¡°Si l¡¯Estat no vol negociar, no pagarem el deute i caur¨¤ en ¡®default¡¯¡±

Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) afronta els dies m¨¦s decisius des que es va fer c¨¤rrec de la presid¨¨ncia d'Esquerra Republicana, el 2011. Despr¨¦s de dos anys de pacte amb CiU per celebrar una consulta el 9 de novembre, ha vist com el Govern canviava la votaci¨® per un proc¨¦s participatiu. El l¨ªder d'ERC d¨®na per trencat el pacte amb CiU i, tot i que promet ajudar perqu¨¨ el 9-N sigui un ¨¨xit, t¨¦ la vista fixada en unes eleccions en qu¨¨ parteix com a favorit.

Pregunta. Com veu la decisi¨® del Govern espanyol d¡¯impugnar la consulta?

Resposta. El Govern espanyol actua com una piconadora de drets, amb un PSOE enganxat a remolc del PP. L¡¯Estat ha convertit un marc constitucional pensat com a garant de drets i llibertats en un mur de formig¨®.

P. Si el Govern catal¨¤ l¡¯acata, qu¨¨ faran?

R. Doncs farem tot el possible perqu¨¨ els catalans puguin votar. Cal seguir endavant, com haur¨ªem d'haver fet amb l¡¯altra consulta. Hem de ser conseq¨¹ents amb el mandat democr¨¤tic que ens va encarregar el poble. Ens va encarregar una consulta de deb¨° amb conseq¨¹¨¨ncies jur¨ªdiques, i hem de fer que el 9-N s'hi assembli el m¨¤xim possible.

P. I s'hi assembla?

R. Malauradament, el Govern diu que no genera un mandat democr¨¤tic, que nom¨¦s es pot generar amb unes eleccions. Nosaltres l'haur¨ªem volgut sorgit d'una consulta.

P. De qu¨¨ serveix, doncs, votar el 9-N?

R. Per mobilitzar la societat catalana i demostrar que tenim moltes ganes d'exercir la democr¨¤cia.

P. No creu que pot acabar fatigant la crida constant a la mobilitzaci¨® sense que hi hagi cap canvi real?

R. Precisament per aix¨° nosaltres vol¨ªem la consulta, i tal com estava prevista generava un mandat vinculant. Lamentem que no sigui aix¨ª.

¡°Davant la impugnaci¨® cal seguir endavant, com s¡¯hauria d¡¯haver fet amb l¡¯altra consulta¡±

P. Ara es bolquen en el nou 9-N, per¨° van escenificar la ruptura al Govern.

R. Vam constatar que el Govern havia obert un escenari nou i no pactat, fora de tots els acords i incomplint el mandat dels ciutadans. Nosaltres voldr¨ªem seguir en el model anterior, per¨° ajudarem en aquest.

P. Si el 9-N hi ha poca participaci¨®, s'acaba el proc¨¦s?

R. Al contrari. Voldr¨¤ dir que la gent vol unes eleccions, que s¨ª que generen un mandat democr¨¤tic. Estem conven?uts que anir¨¤ b¨¦. Per¨° vagi com vagi, siguin quins siguin els resultats, seran imprescindibles unes eleccions.

P. Han valgut la pena aquests dos anys de cam¨ª per trencar la unitat un mes abans del 9-N?

R. Hi havia un comprom¨ªs de fer la consulta amb conseq¨¹¨¨ncies refrendat¨¤ries, i el Govern ha plantejat un escenari nou i no pactat.

P. No era un engany insistir que es faria la consulta s¨ª o s¨ª?

R. Estem conven?uts que es podia fer, i que s'havia de fer. No va arribar mai cap requeriment judicial per cap aspecte concret.

P. El Constitucional ho va impugnar.

R. Sense cap requeriment judicial que atur¨¦s cap aspecte en concret, quedava marge. Quedava molt cam¨ª per rec¨®rrer.

P. El nou 9-N t¨¦ totes les garanties democr¨¤tiques?

R. Ho esperem. Esperem que el Govern ho faci de la millor manera possible i les garanteixi. Nosaltres hi ajudarem tant com puguem.

