Hillary Clinton apunta a la Casa Blanca

Queda m¨¦s d'un any perqu¨¨ arrenqui el proc¨¦s de prim¨¤ries i assemblees electives que decidir¨¤ els designats, i dos anys per a les eleccions presidencials que triaran el successor del dem¨°crata Barack Obama. Per¨°, una vegada acabat el recompte de les paperetes en les eleccions de dimarts, la campanya per al 2016 ja est¨¤ en marxa.

Els aspirants s'han anat foguejant durant les ¨²ltimes setmanes. Han donat suport a candidats dels seus partits al Senat, a la Cambra de Representants i al c¨¤rrec de governador. Cap dels aspirants ha declarat la seva candidatura, per¨° veient en acci¨® pol¨ªtics com l'exsecret¨¤ria d'Estat, la dem¨°crata Hillary Clinton, no hi havia dubte que es tractava de figures aspirants a la presid¨¨ncia.

En comparar la llista de possibles candidats del Partit Dem¨°crata i del Partit Republic¨¤ crida l'atenci¨® el contrast. Nom¨¦s un nom destaca en el camp dem¨°crata: el de Clinton, ex-primera dama, exsenadora, candidata a la Casa Blanca derrotada per Obama durant el proc¨¦s de nominaci¨® del seu partit el 2008 i despr¨¦s cap de la diplom¨¤cia nord-americana amb l'Administraci¨® de l'actual president.

L'elenc republic¨¤ ¨¦s m¨¦s ampli. Inclou personalitats emergents, com el senador Rand Paul, fill de l'estrella de la dreta llibert¨¤ria, Ron Paul, i representant d'una nova dreta, propera al populisme del Tea Party en el seu recel cap a un Estat federal fort, ja sigui en mat¨¨ria econ¨°mica com en q¨¹estions de seguretat nacional.

Per¨° la llista de republicans que han insinuat la seva disposici¨® a batallar per la nominaci¨® ¨¦s llarga: des del senador per Texas Ted Cruz, representant de la dreta m¨¦s intransigent, fins a un altre pol¨ªtic ¡ªcom Cruz, d'origen cub¨¤¡ª, el senador per Florida Marco Rubio, passant pel governador de Nova Jersey, Chris Christie, o l'exgovernador de Florida Jeb Bush, germ¨¤ i fill de presidents.

La cursa electoral ser¨¤ una lluita per la identitat d'un Partit Republic¨¤ que, sota l'influx del moviment populista Tea Party, ha virat cap a la dreta durant els anys d'Obama. Hi ha entre els noms citats llibertaris i estatistes, partidaris de tancar les fronteres i defensors de la legalitzaci¨® de sense papers, falcons en pol¨ªtica exterior i coloms amb inclinacions a?llacionistes.

En un pa¨ªs en qu¨¨ els partits s¨®n m¨¦s coalicions que integren sensibilitats heterog¨¨nies que no pas ex¨¨rcits uniformats, el debat intern no ¨¦s exclusiu dels republicans. L'esquerra dem¨°crata, que va impulsar Obama el 2008, diposita les seves esperances en la senadora Elizabeth Warren, hero?na de la lluita contra els abusos dels bancs i figura del nou populisme (als EUA el terme no t¨¦ les mateixes connotacions negatives que a Europa o Am¨¨rica Llatina), contrari a Wall Street i cr¨ªtic amb les grans corporacions. En una ¨¨poca de desigualtat creixent, la mateixa Warren ¡ªo com a m¨ªnim les seves idees¡ª figurar¨¤ en els debats per a la nominaci¨®. En les ¨²ltimes setmanes, durant la campanya per a les eleccions del dimarts, la pragm¨¤tica Clinton, multimilion¨¤ria i amiga de Wall Street, ha reprodu?t en els seus discursos alguns arguments de Warren. ?s l'aire dels temps.

El proc¨¦s, des d'ara fins a l'elecci¨® presidencial, ser¨¤ tortu¨®s. El primer per a cada aspirant s¨®n els mesos d'exploraci¨®, de sospesar si la candidatura ¨¦s viable, si hi ha diners per llan?ar-la, si a la fam¨ªlia li sembla b¨¦ dedicar gaireb¨¦ dos anys a una tasca ingrata ¡ªmilers de quil¨°metres en carreteres secund¨¤ries, un escrutini fero? dels mitjans de comunicaci¨®, trucades a desconeguts, a hores intempestives, per suplicar-los fons, nits en motels decadents i vetllades en granges perdudes a Estats com Iowa...¡ª que acostuma a acabar en frac¨¤s. El 2015 ¨¦s l'any de l'anunci de les candidatures, els primers debats i l'inici de la campanya de les prim¨¤ries i caucus, un proc¨¦s que comen?a a principis del 2016 i culmina a l'estiu amb la nominaci¨® dels candidats dem¨°crata i republic¨¤.

Clinton ¨¦s la favorita. Per la seva experi¨¨ncia i talent pol¨ªtic. I perqu¨¨, si el 2016 aconsegueix mobilitzar els llatins ¡ªla minoria m¨¦s puixant als EUA¡ª com Obama el 2008 i 2012, els republicans ho tindran dif¨ªcil per derrotar-la. La ret¨°rica contr¨¤ria als sense papers funciona amb les bases republicanes que decideixen la nominaci¨®, per¨° pot condemnar el seu partit a la derrota en les presidencials. El problema per als dem¨°crates ¨¦s que tenen pocs pol¨ªtics llatins de primera fila. Els republicans compten amb hispanoparlants com Marco Rubio o Jeb Bush.

Si Jeb Bush ¡ªcasat amb una mexicana i considerat durant anys com el bo dels germans, per contrast amb el president George W. Bush¡ª ¨¦s candidat, podria acabar enfrontant-se a Hillary Clinton. Bush contra Clinton? Els EUA, el pa¨ªs de la meritocr¨¤cia, tamb¨¦ ho ¨¦s de les dinasties: la dels Kennedy ¨¦s la m¨¦s c¨¨lebre. Per¨° qualsevol pron¨°stic ¨¦s aventurat. El 2006 Clinton era la favorita, la candidata inevitable. Dos anys despr¨¦s un semidesconegut de nom ex¨°tic, Barack Hussein Obama, la va derrotar.