Podem: el gegant de cent caps agafa embranzida

Entre cercles, consells ciutadans, coordinadors, extensions territorials, grups de treballs amb multitud de noms i terminologia confusa, l¡¯experi¨¨ncia de Mariano Herranz ¨¦s l¡¯¨²nic que sembla s¨°lid. Recolzat en un taulell del bar Ambaixada Cultural de Matar¨®, Herranz ¨¦s introdu?t com l¡¯home de la coordinadora de Podem Madrid. Aix¨° li d¨®na una autoritat especial, la del veter¨¤ en un partit que no t¨¦ ni un any de vida. L'experi¨¨ncia de qui ha estat gaireb¨¦ des del primer dia treballant per crear una marca, aquest monstre de cent caps que es diu Podem.

El gegant es prepara a contrarellotge per posar ordre i presentar-se a totes les eleccions que faci falta. Al bar Ambaixada Cultural se celebra una reuni¨® de les comissions de treball de Podem Matar¨®: la comissi¨® d¡¯ensenyament, de solidaritat, de comunicaci¨® i TIC, d¡¯immigraci¨®... ¡°T¡¯he dit immigraci¨®? No en diem d¡¯immigraci¨®. Crec que el nom de la comissi¨® ¨¦s d¡¯interculturalitat¡±, precisa Montse Mor¨®n, portaveu de Podem Matar¨® ¨Cla seva parella ha estat elegida coportaveu. Tot ¨¦s nou a Podem. A Matar¨® s¨®n 214 membres inscrits, 380 si es compten els inscrits directament a Podem estatal. A Podem adverteixen que no hi ha militants: hi ha ciutadans que s¡¯inscriuen i, un cop inscrits, poden votar a les assemblees. No hi ha quotes, de moment nom¨¦s pagues dedicant el teu temps lliure.

Les reunions de comissions del cercle de Matar¨® se celebren en tauletes ocupades per apunts i els refrescos que han consumit. Herranz recorda que el maig passat, poc abans de les eleccions europees, quan va apar¨¨ixer per primer cop a Podem Matar¨® nom¨¦s hi havia cinc persones. Ara s¨®n un equip rodat que, segons explica Mor¨®n, col¡¤labora amb ERC i Iniciativa en pol¨ªtiques socials, de transport i de sanitat, a m¨¦s de crear un Observatori de Comptes Municipals. Mor¨®n creu que l¡¯organitzaci¨® que estan construint ¨¦s molt similar a la de la CUP per¨° no t¨¦ cap dubte en assenyalar que el seu model ¨¦s el de Podem Madrid.

Matar¨® ¨¦s un dels cercles m¨¦s desenvolupats a Catalunya, m¨¦s que el de Barcelona. Per vincles familiars Herranz visita sovint el Maresme i assessora diversos cercles d¡¯aquesta costa. Assegura que ¨¦s sobretot als petits municipis on encara queda molt per fer en l¡¯assemblearisme i en habituar la gent als protocols d¡¯actuaci¨® de Podem. Fora d¡¯aquests petits nuclis, Herranz est¨¤ conven?ut que si en tres mesos es convoquessin eleccions al parlament de Catalunya, Podem podria presentar-s'hi: ¡°Si des de la primavera s¡¯ha avan?at d¡¯aquesta manera tan incre?ble, segur que de cara al 2015 estar¨ªem llestos per unes auton¨°miques¡±.

Madrid ¨¦s m¨¦s jove que Catalunya

A les comissions de Podem Matar¨® hi ha gent de totes les edats. A la mateixa hora, al Centre C¨ªvic del barri de Can Rull, a Sabadell, un centenar de ve?ns, la gran majoria jubilats, assisteixen a l¡¯assemblea del grup de treball Can Rull, o Sector Can Rull ¨Cles denominacions no queden clares. Herranz confirma que una de les principals difer¨¨ncies ¨¦s que a Podem Madrid predomina el jovent que va prendre els carrers el 15-M i a Podem Catalunya l¡¯edat ¨¦s molt m¨¦s elevada.