P. La llei s'ha posat al l¨ªmit: els funcionaris, l'obligaci¨® de fer publicitat.

¡°El Govern ha obert un escenari nou i no pactat. Ara el que fa falta s¨®n unes eleccions¡±

R. Hem d'obeir els ciutadans de Catalunya, que s¨®n els que ens havien fet un mandat.

P. Se senten tra?ts pel Govern? Es penedeixen del pacte?

R. No ¨¦s rellevant. Vam signar aquell pacte perqu¨¨ est¨¤vem conven?uts que hi hauria una consulta amb conseq¨¹¨¨ncies refrendat¨¤ries. No ha pogut ser? Doncs que sigui a trav¨¦s d'unes eleccions.

P. Va ser un error, doncs?

R. Vam signar perqu¨¨ est¨¤vem conven?uts que era possible fer-ho, i encara n'estem ara.

P. La consulta que van convocar tampoc tenia conseq¨¹¨¨ncies refrendat¨¤ries.

R. Des del nostre punt de vista, s¨ª. Si el resultat era molt evident i tenia totes les garanties, les conseq¨¹¨¨ncies eren refrendat¨¤ries. Una cosa ¨¦s el marc legal per convocar-la i l'altra les conseq¨¹¨¨ncies que se'n generen.

P. D¨®na la ra¨® al Constitucional, quan diu que ¨¦s un refer¨¨ndum encobert.

R. ?s evident que era un refer¨¨ndum. ?s el vot dels ciutadans el que el converteix en vinculant.

P. La pregunta del nou 9-N ¨¦s la mateixa. Pot provocar, doncs, el mateix efecte?

R. Ens agradaria, per¨° el Govern de Catalunya ja ha dit que no. Hem de buscar el mandat en unes eleccions.

P. Com es fa un mandat per a la independ¨¨ncia en unes auton¨°miques?

R. Fent unes eleccions constituents que determinin una majoria amb un programa com¨²: exercir la independ¨¨ncia tan aviat com sigui possible. Ni declarar-la, ni proclamar-la: exercir-la, implementant les estructures necess¨¤ries. Un comprom¨ªs tamb¨¦ amb la just¨ªcia social, la igualtat d'oportunitats, i la lluita contra la corrupci¨®.

P. Aix¨° es fa amb una llista comuna dels independentistes que inclogui partits amb corrupci¨®?

R. No. Aix¨° es fa amb un comprom¨ªs program¨¤tic, perqu¨¨ el que ¨¦s rellevant ¨¦s qu¨¨, no qui.

¡°La llista ¨²nica no est¨¤ sobre la taula. No ¨¦s important qui, sin¨® qu¨¨: la independ¨¨ncia¡±

P. Vol pactar un punt en com¨²?

R. Hem d'exercir la independ¨¨ncia des del primer moment, i per aix¨° hem de fer unes eleccions constituents. Aquesta ¨¦s la q¨¹esti¨® clau, i despr¨¦s que cadasc¨² es posicioni com cregui oport¨².

P. Vost¨¨ sol, per m¨¦s que guanyi en les enquestes, no pot decidir que siguin constituents.

R. Si depengu¨¦s d'ERC ho far¨ªem aix¨ª, i demanarem als altres que ho facin.

P. I no seria millor pactar un programa com¨²?

R. Els punts d'Esquerra s¨®n els m¨¦s l¨°gics en aquest moment, perqu¨¨ perllongar l'agonia no aporta res de bo. La resta, que es posicionin com creguin oport¨². Nosaltres expliquem el nostre argumentari, i la resta explicar¨¤ el seu. Potser tothom estar¨¤ d'acord en els arguments que ERC exposa.

P. Per tant, perqu¨¨ hi hagi un programa o una llista en com¨² els partits han d'assumir els punts d'ERC.

R. La llista ¨²nica no est¨¤ sobre la taula, ¨¦s irrellevant qui. Si resulta que la posici¨® d'ERC ¨¦s compartida, hi haur¨¤ un punt en com¨². Si nom¨¦s ho ¨¦s en part, ser¨¤ parcialment en com¨².

