Una jutgessa argentina ordena detenir Utrera Molina i 20 c¨¤rrecs franquistes

La jutgessa argentina Mar¨ªa Servini de Cubr¨ªa, que investiga l'¨²nica causa oberta al m¨®n pels crims del franquisme, ha dictat ordre de detenci¨® contra Jos¨¦ Utrera Molina, sogre de l'exministre de Just¨ªcia Alberto Ruiz-Gallard¨®n i 20 c¨¤rrecs franquistes m¨¦s. La magistrada sol¡¤licita a Espanya la seva extradici¨® per interrogar-los a Buenos Aires.

La magistrada imputa Utrera Molina per "haver convalidat amb la seva signatura la sent¨¨ncia de mort de Salvador Puig Antich", executat a garrot vil el 2 de mar? del 1974, als 23 anys, i recorda que els fets que li imputa "s¨®n sancionables amb les penes de reclusi¨® o pres¨® perp¨¨tua".

A m¨¦s d'Utrera Molina, exministre franquista, la jutgessa argentina ha ordenat la detenci¨® del tamb¨¦ exministre Rodolfo Mart¨ªn Villa, a qui considera responsable de "la repressi¨® de la concentraci¨® de treballadors a Vit¨°ria el 3 de mar? del 1976 en la qual van ser assassinats els treballadors Pedro Mart¨ªnez Ocio, Francisco Aznar Clemente, Romualdo Barroso Chaparro, Jos¨¦ Castillo Garc¨ªa i Bienvenido Pereda Moral, i en la qual hi va haver m¨¦s de cent ferits, molts d'ells per armes de foc".?

A la llista de c¨¤rrecs franquistes que la jutgessa demana que siguin detinguts i extradits a l¡¯Argentina perqu¨¨ pugui interrogar-los figuren:

-Antonio Carro Mart¨ªnez, per "haver convalidat amb la seva signatura la sent¨¨ncia de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich i la dels ¨²ltims afusellaments del r¨¨gim franquista el 27 de setembre del 1975, a les ciutats espanyoles de Madrid, Barcelona i Burgos, en les quals van ser executats Jos¨¦ Humberto Baena Alonso, Jos¨¦ Lu¨ªs S¨¢nchez Bravo Sollas, Ram¨®n Garc¨ªa Sanz, Juan Paredes Manot i ?ngel Otaegui Etxebarria".

-Licino de la Fuente i Antonio Barrera de Irimo, per "haver convalidat amb la seva signatura la sent¨¨ncia de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich".

-Jos¨¦ Mar¨ªa S¨¢nchez i Ventura Pascual, per "haver signat les sent¨¨ncies de mort dels ¨²ltims afusellaments del r¨¨gim franquista el 27 de setembre del 1975, com a ministre de Just¨ªcia".

-Alfonso Osorio, per "la seva responsabilitat dels fets que van tenir lloc a Vit¨°ria el 3 de mar? del 1976, coneguts com la matan?a de Vit¨°ria, que van provocar la mort dels treballadors Pedro Mar¨ªa Mart¨ªnez Ocio, de 27 anys; Francisco Aznar Clemente, de 17 anys; Romualdo Barroso Chaparro, de 19 anys; Jos¨¦ Castillo Garc¨ªa, de 32 anys, i Bienvenido Pereda Moral, de 30 anys".

-Jes¨²s Quintana, per "la seva responsabilitat en els fets que van tenir lloc a l¡¯esgl¨¦sia San Francisco de Asis, del barri de Saramaga, a Vit¨°ria, que van causar la mort per trets de bala a cinc civils: Pedro Mar¨ªa Mart¨ªnez Ocio, de 27 anys; Francisco Aznar Clemente, de 17 anys; Romualdo Barroso Chaparro, de 19 anys; Jos¨¦ Castillo Garc¨ªa, de 32 anys, i Bienvenido Pereda Moral de 30 anys. Els fets van tenir lloc el 3 de mar? del 1976, data en qu¨¨ Quintana era capit¨¤ de la Policia Armada al comandament de les forces que van assaltar l¡¯esgl¨¦sia".

-Fernando Su¨¢rez i Jes¨²s Cejas Mohedano, per "haver convalidat amb la seva signatura les sent¨¨ncies de mort de Jos¨¦ Humberto Baena, Jos¨¦ Lu¨ªs S¨¢nchez Bravo, Ram¨®n Garc¨ªa Sanz, Juan Paredes Manot i ?ngel Otaegui Etxebarria, afusellats el 27 de setembre del 1975".

-Antonio Troncoso de Castro, "per temptativa d'homicidi". Va ser vocal suplent del consell de guerra sumar¨ªssim 31/69 (Proc¨¦s de Burgos, desembre del 1970) i "de molts dels consells de guerra i causes militars organitzats contra lluitadors antifranquistes des del 1963 fins al final de la dictadura", recorda la jutgessa.

-Carlos Rey: el 1974 era capit¨¤ auditor del Cos Jur¨ªdic de l¡¯Ex¨¨rcit i va participar en el consell de guerra de la causa n¨²m. 106/73, instru?da pel Jutjat Militar Permanent n¨²m. 3, que va jutjar Salvador Puig Antich. "Va fer les funcions de vocal ponent, i com a tal va informar i va ser redactor de la sent¨¨ncia que el condemnaria a mort, sent¨¨ncia que va ser executada el 2 de mar? del 1974, per mitj¨¤ del garrot vil", escriu la jutgessa.