Ni Catalunya ¨¦s Esc¨°cia, ni Madrid ¨¦s Londres

Quan els antisecessionistes espanyols neguen als nacionalistes catalans la possibilitat de celebrar un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia semblant al d'Esc¨°cia s'emparen en dos grans arguments: la hist¨°ria i el marc legal. Catalunya mai no ha estat independent, i mentre la Constituci¨® no escrita del sistema brit¨¤nic facilita la convocat¨°ria d'un refer¨¨ndum, la Constituci¨® espanyola ho impedeix expressament, al¡¤leguen. Els catalans repliquen que la veritable difer¨¨ncia ¨¦s que al Regne Unit es considera sagrada la voluntat expressada en el seu moment pel Parlament escoc¨¨s i que tota la resta s¨®n excuses per eludir la q¨¹esti¨® pol¨ªtica de fons.

Aquests arguments poc profunds oculten els matisos que emergeixen en comparar els processos. Hi ha difer¨¨ncies identit¨¤ries i ling¨¹¨ªstiques, com destaca Javier Tajadura, professor de Dret Constitucional de la Universitat del Pa¨ªs Basc: ¡°All¨¤ parlen la mateixa llengua i el component identitari ¨¦s molt menor que en el cas catal¨¤¡±. Tamb¨¦ ha estat diferent el proc¨¦s d'elecci¨® de la pregunta, doblement esbiaixada i orientada al s¨ª en el cas catal¨¤; as¨¨ptica i neutral en l'escoc¨¨s.

Tamb¨¦, difer¨¨ncies de tradici¨® pol¨ªtica, hist¨°riques, demogr¨¤fiques, econ¨°miques. A Esc¨°cia ha anat creixent l'independentisme a mesura que s'ha anat fent rica. A Catalunya, a mesura que ha anat perdent pes.

Hi ha altres factors econ¨°mics contraposats. Mentre que Catalunya encara aporta gaireb¨¦ el 20% del PIB espanyol i el 16% de la seva poblaci¨®, Esc¨°cia ¨¦s nom¨¦s un 8,2% de l'economia i un 8,4% de la demografia brit¨¤niques, cosa que ha facilitat que els anglesos visquessin amb molt menys dramatisme una eventual secessi¨® escocesa del que es viu a Espanya amb el proc¨¦s catal¨¤.

La riquesa ha esperonat la secessi¨® escocesa i el declivi ha emp¨¨s la catalana

Per al nacionalisme catal¨¤, el refer¨¨ndum escoc¨¨s ¨¦s fill de la maduresa democr¨¤tica de Westminster. Tajadura discrepa: ¡°La posici¨® del Govern brit¨¤nic ha estat considerada per alguns com m¨¦s democr¨¤tica, oberta, dialogant; per¨°, qu¨¨ entenem per democr¨¤cia?¡±, es pregunta. ¡°Que a un brit¨¤nic de Londres li diguin que el seu pa¨ªs es pot veure redu?t sense preguntar-li a ell ¨¦s poc democr¨¤tic perqu¨¨ el Govern brit¨¤nic deixava en mans de quatre milions de persones el dest¨ª de 60 milions¡±, argumenta. I adverteix que ¨¦s un problema que es pot repetir, encara que al rev¨¦s, en el refer¨¨ndum que el primer ministre David Cameron planeja pel 2017 sobre la pertinen?a del Regne Unit a la UE. No obstant aix¨°, el refer¨¨ndum escoc¨¨s amb prou feines ha estat q¨¹estionat per l'opini¨® p¨²blica brit¨¤nica des d'aquest punt de vista.