P. Si ¨¦s irrellevant qui, li ¨¦s igual ser candidat?

R. Hi insisteixo. El que ¨¦s important ¨¦s el qu¨¨. No t¨¦ sentit posar-se a discutir sobre una cosa irrellevant. Primer comprovem en qu¨¨ coincidim.

P. Durant aquests dos anys tamb¨¦ prometien estructures d'Estat. Qu¨¨ canviar¨¤?

R. Si el Govern n'ha fet, podrem exercir la independ¨¨ncia. Si no, n'implementarem immediatament.

¡°El Govern espanyol no far¨¤ cap oferta. I si la fa, no ser¨¤ cre?ble¡±

P. Eren socis del Govern. Alguna responsabilitat hi deuen tenir...

R. Hem ajudat el Govern en tot all¨° que necessitava. Confiem que les estructures estiguin fetes, i aix¨ª ja podrem exercir la nostra condici¨® d'Estat independent. ?s impossible negociar amb l'Estat espanyol si no ¨¦s aix¨ª. Negociar de tu a tu amb l'Estat nom¨¦s es pot fer amb la independ¨¨ncia. Qui encara pensi que es pot fer des de la comunitat aut¨°noma viu en un autonomisme m¨¤gic. Hem de negociar com un tot, i s¨®n vitals el arguments que posem damunt la taula. Una de les claus ¨¦s el deute p¨²blic espanyol. La societat catalana n'ha d'assumir una part sempre que Espanya s'avingui a negociar els actius amb la Rep¨²blica Catalana. Si l'Estat espanyol no negocia estar¨¤ fent inviable que l'economia catalana es pugui fer c¨¤rrec d'aquest deute, i col¡¤locar¨¤ l'Estat espanyol en situaci¨® de 'default'. Aix¨° no ho vol la comunitat internacional, i per tant pressionar¨¤ el Govern espanyol perqu¨¨ s'avingui a negociar. L'Estat negociar¨¤ si som ferms.

P. Sona com una amena?a: o m'acceptes les condicions o t'enfonso

R. En absolut. Estarem encantats d'assumir la part que ens correspongui, per¨° nom¨¦s ho podrem fer si l'Estat no es nega a negociar. Quina part hem d'assumir? Hi ha criteris. Els acords de Dayton diuen que el repartiment s'ha de fer en funci¨® de la despesa efectiva a cada territori: aix¨° implica el 9%. ?s molt millor aix¨° que haver-lo de pagar a trav¨¦s dels impostos, que ¨¦s la part proporcional del que paguem, el 24%.

P. Si el Govern espanyol mant¨¦ la clau de la caixa i creen la hisenda catalana, cridaran a la insubmissi¨® fiscal a Espanya?

R. Els ciutadans hauran de triar entre assumir 240.000 milions d'euros de deute o assumir-ne una part m¨¦s raonable. Per fer-ho hauran d'obeir les lleis del Parlament d'un pa¨ªs que estar¨¤ exercint com un pa¨ªs independent.

P. Per¨° si no est¨¤ reconegut i el Govern no negocia...

R. Els mercats i la comunitat internacional el faran negociar.

P. Tamb¨¦ deien que la comunitat internacional permetia votar a Catalunya.

R. No dic que la comunitat internacional vindr¨¤ a regalar-nos res. En defensa dels seus interessos, convencer¨¤ el Govern que hi ha d'haver un proc¨¦s de repartiment d'actius i passius.

P. No li ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil no recon¨¨ixer Catalunya?

R. Li interessa que tots puguem complir amb les nostres obligacions, i l'evoluci¨® de l'Estat fa inviable aquest compliment. L'Estat acabar¨¤ sense poder pagar el deute.

P. Pitjor ho tindr¨¤ si perd Catalunya, el 20% del PIB.

¡°ERC no aprovar¨¤ els Pressupostos ni n¡¯avalar¨¤ una pr¨°rroga¡±

R. L'Estat ha de fer unes reformes fonamentals, per¨° nom¨¦s les far¨¤ si nosaltres estem en una posici¨® de fortalesa i claredat.

