La sortida de la UE dispara el cost econ¨°mic de la independ¨¨ncia

Per Mariano Rajoy, la independ¨¨ncia catalana portaria ¡°pobresa i recessi¨®¡±. Per Artur Mas, ¡°col¡¤locaria Catalunya entre els pa?sos capdavanters de la UE¡±. La disparitat regna en les an¨¤lisis sobre l'impacte econ¨°mic de la independ¨¨ncia: l'¨²ltima, de Societat Civil Catalana, anticipa que el PIB catal¨¤ cauria fins a un 23%. Unes altres, fora i dins de la Generalitat, conclouen que el favorable saldo fiscal compensaria el cost inicial de separar-se.

L'¨²nica coincid¨¨ncia en aquestes an¨¤lisis ¨¦s que la sortida autom¨¤tica de la UE dispara l'impacte econ¨°mic. Els experts que atribueixen un saldo favorable a la independ¨¨ncia confien que un procediment de separaci¨® pactat amb l'Executiu espanyol limitaria aquests costos. O que, en cas contrari, els Governs europeus intervindrien per evitar un dany generalitzat. Per¨° s¨®n alternatives que ara no estan damunt de la taula pol¨ªtica.

La factura silenciosa de dos anys de conflicte

La incertesa es filtra en l'economia, encara que no ¨¦s f¨¤cil de rastrejar. ¡°Es nota lleugerament¡±, ha adm¨¨s el president de la patronal catalana, Joaquim Gay de Montell¨¤. Com altres Governs auton¨°mics, i davant el tancament dels mercats, la Generalitat rep l'assist¨¨ncia de l'Executiu central; de fet ¨¦s la comunitat que m¨¦s dep¨¨n de pr¨¦stecs estatals, m¨¦s de 30.000 milions en tres anys. La falta d'emissi¨® de deute auton¨°mic dificulta calibrar la percepci¨® dels inversors. Per¨° hi ha indicis: com assenyala Antonio Garc¨ªa-Pascual, analista de Barclays, ¡°els diferencials de cr¨¨dit¡± de CaixaBank i Banc Sabadell (amb seu a Catalunya) van empitjorar als mercats ¡°quan la Generalitat va anunciar la voluntat de seguir amb la consulta¡±. I, segons els comptes del Ministeri d'Economia, l'entrada d'inversi¨® estrangera a Catalunya durant el primer semestre va ser la m¨¦s baixa en 17 anys.

Per Germ¨¤ Bel, membre del Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional, la qual aconsella a la Generalitat, el que ¡°genera inestabilitat¡± ¨¦s ¡°allargar¡± el conflicte. Bel, de la Universitat de Barcelona, recorda que referents financers (Bloomberg, Wall Street Journal o Financial Times) han instat Rajoy a ¡°moure fitxa¡±. M¨¦s dif¨ªcil ¨¦s apreciar impacte macroecon¨°mic. ¡°No tenim indicis que s'estigui castigant m¨¦s Catalunya, creix per sobre del conjunt d'Espanya¡±, assenyala Joan Ramon Rovira, de la Cambra de Comer? de Barcelona.

Caiguda del comer? contra saldo fiscal

El principal aval a la independ¨¨ncia ¨¦s el saldo fiscal favorable a Catalunya, que aporta m¨¦s recursos al conjunt de l'Estat dels que rep. Marta Espasa i N¨²ria Bosch, de la Universitat de Barcelona, calculen que aquest guany seria de 12.000 milions (un 6% del PIB), un cop descomptades les despeses per les compet¨¨ncies que assumiria el nou Estat catal¨¤.

Espasa creu a m¨¦s a m¨¦s que la capacitat de la Generalitat de ¡°dissenyar pol¨ªtiques pr¨°pies, m¨¦s adequades al m¨®n empresarial¡±, permetria ¡°un salt qualitatiu¡±. ¡°En l'experi¨¨ncia internacional, no hi ha res que indiqui que hi haur¨¤ una millora significativa i r¨¤pida en la gesti¨® de pol¨ªtiques p¨²bliques¡±, contraposa Santiago Lago, catedr¨¤tic de la Universitat de Vigo.

