Historiar en defensa de la terra

Al pr¨°leg de La formaci¨® d¡¯una identitat, Josep Fontana explica que ¨¦s ¡°un llibre senzill i entenedor¡± sobre ¡°les experi¨¨ncies hist¨°riques que han anat conformant una identitat col¡¤lectiva i una cultura pr¨°pia que proporcionen als seus ciutadans un sentit de connexi¨® i de pertinen?a, refor?at, en el cas dels catalans, per una evoluci¨® pol¨ªtica singular¡±. Analitzem algunes claus de la hist¨°ria de Catalunya i, alhora, el relat en defensa ¡°de la terra¡± de qui, tanmateix, precisa que la identitat ¨¦s fruit ¡°d¡¯una llarga exist¨¨ncia compartida, no pas un producte de la terra o de la sang¡±.

Mem¨°ria dels homes o de Catalunya? Coherent amb La hist¨°ria dels homes (Cr¨ªtica, 2000), on defensa una hist¨°ria total amb component social i de relat complex per¨° entenedor, Fontana sintetitza, al final de La formaci¨® d¡¯una identitat: ¡°Per sota dels esdeveniments quotidians i dels actes d¡¯uns pol¨ªtics que creuen, erradament, que s¨®n ells els que marquen els rumbs col¡¤lectius d¡¯un poble, circula un corrent poder¨®s i profund de consci¨¨ncia col¡¤lectiva que ¨¦s el que ens ha perm¨¨s preservar la nostra identitat contra tots els intents de negar-la¡±. L¡¯autor conclou que la identitat catalana ha resistit ¡°500 anys d¡¯esfor?os d¡¯assimilaci¨®, amb tres guerres perdudes: el 1652, el 1714 i el 1939¡± i ¡°llargues campanyes de repressi¨® social i cultural que encara duren¡±.

No obstant aix¨°, el relat que sustenta aquests postulats no va sobrat d¡¯hist¨°ria social ¡ªFontana n¡¯¨¦s un defensor, per¨° no un especialista¡ª i est¨¤ constru?t molt a la manera cl¨¤ssica, des de dalt. ?s veritat, per exemple, que l¡¯autor diu que ¡°el que va obligar els hereus del franquisme a pactar i fer concessions va ser la for?a del carrer¡±. Per¨° la Transici¨® que narra ¨¦s, b¨¤sicament, la que protagonitzen els l¨ªders pol¨ªtics. De fet, bona part del relat de Fontana ¡ªdes del segle IX i amb l¡¯excepci¨® del XIX, que ¨¦s el que m¨¦s domina¡ª pivota sobre reis, governants, institucions i magnituds socioecon¨°miques. D¡¯un s¨°lid i actualitzat aparell cr¨ªtic, reivindica cl¨¤ssics com els seus mestres Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar. Tampoc amaga l¡¯assessorament d¡¯Eva Serra, Joaquim Albareda i Borja de Riquer en la construcci¨® d¡¯un relat sobre Catalunya que, al final, mant¨¦ vigent la cita de Marx i Engels que obre La hist¨°ria dels homes: ¡°Haurem d¡¯insistir en la hist¨°ria dels homes, perqu¨¨ gaireb¨¦ tota la ideologia es redueix o b¨¦ a una concepci¨® falsejada d¡¯aquesta hist¨°ria o b¨¦ a una abstracci¨® d¡¯ella¡±.

Naci¨® i democr¨¤cia catalana. Fontana diu que la llegenda de Guifr¨¦ el Pel¨®s ¡°oculta¡± una construcci¨® territorial ¡°llarga i complexa¡± i argumenta que, a l¡¯any 1000, ¡°no hi havia Estat, per¨° hi havia els fonaments d¡¯una naci¨®¡±. Oblidant els musulmans, glossa que ¡°el r¨¨gim de viol¨¨ncia del feudalisme s¡¯introdu¨ª tardanament¡±, per¨° amb una ¡°brutalitat aterridora¡± per a uns ¡°pagesos catalans que fins a comen?aments del XI eren majorit¨¤riament lliures¡±. Aquesta realitat no ¨¦s incompatible amb sostenir que Jaume I i Pere el Gran van construir ¡°el primer estat naci¨® modern d¡¯Europa, amb una estructura pol¨ªtica consolidada i unes Corts representatives¡±. Aquestes Corts s¨®n les que van atorgar un ¡°poder pol¨ªtic a la Generalitat¡± que, al XV, significava ¡°el pas entre un sistema medieval de furs i un sistema constitucional a la moderna¡± (Vicens dixit). Sost¨¦ Fontana que ¡°arribar a la modernitat amb tres segles d¡¯avan? va resultar perjudicial¡±. Es constataria sota els ?ustries (Guerra dels Segadors) i els Borbons (Guerra de Successi¨®), per¨° generaria ¡°una democratitzaci¨® gradual¡± i ¡°un patriotisme que acabaria portant al desvetllament d¡¯una consci¨¨ncia republicana¡±. La dels catalans de 1714 que Voltaire recordava pel seu ¡°amor extrem per la llibertat¡±.