P. Per pressionar la comunitat internacional encara defensa que es pari l'economia catalana?

R. La capacitat de mobilitzaci¨® de la societat pot tenir conseq¨¹¨¨ncies que ajudin l'Estat espanyol a entendre que ¨¦s bo per a tothom que afrontin els seus compromisos internacionals, i segur que ho entendr¨¤ quan sigui imprescindible negociar.

P. L'Estat t¨¦ les seves armes. Qu¨¨ passa si no paga les n¨°mines?

R. Els ciutadans veur¨ªem que ¨¦s imprescindible resoldre la q¨¹esti¨® de la Hisenda immediatament. Com tantes altres vegades l'actitud del Govern probablement ajudar¨¤ a fer entendre als ciutadans la necessitat de fer un pa¨ªs independent.

P. L'Estat ha estat el seu millor aliat?

R. Sens dubte, ¨¦s un dels principals motors perqu¨¨ la societat catalana sigui independentista.

P. No obstant aix¨°, la tercera via tindria ¨¨xit si hi hagu¨¦s una oferta de l'Estat.

R. El Govern espanyol no far¨¤ cap oferta. O en tot cas, no ser¨¤ cre?ble, ni del PP ni del PSOE. Mai cap Govern ha complert res del que s'havia comprom¨¨s amb la societat catalana.

P. Vost¨¨s es neguen a pactar els Pressupostos. Temen que el president pacti amb el PSC i refredi la consulta?

R. Els ho ha de preguntar a ells. ERC no tornar¨¤ a aprovar uns Pressupostos auton¨°mics, per¨° estar¨¤ encantada d'analitzar i aprovar els d'una Catalunya independent.

P. I una pr¨°rroga, l'avalar¨¤?

¡°Nom¨¦s podem construir el futur estant nets de corrupci¨®. CiU ha de fer un esfor? important¡±

R. No t¨¦ sentit, amb 4.000 milions d'euros menys d'ingressos. ?s una xifra monstruosa.

P. M¨¦s inviable ¨¦s tenir uns Pressupostos d'un Estat independent l'1 de gener.

R. ?s molt m¨¦s f¨¤cil que aquest pa¨ªs sigui independent que aprovar uns Pressupostos aix¨ª. La independ¨¨ncia dep¨¨n de nosaltres. Els Pressupostos, de Crist¨®bal Montoro.

P. Per¨° no es pot governar sense pressupostos

R. Es poden fixar les prioritats que es vulguin, per¨° si els diners no hi s¨®n, no es poden complir.

P. Si es convoquessin eleccions ara, com volen, serien m¨¦s tard de l'1 de gener. I es necessitar¨¤, com a m¨ªnim, una pr¨°rroga.

R. Doncs s'aplicar¨¤ el de l'any passat. Una cosa ¨¦s allargar-lo un mes, l'altra aplicar les retallades de 4.000 milions durant tot l'any.

P. ?s el que han fet els ¨²ltims dos anys.

R. No est¨¤vem parlant d'aquestes xifres, el total era m¨¦s alt. Aix¨ª, ¨¦s inaplicable: s'haurien de tancar els hospitals, els Mossos, els Bombers, cancel¡¤lar la despesa farmac¨¨utica... ERC no ser¨¤ c¨°mplice d'una bogeria aix¨ª.

P. S'han sentit c¨°modes anant de bracet amb CiU, tan afectada per la corrupci¨®?

R. El futur de Catalunya l'hem de construir amb aquells que estiguin nets de corrupci¨®; si no, ¨¦s impossible.

P. Les enquestes diuen que vost¨¨s no tindrien majoria. Si busquen aliats per proclamar la independ¨¨ncia, CiU en quedar¨¤ exclosa per la corrupci¨®?

R. Nom¨¦s podem construir el futur estant nets. CiU est¨¤ afectada per molts casos i ha de fer un esfor? molt important.