¡°Els comptes del dividend fiscal es fan amb un m¨¨tode [flux monetari] que no ¨¦s correcte¡±, afegeix ?ngel de la Fuente, director de l'¨²ltim estudi sobre balances fiscals del Ministeri d'Hisenda. I sost¨¦ que ¡°en les noves despeses a assumir, s'oblida que a Catalunya els costaria m¨¦s que a Espanya, perqu¨¨ hi ha economies d'escala que deixarien d'actuar¡±.

A m¨¦s del saldo fiscal inferior, De la Fuente afegeix l'impacte (negatiu) en el comer?. Una investigaci¨® de Jos¨¦ Vicente Rodr¨ªguez Mora, de la Universitat d'Edimburg, alerta que el resultat del comer? ¨¦s sensiblement menor entre pa?sos, com succeiria despr¨¦s de la independ¨¨ncia, que entre regions d'un mateix pa¨ªs. Segons Rodr¨ªguez Mora, aquest nou efecte frontera implicaria una disminuci¨® propera al 80% en les vendes catalanes a Espanya, amb prou feines compensada per un augment de les exportacions a la resta del m¨®n.

¡°En un escenari de m¨ªnims, sense aranzels per sortir de la UE i sense boicot per una reacci¨® hostil, el preu de la independ¨¨ncia seria equivalent al de la Gran Recessi¨®¡±, conclou De la Fuente. En aquest escenari, la caiguda del PIB catal¨¤ seria propera al 4%, mentre que l'economia espanyola retrocediria un 3%. Altres estudis incorporen diverses estimacions sobre l'efecte d'un suposat boicot, de la deslocalitzaci¨® d'empreses o que la UE pos¨¦s aranzels, que elevarien l'impacte en el PIB catal¨¤ fins al 20%.

¡°No crec que es pugui aplicar l'efecte frontera, que reflecteix tend¨¨ncies hist¨°riques¡±, rebat Pol Antr¨¤s, catedr¨¤tic de la Universitat de Harvard, qui creu que en, tot cas, seria un proc¨¦s molt progressiu, aix¨ª que no s'hauria de comparar amb el guany fiscal despr¨¦s de la independ¨¨ncia. ¡°El Govern brit¨¤nic va quantificar que, en cas d'independ¨¨ncia, la renda escocesa baixaria un 4% per reducci¨® del comer?, per¨° en 30 anys¡±, apunta Oriol Amat, catedr¨¤tic de la Pompeu Fabra.

Sobre la possibilitat d'un boicot a productes catalans despr¨¦s de la independ¨¨ncia, Antr¨¤s creu que tindria un efecte limitat i temporal. ¡°Dos ter?os del que Catalunya ven a la resta de l'Estat s¨®n b¨¦ns intermedis, i molts productes estan elaborats per multinacionals¡±, explica el catedr¨¤tic de Harvard, qui estima que la caiguda del PIB per un boicot ¡°arribaria com a m¨¤xim al 2%¡±.

La Cambra de Comer? de Barcelona considera que, ¡°en un escenari gaireb¨¦ impossible, de m¨¤xims¡±, el PIB catal¨¤ baixaria fins a un 5,7% per la reducci¨® del comer?, mentre que l'espanyol perdria un 1,4%. Rovira afegeix que el Govern catal¨¤ aviat tindria disponible un marge fiscal equivalent al 7,2% del PIB per abaixar impostos o augmentar despeses, i compensar l'efecte de la caiguda de vendes a Espanya. Amat, per part seva, recorda que en un estudi que va coordinar per enc¨¤rrec del Col¡¤legi d'Economistes de Catalunya es conclo?a que l'economia catalana creixeria fins al 4%, una vegada comparada la caiguda comercial amb el guany fiscal.

La inc¨°gnita europea: pol¨ªtica enfront d¡¯economia

La independ¨¨ncia portaria Catalunya a sortir de la UE i de la uni¨® monet¨¤ria, segons ha confirmat Brussel¡¤les. A les repercussions de deixar un espai integrat, amb llibertat de circulaci¨® de mercaderies, capitals i persones, s'hi afegeix el fet que la principal via de tornada est¨¤ condicionada al possible de veto d'Espanya.

¡°En termes econ¨°mics, una sortida no pactada d'Espanya no ¨¦s viable¡±, diu el professor Bel, qui creu que ¡°abans o despr¨¦s¡± es produiria una ¡°intervenci¨® de la UE¡±, ja que, sost¨¦, la sortida de Catalunya del mercat com¨² ¡°perjudicaria diversos pa?sos¡±.