Imperialisme i malfian?a castellana. Fontana contraposa exemples d¡¯imperialisme o malfian?a castellans al que ell considera l¡¯ADN democr¨¤tic catal¨¤. Un segle abans que, el 1198, el nom de Catalunya aparegu¨¦s per primer cop en un document, la derrota de Ramon Berenguer II davant ¡°el cavaller castell¨¤ conegut com el Cid¡± va marcar l¡¯inici de la ¡°compet¨¨ncia amb Castella¡±. Al segle XIV es constata ja ¡°l¡¯assentament a Catalunya i Val¨¨ncia de cavallers castellans ambiciosos, que actuarien com una quinta columna a favor de les aspiracions imperials dels reis de Castella¡±. I un document del XV parla de ¡°cavallers e h¨°mens d¡¯onor e de baixa condici¨®, castellans, grans lladres¡± i sost¨¦ que els castellans sempre ¡°han tingut los pobles que han senyorejat subjectes, sens alguna llibertat, pobres e menyspreats¡±.

Segons Fontana, nom¨¦s a l¡¯Espanya dels inicis de la industrialitzaci¨® ¡°va semblar que la nova imatge del catal¨¤ treballador redimia la del rebel, malgrat que la malfian?a persist¨ªs¡±. Tamb¨¦ envers la burgesia catalana, a qui els liberals espanyols del XIX nom¨¦s van oferir ¡°un programa d¡¯absorci¨®¡± que la dreta reaccion¨¤ria enduriria el 1939, tot i que Ferran Valls-Taberner i Carles Sent¨ªs van abjurar de ¡°la falsa ruta¡± del nacionalisme catal¨¤ i van decretar el Finis Cataloniae. Per¨° aquestes manifestacions d¡¯¡°adhesi¨®n inquebrantable¡± al feixisme s¨®n excepcions per a qui conclou: ¡°En tota la hist¨°ria de Catalunya mai no han sortit multituds al carrer per manifestar-se contra la democr¨¤cia, la defensa de la qual ¨¦s un element constitutiu de la nostra identitat¡±.

Tra?ci¨® a esquerra i a dreta. Sota l¡¯ep¨ªgraf La tra?ci¨® de l¡¯esquerra, Fontana acusa PSOE i PCE-PSUC d¡¯haver protagonitzat ¡°una conversi¨® amb ren¨²ncia expl¨ªcita i definitiva¡± dels principis pels quals ¡°els seus militants s¡¯havien arriscat¡±. Nom¨¦s ¨¦s indulgent amb els sindicats. Potser perqu¨¨ valora el paper cabdal de CCOO i del moviment ve?nal, on ¡°els sindicalistes s¡¯associarien a cat¨°lics o nacionalistes¡±, i destaca la ¡°vital¡± unitat d¡¯acci¨® exemplificada en l¡¯Assemblea de Catalunya i facilitada pels altres catalans, ¡°denominaci¨® que va idear Francesc Candel¡± per a la classe obrera immigrant. Tan important va ser aquesta al XX en la lluita per les llibertats com les classes populars del XIX ho van ser per mantenir la llengua catalana, abandonada per una burgesia que ¡°mai no s¡¯ha sentit m¨¦s espanyola¡±. Fontana ho cita del seu mestre Vilar i ho reitera fins a rec¨®rrer a Pons i Gallarza per il¡¤lustrar que ¡°el catal¨¢n yac¨ªa relegado al pueblo, que jam¨¢s consinti¨® en abandonarle¡±.

Fontana no defuig el debat sobre si el catalanisme ¡°¨¦s d¡¯origen burg¨¨s o popular, progressista o reaccionari¡±, per¨° conclou salom¨°nicament que ¡°hi havia tants catalanismes com concepcions de societat¡±. Ara b¨¦, admet que a partir de 1890 va dominar ¡°un catalanisme burg¨¨s conservador, reticent amb el liberalisme¡± i la democr¨¤cia i ¡°netament regionalista¡±. Res a veure amb el federalisme de l¡¯esquerra republicana o socialista o amb l¡¯independentisme ¡°interclassista¡± d¡¯Estat Catal¨¤. En definitiva, per Fontana ¨¦s ¡°evident que la burgesia ¡ªtant la que havia retornat amb l¡¯ex¨¨rcit franquista el 1939 com la que feia negocis bruts a l¡¯entorn de Porcioles¡ª no tenia res a veure amb un nacionalisme que defensaven, en canvi, les capes populars¡±. I el 1977 la considera tan tra?dora com l¡¯esquerra: ¡°Les perspectives de futur que semblaven derivar-se de la for?a del moviment unitari catal¨¤ espantaria tamb¨¦ la gran burgesia catalana, que una vegada m¨¦s trairia els interessos del pa¨ªs per assegurar-se la preservaci¨® dels seus¡±.