David McCrone, professor em¨¨rit de la Universitat d'Edimburg i cofundador de l'Institut de Governan?a, veu al mateix temps raons hist¨°riques i de sentit com¨² com a explicaci¨® de la consulta escocesa. Subratlla que despr¨¦s del Tractat d'Uni¨® amb Anglaterra el 1707, ¡°la societat civil escocesa va continuar sent diferent i aut¨°noma¡±. McCrone emfatitza les difer¨¨ncies que hi ha entre aquesta fusi¨® de corones i els conflictes del 1714 a Catalunya o del 1760 al Quebec, cosa que accentua al seu judici el fet que ¡°el Regne Unit no pot mantenir Esc¨°cia al seu interior contra la seva voluntat¡±. ¡°Per aix¨°, la negociaci¨® sobre el refer¨¨ndum d'Esc¨°cia del 2014 va ser molt senzilla¡±, explica. I puntualitza: ¡°Aix¨° no es deu al fet que el Regne Unit fos liberal o tolerant cap a la ruptura ¡ªva fer joc brut durant el refer¨¨ndum i va rec¨®rrer a la por i les amenaces¡ª sin¨® perqu¨¨ no tenia m¨¦s remei¡±.

Despr¨¦s del Tractat d'Uni¨® amb Anglaterra el 1707, la societat escocesa va continuar sent diferent i aut¨°noma

El professor Michael Keating, que dirigeix el Centre Escoc¨¨s de Canvi Constitucional, creu que la inexperi¨¨ncia de Cameron ara i la de Tony Blair 15 anys abans tamb¨¦ s¨®n, en part, al darrere tant del refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia com del que va donar llum verda al sistema auton¨°mic el 1999. ¡°Els dos van acceptar refer¨¨ndums sense con¨¨ixer-ne les conseq¨¹¨¨ncies a llarg termini. Blair va lamentar en les seves mem¨°ries la devoluci¨® de poders a Esc¨°cia i Cameron va estar a punt de renegar del refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia. Al final, els dos van prendre la decisi¨® correcta, per¨° potser per raons equivocades¡±, assegura. Per¨° adverteix: ¡°Si l'actual Govern hagu¨¦s negat el refer¨¨ndum, hi hauria hagut una crisi constitucional i una p¨¨rdua de legitimitat del Regne Unit a Esc¨°cia, com va passar amb Thatcher i Major als anys vuitanta i noranta¡±.

Keating acaba de passar uns dies a Girona i admet que les seves converses en aquesta ciutat no li han aclarit gaire el panorama catal¨¤. Creu que, si hi hagu¨¦s eleccions plebiscit¨¤ries, tampoc canviarien gaire les coses. ¡°Cap dels meus col¡¤legues catalans ¨¦s capa? de dir-me cap a on van les coses¡±, reconeix.

Llu¨ªs Orriols, professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques de la Universitat Carlos III de Madrid i abans de la Universitat de Girona, subratlla que, en el passat, als dos pa?sos es donava la coincid¨¨ncia que tant els nacionalistes com almenys un dels dos grans partits estatals donaven suport al sistema auton¨°mic, ¡°encara que fos amb diferents intensitats¡±. ¡°Ara¡±, afegeix, ¡°hi ha hagut una ruptura. La coincid¨¨ncia ¨¦s que els dos nacionalismes estan en un moment postauton¨°mic¡±.

Orriols veu ¡°una difer¨¨ncia demosc¨°pica i una difer¨¨ncia institucional¡± entre els dos processos. ¡°A Catalunya, el suport a aquesta separaci¨® del model auton¨°mic est¨¤ m¨¦s est¨¨s i ¨¦s m¨¦s transversal en termes de sociologia electoral. En canvi, al Regne Unit hi ha un Govern central que va acceptar convocar un refer¨¨ndum i, en el cas espanyol, no¡±.

El professor de la Carlos III ¨¦s pessimista: ¡°No hi ha marge de negociaci¨®. L'¨²nica cosa que pot canviar la situaci¨® ¨¦s el lideratge pol¨ªtic, o la ruptura. Cal tenir l¨ªders capa?os d'arrossegar l'opini¨® p¨²blica, d'enfrontar-se al seu propi electorat. I no crec que Rajoy sigui l'home¡±.