En el cas de la llibertat de mercaderies, la situaci¨® es podria salvar amb un acord bilateral. Aqu¨ª nom¨¦s fa falta la majoria qualificada del Consell de la UE, encara que el catedr¨¤tic Amat creu que a Espanya tamb¨¦ li conv¨¦: ¡°El 70% de les mercaderies d'empreses espanyoles que van a Europa passen per Catalunya. No els interessen els aranzels¡±.

Catalunya tamb¨¦ podria continuar fent servir l'euro, com fan Kosovo i Montenegro, sense acord monetari amb la UE, cosa que implica que estaria molt exposada a qualsevol xoc extern, que hauria d'afrontar amb reserves del seu banc central. O intentar un acord monetari com el que t¨¦ Andorra. Per¨° aquestes negociacions, com la de l'acord comercial bilateral, trigarien anys a forjar-se.

¡°Si la independ¨¨ncia no ¨¦s pactada, els costos de transici¨® serien molt m¨¦s elevats¡±, planteja Antr¨¤s, que considera que una ¡°sortida pactada¡± amb el Govern espanyol amb un per¨ªode de ¡°transici¨® acordada cap a la UE¡± rebaixaria sensiblement els costos. Per¨° no ¨¦s aquesta la posici¨® de partida de Rajoy. I altres Executius europeus veuen amb poca simpatia els moviments separatistes, per les implicacions que tindrien dins de les seves fronteres. Un atzucac per la independ¨¨ncia de Catalunya que l'amena?a d'una crisi generalitzada podria evitar, en opini¨® de Amat: ¡°Si el conflicte arriba a afectar els mercats, llavors la UE intervindria per mirar que provoqu¨¦s el m¨ªnim mal possible¡±.

La incertesa sobre l'encaix amb la uni¨® monet¨¤ria posaria en una situaci¨® delicada la banca amb seu a Catalunya. CaixaBank i Banc Sabadell deixarien d'accedir a les facilitats de liquiditat del BCE i tampoc serien fiscalitzats pel supervisor ¨²nic europeu, una situaci¨® que podria for?ar-los a moure la seva seu a una altra comunitat. ¡°Hi ha regles d'acc¨¦s a la liquiditat a trav¨¦s de filials o sucursals dels bancs en pa?sos de la zona euro. Una altra cosa ¨¦s la quantitat a la qual puguin accedir¡±, concedeix Bel, qui recorda que les dues entitats disposen ¡°d'elevades quantitats en deute sobir¨¤ espanyol¡±, que facilitarien aquest acc¨¦s. A m¨¦s a m¨¦s, les entitats concedeixen a Catalunya molt m¨¦s pr¨¦stecs dels que poden finan?ar amb els seus dip¨°sits la comunitat: bona part d'aquesta difer¨¨ncia es compensa amb dip¨°sits captats a la resta d'Espanya, un altre element de risc en cas d'una separaci¨® poc amistosa.

L'exclusi¨® de la uni¨® monet¨¤ria tamb¨¦ suposaria que el deute sobir¨¤ que emet¨¦s Catalunya no podria descomptar-se al BCE a canvi de finan?ament, cosa que limitaria l'apetit inversor per aquests t¨ªtols. A m¨¦s, ¨¦s gaireb¨¦ impossible predir com reaccionarien els mercats davant el sobtat augment del deute auton¨°mic. O davant l'opci¨® que la Generalitat no assumeixi la seva part del deute estatal mentre es negocia algun tipus d'acc¨¦s a la UE, com planteja el l¨ªder d'ERC, Oriol Junqueras. El deute, ara en el 32% del PIB catal¨¤, passaria a estar entre el 80% i el 105% del PIB catal¨¤ segons el criteri de repartiment que es tri¨¦s.

¡°Catalunya s'enfrontaria a un llarg per¨ªode de transici¨®, on predominaria la incertesa. Votar a favor de la independ¨¨ncia ¨¦s jugar-se el futur de Catalunya a la loteria¡±, va afirmar ?ngel Ubide, investigador del Peterson Institute for International Economics, en la presentaci¨® de l'estudi de Societat Civil Catalana. ¡°Fora de la UE i de la uni¨® monet¨¤ria, el preu de la independ¨¨ncia seria catastr¨°fic¡±, opina De la Fuente.