A Mayerling, una nit...

A Mayerling, una nit, va morir de mort violenta el fill de l¡¯emperador Francesc Josep, fet que, possiblement, va decidir la hist¨°ria d¡¯Europa del segle seg¨¹ent: sense aquella mort no hi hauria hagut atemptat de Sarajevo el 1914, amb totes les conseq¨¹¨¨ncies. Com ?lvaro Cunqueiro, com Perucho, N¨¨stor Luj¨¢n tenia aquella gr¨¤cia de barrejar la fantasia, la faula, l¡¯erudici¨® i l¡¯an¨¨cdota rigorosament hist¨°rica. Tal com fa en aquesta narraci¨® deliciosa que es diu aix¨ª, A Mayerling, una nit... Ning¨² sap si realment el kronprinz Rodolf, fill de la bella i g¨¨lida Sissi i hereu de l¡¯Imperi austrohongar¨¦s, es va su?cidar per confuses raons amoroses aquella nit del 1889, o si la seua mort tingu¨¦ unes altres causes. Per esbrinar-ho, conta N¨¨stor Luj¨¢n, van ser convocats a Viena els dos detectius m¨¦s famosos d¡¯Europa, Sherlock Holmes i Hercule Poirot, els quals finalment, despr¨¦s de llargues investigacions, converses (inclosa una visita memorable de Holmes a Sigmund Freud), sopars amb xampany abundant, i n¨²vols de fum de tabac, van donar versions ben diferents d¡¯aquella mort, su?cidi o crim. Hi hagu¨¦ pel mig una c¨¨lebre amant de l¡¯arxiduc Rodolf, que torn¨¤ a l¡¯emperadriu un topazi que l¡¯hereu insensat li havia regalat. La damisel¡¤la de virtut escassa narra una visita de la dama de confian?a de Sissi, amb una conversa que acaba ben estranyament: ¡°Llavors em digu¨¦ una cosa curiosa, sense anomenar l¡¯emperadriu. Em digu¨¦: ¡®No estaria gens malament que un altre dia tingu¨¦ssim una conversa, no tan fr¨ªvola com aquesta amb mi, sin¨® en pres¨¨ncia d¡¯una altra persona. Jo crec que tot el que es pot dir s¡¯ha d¡¯expressar clarament. Nom¨¦s all¨° de qu¨¨ no es pot parlar s¡¯ha de callar¡¯¡±. (p. 200). Aix¨° recorda l¡¯amant de Rodolf i, en efecte, la frase ¨¦s ¡°una cosa curiosa¡±. ?s, gaireb¨¦ exactament, la c¨¨lebre Tesi Setena (¡°Sobre all¨° de qu¨¨ no es pot parlar, s¡¯ha de callar¡±) del Tractatus de Ludwig Wittgenstein, un altre vien¨¦s insigne, nascut l¡¯any 1889, poques setmanes despr¨¦s de la mort misteriosa. Val m¨¦s callar sobre els misteris de la metaf¨ªsica, pensava Wittgenstein. Val m¨¦s callar sobre els misteris de l¡¯Imperi de cor corcat, pensava la dama de l¡¯emperadriu. Val m¨¦s callar, potser, sobre el misteri ontol¨°gic d¡¯Espanya i sobre la corca que rosega aquest petit imperi marginal. O fer literatura, amb l¡¯humor i la ironia de Luj¨¢n.