquil¡¤litat del matrimoni: va acostar Romero a la mort i va matar l'Exc¨¢libur. Javier recorda amb gran amargor aquells moments. ¡°No vull ni pensar com devia sentir-se aquells dies el meu gos, en veure que passaven les hores i cap dels dos no arrib¨¤vem a casa, mentre que a trav¨¦s de les finestres sentia sorolls a fora i al carrer¡±, recorda Javier, plorant. ¡°Imagino com de nervi¨®s devia posar-se quan va sentir que uns estranys abatien la porta, entraven uns encaputxats de cap a peus, i el volien agafar¡­¡±. L'Exc¨¢libur tenia 12 anys, "per¨° estava molt b¨¦ de salut i mai no va ser agressiu amb ning¨²: anava pel carrer i ell notava que alg¨² li mirava als ulls, ell tamb¨¦ se'l mirava i s'hi acostava movent la cua perqu¨¨ l'acarici¨¦s. Ho feia igual tant amb nens com amb adults¡±, recorda Javier.

Teresa i el seu marit estan molt dolguts amb el que ha passat: ¡°Hi havia moltes opcions abans que sacrificar-ho, posar-lo en quarantena i observar-lo... Quan van venir a casa a buscar-me, em vaig acomiadar de l'Exc¨¢libur, i li vaig tocar la boca, els llavis, els ulls, tot¡­ i aqu¨ª estic jo, i no em va contagiar res, per qu¨¨ ho hauria d'haver estat, ell?". A Teresa no se li'n va del cap la p¨¨rdua del seu gos des que va saber la not¨ªcia. Fins i tot en els mals moments va preguntar per l'animal, per¨° els metges li van retirar el tel¨¨fon m¨°bil perqu¨¨ no vei¨¦s les not¨ªcies.

Javier tamb¨¦ estava a?llat a l'hospital i era una manera d'escapolir-se de les preguntes de la seva dona sobre l'Exc¨¢libur. Sabia que li sabria molt greu: per aix¨° va esperar a la segona an¨¤lisi, que tamb¨¦ va donar negatiu a l'ebola, per confessar-l'hi. ¡°S¨ª, l'han sacrificat¡±. Es va fer un silenci ¡°i els dos ens vam posar a plorar¡±, recorda Javier.