El ¡®demos¡¯ catal¨¤

En vig¨ªlies del 9-N, ¨¦s interessant constatar la proliferaci¨® de projeccions de futur que genera la perspectiva de la independ¨¨ncia de Catalunya. Aquesta setmana es va presentar a Barcelona el Llibre Blanc de la capital d'Estat i, fa nom¨¦s un mes, el Llibre Blanc de la Transici¨® Nacional de Catalunya, que inclou reflexions prospectives sobre diferents ¨¤mbits de l'organitzaci¨® d'un Estat independent. Benvinguts siguin aquests informes que alimenten el debat raonat i que haguessin estat un bon punt de partida per a una discussi¨® pol¨ªtica de fons com la que va tenir lloc en el refer¨¨ndum d'Esc¨°cia.

Per complementar aquests horitzons de futur, s'acaba de publicar un llibre important que ofereix una fotografia de present de Catalunya a partir de la immigraci¨®. Es tracta de Catalunya al mirall de la immigraci¨®. Demografia i identitat nacional (L'Aven?), una obra monumental d'Andreu Domingo que analitza l'evoluci¨® de la poblaci¨® catalana des de principis del segle XX fins a l'actualitat. ?s un llibre exhaustiu que, a partir del cas catal¨¤, recorre molts dels debats pol¨ªtics, jur¨ªdics i culturals vinculats a la immigraci¨® en les societats occidentals de les ¨²ltimes d¨¨cades. No obstant aix¨°, m¨¦s enll¨¤ dels discursos te¨°rics, el m¨¦s interessant del llibre ¨¦s el retrat demogr¨¤fic que fa de Catalunya, la fotografia real de qui som, on hem nascut i on emigrem. En un moment de tantes incerteses i especulacions, ¨¦s reconfortant trobar un llibre que parteix de la realitat demogr¨¤fica que efectivament tenim i que resulta imprescindible per elaborar una idea fidedigna de la nostra societat.

La principal conclusi¨® del llibre ¨¦s la centralitat de la immigraci¨® en l'evoluci¨® de la poblaci¨® de Catalunya. Que aquesta ha estat una terra de pas i d'acolliment no ¨¦s nom¨¦s un t¨°pic. Domingo demostra fins a quin punt les principals onades d'immigraci¨® del segle XX han estat determinants per a la Catalunya actual. Amb la poblaci¨® envellida i la baixa fecunditat pr¨°pies de tot pa¨ªs que ha fet la seva transici¨® demogr¨¤fica, Catalunya ha passat de 2 milions d'habitants el 1901 als 7,5 milions actuals gr¨¤cies sobretot a tres onades d'immigraci¨®: la del primer ter? de segle, la que va tenir lloc durant el franquisme i la m¨¦s internacional i recent de finals dels anys noranta i principis del segle XXI.

Amb aquesta perspectiva de llarg recorregut, Domingo demostra que les migracions depenen essencialment dels cicles econ¨°mics, de tal manera que les tres van tenir lloc durant les fases de creixement pr¨¨vies a la crisi del 1929, la del petroli del 1973 i la global i financera del 2008, respectivament. D'entre totes, sobresurt l'¨²ltima immigraci¨® internacional, perqu¨¨ ¨¦s la m¨¦s important en termes absoluts, que avui representa el 17,7% de la poblaci¨® i que ha estat la responsable del 90% del creixement demogr¨¤fic recent catal¨¤. A aix¨° ¨²ltim contribueix sens dubte el fet que els seus integrants tinguin una mitjana d'edat de 31,3 anys. Aix¨ª, la immigraci¨® internacional ha canviat el demos?catal¨¤ de manera radical. Com a mostra, una an¨¨cdota: tots els estats del m¨®n estan avui representats en algun municipi catal¨¤.

El llibre de Domingo ¨¦s un triturador de t¨°pics. Per exemple: la? intensa onada d'immigraci¨® internacional no ha comportat la creaci¨® de guetos

El llibre de Domingo ¨¦s tamb¨¦ un triturador de t¨°pics. Per exemple: aquesta intensa onada d'immigraci¨® internacional no ha comportat la creaci¨® de guetos. Nom¨¦s en 16 municipis catalans el nombre de nascuts a l'estranger supera als nascuts a Espanya, sense que necess¨¤riament aix¨° comporti pobresa o marginalitat. De fet, les ¨¤rees m¨¦s segregades de Catalunya estan ocupades per ciutadans d'altres pa?sos de la UE, molts dels quals amb un elevat poder adquisitiu.

Un altre t¨°pic que desf¨¤ el llibre ¨¦s que el catal¨¤ s'ha mantingut no a pesar, sin¨® gr¨¤cies a la immigraci¨®. La llengua ¨¦s el principal tret cultural dels catalans i, com a tal, ¨¦s molt m¨¦s obert i f¨¤cil d'adoptar que una nacionalitat, una religi¨® o evidentment una ra?a. A l'immigrant nom¨¦s se li demana que respecti que el catal¨¤ ¨¦s la llengua pr¨°pia i que no s'oposi al fet que sigui la llengua dels seus fills. Aix¨ª, amb el temps, el catal¨¤ s'ha convertit en el principal instrument d'integraci¨® i de reconeixement dels immigrants, de manera que l'acceptaci¨®, aprenentatge i ¨²s de la llengua han revertit de manera directa en la seva bona salut actual.

Catalunya al mirall de la immigraci¨® ¨¦s un llibre ple de matisos que aborda la complexitat de la immigraci¨® i de fen¨°mens demogr¨¤fics d'enorme transcend¨¨ncia i sensibilitat pol¨ªtica i social. Aix¨ª, per exemple, es dilueix la idea comuna que Franco va utilitzar la immigraci¨® rural per intentar desnaturalitzar el poble catal¨¤, o s'alerta del perill de creure que Catalunya est¨¤ expulsant de manera massiva els seus joves m¨¦s ben formats davant el risc que es converteixi una profecia autocomplerta.

En un moment en qu¨¨ els catalans manifesten una clara voluntat de passar per les urnes per fixar el seu propi retrat i decidir el seu futur, estem davant un llibre interessant i de gran utilitat.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga