La vellesa et far¨¤ sentir millor, per¨° nom¨¦s si vius en un pa¨ªs ric

La crisi de la mitjana edat, quan es pren consci¨¨ncia que ja no s'¨¦s jove, que la biologia no fa marxa enrere i que una mica m¨¦s endavant hi ha la mort, ¨¦s una gran font de bones hist¨°ries. Tony Soprano, el neur¨°tic cap de la m¨¤fia de Nova Jersey, o Thelma i Louise, la m¨ªtica parella d'amigues que fugen, s¨®n dos retrats d'aquest per¨ªode complicat. En ci¨¨ncia, molts estudis havien confirmat l'exist¨¨ncia d'aquesta etapa vital, mostrant que la satisfacci¨® amb la pr¨°pia exist¨¨ncia t¨¦ forma d¡¯una u, ¨¦s millor durant la joventut i la vellesa i pitjor en la transici¨® interm¨¨dia. No obstant aix¨°, ¨¦s possible que aquest proc¨¦s no sigui universal.

Un estudi que avui es publica a la revista m¨¨dica The Lancet , suggereix que el que pot tenir sentit per Tony Soprano, no ho tindr¨¤ per Jos¨¦ Luis Torrente. Els autors, que han recopilat informaci¨® de pa?sos de tot el m¨®n, suggereixen que la idea d'una vellesa feli? despr¨¦s de la crisi dels 40 nom¨¦s s'ajusta a la realitat en els pa?sos de parla anglesa i amb ingressos de mitjana elevats. A la resta del m¨®n, el sud de Europa incl¨°s, la tend¨¨ncia, encara que en diferents graus, ¨¦s que amb el pas dels anys es redueix la satisfacci¨® amb la vida pr¨°pia.

Ximpanz¨¦s i orangutans tamb¨¦ tenen una crisi de la mitjana edat

La idea d'aquesta corba vital entre els humans, sustentada per la concentraci¨® d'estudis cient¨ªfics en pa?sos anglosaxons rics, havia rebut tamb¨¦ el suport d'estudis amb ximpanz¨¦s i orangutans, que tamb¨¦ presumptament pateixen aquesta crisi, tot i que en el cas d'aquests primats, amb una via m¨¦s curta que la nostra, passa entre els 20 i els 30. Aquest descobriment, sembla que d¨®na suport a la idea que, m¨¦s enll¨¤ de la diversitat de les circumst¨¤ncies culturals i econ¨°miques en qu¨¨ viuen els humans, hi ha factors biol¨°gics darrere de la insatisfacci¨® que pot portar un home a intentar anar-se¡¯n al llit amb el 30% de les dones de l¡¯Estat de Nova York.

En l'article liderat per Andrew Steptoe, del University College de Londres, mostra que els nivells d'increment en la satisfacci¨® general observada als pa?sos anglosaxons rics, no es reflecteix en els d¡¯Am¨¨rica Llatina, per¨° aquest empitjorament en la percepci¨® sobre la pr¨°pia exist¨¨ncia ¨¦s molt m¨¦s agut als pa?sos de l'antic bloc comunista. All¨ª, el 70% dels m¨¦s grans de 60 anys, van afirmar que el dia anterior no havien estat feli?os. Els autors atribueixen aquest malestar a la transici¨® abrupta dels pa?sos socialistes i a la p¨¨rdua d'un sistema que, per a molta d'aquesta gent gran, els proporcionava sentit, serveis de salut i pensions.

Els llatinoamericans s¨®n m¨¦s positius

No obstant aix¨°, a m¨¦s dels factors purament econ¨°mics, com reconeix el professor de la Universitat de Princeton Angus Deaton, ¡°¨¦s possible que alguns factors socials condicionin la forma en qu¨¨ la gent respon a les preguntes que es plantegen en els estudis¡±. ¡°Els llatinoamericans tendeixen a ser m¨¦s positius i els xinesos, m¨¦s negatius¡±, diu com a exemple.

Als antics pa?sos comunistes, el 70% dels m¨¦s grans de 65 va dir que el dia anterior havia estat infeli?

L'inter¨¨s d'aquesta classe d'estudis, que es publica dins d'una s¨¨rie d'articles sobre salut i envelliment, es troba, d'una banda, en la necessitat, plantejada per economistes com el premi Nobel Joseph Stiglitz, de valorar el nivell propi de benestar per completar altres marcadors de progr¨¦s com el PIB. A m¨¦s, des del punt de vista de la salut, s'ha observat una correlaci¨® entre el benestar percebut i una malaltia i mortalitat m¨¦s baixa. Els autors alerten, no obstant aix¨°, davant el perill d'exagerar la import¨¤ncia d'aquesta correlaci¨® i transmetre la idea que qui emmalalteix t¨¦ la culpa del seu mal per no ser capa? de sentir-se millor amb la seva vida. No obstant aix¨°, en vista dels resultats, Steptoe i el seu equip consideren recomanable que les autoritats, a m¨¦s de fixar-se en la mortalitat i la discapacitat a l'hora de planificar les pol¨ªtiques sanit¨¤ries, no deixin de banda l'estat psicol¨°gic dels ciutadans.