Les claus de la interlocut¨°ria de la Infanta

L'Audi¨¨ncia de Palma ha decidit mantenir la imputaci¨® de la infanta Cristina per cooperaci¨® en dos delictes fiscals en els exercicis del 2007 i el 2008, per¨° l'ha eximit d'un possible delicte per blanqueig de capitals.

Aquestes s¨®n algunes de les claus de la interlocut¨°ria de la Secci¨® Segona de l'Audi¨¨ncia Provincial de Palma:

En qu¨¨ basen els jutges la imputaci¨® del delicte fiscal?

L'Audi¨¨ncia adverteix que l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, en els seus informes sobre el cas, ha concl¨°s que tant l'Institut N¨®os com les societats sat¨¨l¡¤lits constitu?des per buidar-lo de fons s¨®n totes ¡°una simulaci¨®¡±. Segons aix¨°, adverteix l'Audi¨¨ncia, si Aizoon, la societat que compartien Urdangarin i la Infanta, era simulada, ¡°no hi ha dubte que servien d'instrument o eina fiscal per ocultar les rendes obtingudes pels seus marits i en conseq¨¹¨¨ncia per defraudar Hisenda¡±.

¡°Resulta al nostre judici innegable i inobjectable que des d'un punt de vista objectiu les dues esposes, des del moment en qu¨¨ eren coparticipants de societats fict¨ªcies, estaven contribuint amb la seva participaci¨® en aquestes societats simulades o meres pantalles a defraudar el fisc i a m¨¦s se'n van beneficiar, ja que els diners que rebien d'Aizoon no es quedava al seu compte, sin¨® que es disposava del mateix pels seus socis sense que tampoc ells declaressin aquests dividends en el seu impost sobre la renda, de manera que tamb¨¦ van col¡¤laborar en l'ocultaci¨® d'aquests beneficis¡±, sostenen els jutges.

Com creu l'Audi¨¨ncia que va contribuir la Infanta al frau?

Encara que accept¨¦s que el generador de les rendes hagu¨¦s estat el marit (Urdangarin) i que la dona (Cristina) no va tenir res a veure en la seva obtenci¨®, els jutges adverteixen que, des del moment en qu¨¨ van utilitzar una societat instrumental que era ¡°pura ficci¨®¡± per ocultar ingressos, ¡°no hi ha dubte que el soci coparticipant en aquesta simulaci¨®, si la coneixia i se'n beneficiava de manera conscient, d'alguna manera ha pogut contribuir a la defraudaci¨®, ja de manera activa com a omissiu, ja que la perman¨¨ncia i la utilitzaci¨® d'una societat pantalla d'alguna manera comportava la generaci¨® d'un perill potencial de defraudar Hisenda¡±.

¡°La responsabilitat pel comportament omissiu de la dona del soci sorgeix no per la seva condici¨® d'accionista, sin¨® pel mateix risc creat en utilitzar i participar en una societat familiar que no ¨¦s m¨¦s que una mera pantalla o simulaci¨®¡±, conclou la interlocut¨°ria, que considera que ¡°el que hi ha darrere" de l'empresa que compartien els ducs de Palma ¨¦s ¡°un matrimoni que abusa d'una societat per obtenir beneficis fiscals i al mateix temps per modificar el seu r¨¨gim econ¨°mic¡±.

Era la Infanta conscient que era s¨°cia amb el seu marit d'una empresa que ell utilitzava per canalitzar els seus ingressos personals?

Els magistrats que subscriuen la interlocut¨°ria consideren que s¨ª: ¡°Creiem que ¨¦s sostenible afirmar que tant la infanta Cristina com Ana Tejeiro (la dona de Diego Torres), havien de ser conscients (¡­) que formaven part de societats instrumentals, mancades d'activitat i de vida pr¨°pia i que per la irregularitat mateixa que comportava la normalitat d'aquesta situaci¨®, la perman¨¨ncia en la societat suposava acceptar un perill probable i no descartable que amb aquesta entitat es pogu¨¦s defraudar Hisenda ocultant ingressos que s'haurien d'haver declarat en la renda i deduint-se despeses indegudes¡±.

