Obama buscar¨¤ espais per governar

Barack Obama buscar¨¤ a partir d'avui espais per governar amb un Congr¨¦s advers, m¨¦s dedicat a preparar les presidencials del 2016 que no pas a ajudar un president en retirada.

La campanya per a les eleccions legislatives d'aquest dimarts ha paralitzat la vida pol¨ªtica dels Estats Units durant mesos. Alguns temes urgents van quedar en suspens, en espera del resultat. Els legisladors es van llan?ar a fer campanya als seus districtes i van evitar vots que els comprometessin a l'hora de sortir reelegits.

El president, persona non grata per a molts dels candidats del seu partit, el dem¨°crata, va quedar en una esp¨¨cie de quarantena, recl¨°s a la Casa Blanca amb un equip redu?t de col¡¤laboradors cada vegada m¨¦s q¨¹estionats.

Una de les primeres mesures d'Obama despr¨¦s de les midterms ¨Cles eleccions de meitat de mandat presidencial¨C podria ser anunciar una remodelaci¨® del seu equip per afrontar els ¨²ltims dos anys a la Casa Blanca, durant els quals intentar¨¤ allunyar-se de la maledicci¨® de l'¨¤nec coix, el president sense capacitat d'influ¨¨ncia ni persuasi¨®. Despr¨¦s de perdre el Congr¨¦s a les legislatives del 2006, el republic¨¤ George W. Bush va acomiadar el seu secretari de Defensa, Donald Rumsfeld ¨Cemblema de tots els errors dels primers anys d'aquella administraci¨®¨C, va marginar el vicepresident Dick Cheney en la presa de decisions i va assajar un nou estil, m¨¦s moderat i procliu al consens.

Ara el curs es reinicia amb una agenda nodrida per a Obama i el nou Congr¨¦s: des de les negociacions per frenar el programa nuclear amb l'Iran fins a una reforma del sistema migratori amb la qual a Obama li agradaria rubricar el seu llegat.

El marge de maniobra ¨¦s estret. Des del gener del 2011, quan el Partit Republic¨¤ es va convertir en el grup majoritari de la Cambra de Representants, als EUA no s'ha aprovat cap llei important. Els dem¨°crates dominaven el Senat, per¨° el veto republic¨¤ a qualsevol iniciativa del president va abocar el pa¨ªs a la par¨¤lisi legislativa. Res fa presagiar un desbloqueig despr¨¦s de les midterms. Per¨° hi ha escletxes perqu¨¨ el president governi.

¡°Pot fer dues coses pel seu compte. La primera ¨¦s utilitzar els poders executius, el poder de la presid¨¨ncia¡±, diu Julian Zelizer, historiador de la Universitat de Princeton, investigador al laboratori d'idees New America i autor de diversos llibres sobre la presid¨¨ncia. Zelizer es refereix al recurs a decrets presidencials, que no requereixen l'aprovaci¨® del Congr¨¦s. El problema? Obren el flanc a les cr¨ªtiques per ab¨²s de poder. ¡°?s controvertit i no es perllongaran necess¨¤riament m¨¦s enll¨¤ del seu presidencial¡±, explica l'historiador. El seu successor pot revocar-los. ¡°La segona cosa que pot fer pel seu compte ¨¦s fer servir el poder del p¨²lpit¡±, continua Zelizer. ?s a dir, el seu talent oratori i persuasiu. ¡°Pot exposar quin ¨¦s problema amb el Partit Republic¨¤ i per qu¨¨ el Partit Dem¨°crata ¨¦s bo. I pot crear condicions favorables per a les properes eleccions presidencials¡±.

Un ¨¤mbit en el qual hist¨°ricament els presidents han exercit la seva influ¨¨ncia al final del seu mandat ¨¦s la pol¨ªtica internacional. Mitjan?ant el sistema de divisi¨® de poders, la Constituci¨® dels EUA deixa emmanillat el cap d'Estat en q¨¹estions internes, per¨° t¨¦ m¨¦s influ¨¨ncia a l'exterior: ell ¨¦s el comandant en cap. I el comandant en cap haur¨¤ de respondre, les properes setmanes, als interrogants sobre la seva estrat¨¨gia contra l'Estat Isl¨¤mic a l'Iraq i S¨ªria. Si la campanya a¨¨ria, que va comen?ar a l'agost, continua sense obtenir vict¨°ries clares per als EUA, la impaci¨¨ncia dels sectors m¨¦s bel¡¤licistes del Congr¨¦s creixer¨¤. L'Iran ¨¦s l'altra preocupaci¨® internacional d'Obama despr¨¦s de les eleccions. Els EUA negocia, junt amb altres pot¨¨ncies, un acord per impedir que aquest pa¨ªs fabriqui l'arma nuclear. El termini ¨¦s el 24 de novembre. Un acord definiria el llegat del president en pol¨ªtica exterior.

La Casa Blanca ha fet entendre que, si hi ha acord, vol aplicar-lo esquivant el Congr¨¦s. Obama creu que pot aixecar sancions unilateralment i que l'acord no ha d'adoptar per for?a la forma d'un tractat internacional, que requeriria l'aprovaci¨® de dos ter?os del Senat, majorit¨¤riament oposat a qualsevol concessi¨® a un r¨¨gim amb el qual els EUA va trencar les relacions fa m¨¦s de tres d¨¨cades.

L'aritm¨¨tica al Senat ser¨¤ decisiva per ratificar dos tractats de lliure comer? en curs de negociaci¨® ¨Cun amb la UE i un altre amb 10 pa?sos del Pac¨ªfic¨C que, segons Obama, dispararan les exportacions i crearan llocs de treball m¨¦s bons. En aquest cas els dem¨°crates d'Obama ¨Cpropers als sindicats, poc inclinats a aquests acords¨C han posat m¨¦s obstacles que els republicans. Durant la campanya es va especular amb el fet que un Senat de majoria republicana seria una benedicci¨® per a l'agenda comercial del president.

?s improbable, en canvi, que Obama trobi ajuda en el nou Congr¨¦s per adoptar una llei que permeti regularitzar els milions d'immigrants indocumentats que resideixen als EUA. No ho ha aconseguit en els gaireb¨¦ sis anys que fa que ¨¦s a la Casa Blanca. Que ho aconsegu¨ªs en el futur seria miracul¨®s.

Per¨° el president pot actuar amb decrets legislatius que permetin regularitzar com a m¨ªnim uns centenars de milers de sense papers. Va prometre que ho faria al final de l'estiu per¨° ho va ajornar fins despr¨¦s de les midterms i va prometre que ho aprovaria abans de final d'any. Ara ¨¦s el moment.