Al bar An¨°nims de Granollers se celebra l¡¯assemblea del cercle local. El desgavell ¨¦s considerable, l¡¯organitzaci¨® del grup ¨Cunes vint persones¨C ¨¦s menor a la dels seus companys de Sabadell i Matar¨®. La veu que m¨¦s s¡¯escolta ¨¦s la d¡¯Aleix Marsol, un estudiant d¡¯Humanitats de 20 anys. Marsol mira de conv¨¨ncer un home que podria ser el seu pare que cal ser pr¨¤ctics, que cal crear r¨¤pidament una estructura local i formar part d¡¯una alian?a electoral de grups independents. Hi ha parers dispars: alguns proposen que es descarti conc¨®rrer a les eleccions municipals; d¡¯altres volen que es voti en aquesta mateixa reuni¨® si s¡¯hi presentaran o no. N¡¯hi ha que volen saber com s¡¯escolliran els candidats. En Fernando, assegut a l¡¯esquerra de Marsol, proposa que abans s¡¯aprovi l¡¯organigrama i recomana la lectura del document d¡¯ordre intern de Podem Parets del Vall¨¨s. Marsol insisteix que ara cal crear l¡¯estructura i deixar-se estimar: ¡°Som la n¨°via favorita dels partits d¡¯esquerres¡±. R¨¤pidament apareixen opinions contr¨¤ries, pels ¡°inconvenients de pactar amb pol¨ªtics que han ocupat c¨¤rrecs p¨²blics en l¡¯actual r¨¨gim¡±. L¡¯assemblea fa una breu pausa per demanar a tots els membres si estan d¡¯acord que els dos periodistes siguin presents.

Canviar Espanya

A l¡¯auditori del Centre C¨ªvic de Can Rull, Marta Campoy, professora jubilada de l¡¯Institut Pere Calders, d¨®na la benvinguda als assistents amb un missatge revolucionari: ¡°Veig moltes cares conegudes de quan lluit¨¤vem per canviar el m¨®n. Ara som aqu¨ª per trencar amb el r¨¨gim del 78!¡±. Abans d¡¯ella ha parlat l¡¯Ernest Pay¨¤ per informar de les normes del funcionament de l¡¯assemblea: una primera part per explicar als nouvinguts com funciona Podem i una segona part en qu¨¨ els assistents aportaran idees per millorar el barri, propostes que s¡¯inclouran en uns preesborranys que, un cop aprovats, s¡¯estudiaran per elaborar l¡¯esborrany de programa electoral.

A l¡¯entrada del centre c¨ªvic han muntat una paradeta on venen les samarretes violetes de Podem per 8 euros. L¡¯ambient a l¡¯auditori ¨¦s similar al d¡¯un m¨ªting del PSC: treballadors jubilats, cicatrius de la vella immigraci¨®, supervivents de la ind¨²stria m¨¦s dura. Juan Solano, combatent en moltes iniciatives ciutadanes de Can Rull, assegura que a Podem no nom¨¦s hi trobarem desencantats socialistes, ¡°tamb¨¦ hi ha gent que votava PP o CiU, els partits que s¡¯han carregat tot all¨° que vam construir de joves¡±. Pregunto a Solano perqu¨¨ ha optat per Podem i no pel Proc¨¦s Constituent; no ho dubta: ¡°Podem t¨¦ una idea de canviar Espanya, i aix¨° ¨¦s el que m¨¦s em motiva¡±. De nou a Matar¨®, Herranz destaca que Podem ¡°no vol el canvi nom¨¦s a Catalunya o a Andalusia, el vol a la societat espanyola en general. Nosaltres defensem la consulta, per¨° preferir¨ªem continuar units¡±.

Herranz tamb¨¦ creu que a Podem no nom¨¦s pesquen desencisats de les esquerres sin¨® que volen captar adeptes entre els votants de dretes perqu¨¨ els punts fonamentals, on tothom es pot trobar, s¨®n el codi ¨¨tic del partit i la carta de drets humans. ¡°El codi ¨¨tic ¨¦s l¡¯abc de la vida dels de Podem¡±, repeteix Campoy a Can Rull. Poc m¨¦s tard, Campoy afirma que Podem no vol donar ni un euro p¨²blic a escoles privades. En clau Podem, aquesta reivindicaci¨®, m¨¦s que d¡¯esquerres contra dretes, ¨¦s el crit ¡°dels de baix contra els de dalt¡±. Aquesta ¨¦s la idea m¨¦s repetida a totes les reunions de Podem: volen ser el poble contra una casta.