Els jutges recorden que el servei dom¨¨stic de la fam¨ªlia Urdangarin-Borb¨® estava registrat com a personal d'Aizoon, que la societat funcionava com a caixa ¨²nica els ingressos de la qual s'empraven en despeses familiars i que l'empresa tenia radicades les seves oficines a la casa del matrimoni i la Infanta fins i tot va ser la que va subscriure el contracte de lloguer a la societat.

¡°En aquest context i situaci¨®, f¨¤cilment s'endevina que si la Infanta sabia i aix¨ª ho va declarar, que Aizoon la va constituir amb el seu marit per canalitzar la seva activitat professional i si aquesta societat no tenia estructura ni personal suficient per desenvolupar la seva activitat i, sobretot, la Infanta manejava els comptes de l'entitat en carregar-hi les despeses de les seves targetes banc¨¤ries, els comprovants de les quals havia de guardar per pura l¨°gica per justificar les despeses que calia deduir, hauria de representar-se-li com a possible o probable que des del moment en qu¨¨ Aizoon era una societat pantalla o fict¨ªcia, sense vida ni estructura pr¨°pia, el seu marit estava actuant de manera irregular amb el fisc, ja que estava tributant impostos per una societat que no existia i s¨ª en canvi un matrimoni i beneficiant-se tots dos¡±, afirma l'Audi¨¨ncia.

Va intentar la Infanta evitar el frau?

Segons els jutges, sembla que la infanta Cristina ¡°es va desentendre¡± de l'actuaci¨® del seu marit ¡°i del perill que ella mateixa va generar¡±, ¡°malgrat que estava en situaci¨® d'haver-ho evitat i tenia el deure jur¨ªdic de fer-ho en tenir el 50% del capital social i ser ella la corresponsable del risc de defraudaci¨® generat¡±. Els magistrats fan veure, a m¨¦s, que Cristina tenia ¡°assessors externs¡± al matrimoni als quals ¡°f¨¤cilment podria haver acudit¡±, i que ¡°potser haurien d'haver aconsellat la possibilitat d'haver regularitzat la seva situaci¨® amb prou anticipaci¨®¡±.

Per qu¨¨ s'eximeix la Infanta del delicte de blanqueig?

Els jutges descarten que la Infanta particip¨¦s en un possible delicte de blanqueig de capitals en si mateix o com a antecedent d'un delicte contra Hisenda. Encara que la Infanta va destinar la quota defraudada de l'IRPF a despeses familiars, no es pot concloure, segons els magistrats, que aquestes despeses ¡°tinguessin per finalitat blanquejar o ocultar els diners procedents de la quota defraudada¡±, sin¨® gastar els diners ¡°beneficiant-se'n¡±.

Exculpaci¨® de Rita Barber¨¢ i Francisco Camps

Els jutges, en les seves consideracions finals, criden l'atenci¨® sobre el fet que el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Val¨¨ncia (TSJV) no admet¨¦s imputar l'alcaldessa de Val¨¨ncia i l'expresident de la Generalitat valenciana. ¡°Pensem que, potser, aquesta decisi¨® podria haver estat novament revisada a la llum de la conclusi¨® de la investigaci¨®, ja que el TSJV, en la interlocut¨°ria citada, va indicar que en aquest moment processal no hi havia indicis per dirigir una imputaci¨® contra els citats aforats, per¨° aquesta declaraci¨® no va ser terminant, ni va deixar ja definitivament tancada o jutjada la q¨¹esti¨®¡±, assenyalen. Els magistrats creuen que es podria haver utilitzat la via dels recursos per ¡°tornar a sol¡¤licitar la imputaci¨®¡± de Barber¨¢ i Camps.

El paper del fiscal

Els jutges censuren la tasca del fiscal Horrach, que va criticar les actuacions del jutge Castro i li va atribuir funcions acusat¨°ries. Per¨°, a m¨¦s, els magistrats creuen que el m¨¦s ¡°xocant¡± ¨¦s precisament que el fiscal recorri la interlocut¨°ria en la qual Castro va imputar la Infanta, ja que el paper que atorga la llei a la Fiscalia consisteix ¡°a limitar-se a formular acusaci¨® o, simplement, a no fer-ho¡±. ¡°El fiscal, en la nostra opini¨®, no tenia inter¨¨s de rec¨®rrer i per tant de legitimaci¨® o, almenys, resulta altament discutible¡±.